CaixaBank va començar el 2025 amb uns "sòlids" resultats. L'entitat va presentar uns ingressos de 1.470 milions d'euros durant el primer trimestre. Es tracta un increment del 46,2% respecte als 1.005 milions del 2024, encara que impulsat per la reclassificació de l'impost a la banca. En lloc dels 493 milions de recàrrec de l'any passat, el banc català només va abonar 148 milions, ja que el nou tribut preveu que es meriti trimestre a trimestre i no en una única quota al primer període de l'any, com succeïa fins ara. Si el 2024 l’impost també s’hagués distribuït així, en els tres primers mesos de l’any el grup hauria pagat 123 milions. Tot i això, CaixaBank, encara descontent amb la taxa, ha ajustat els comptes i ha anunciat una millora interanual del 6,9%, fins i tot compatibilitzant aquest canvi de format.
Ara bé, en comparació amb el trimestre anterior, el benefici ha caigut un 4,5%, ja que llavors CaixaBank va guanyar 1.539 milions. Entre altres motius, aquesta tendència té a veure amb la caiguda dels tipus, que també ha provocat un descens del marge d’interessos del 4,9% interanual fins als 2.646 milions. Tot i això, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, s'ha mostrat optimista pel que fa a l'impacte dels tipus a l'entitat. "Estem en una situació de reconfirmar els objectius. El que ha passat és que els tipus estan més elevats del que havíem previst al Pla Estratègic", ha aclarit.
El dirigent continua veient un "potencial de millora significatiu" sobre el que l'entitat havia pronosticat al seu Pla Estratègic, en part per la "positivització de la corba", la qual "dona bones oportunitats" als bancs, segons Gortázar. Amb tot, el marge brut de CaixaBank en el primer trimestre és 4.011 milions, un 14,7% més interanual, mentre que les despeses d'administració i amortització recurrents creixen un 4,8% fins als 1.580 milions. Tot plegat situa el marge d’explotació en els 2.431 milions (+22,3%).
Pel que fa a la rendibilitat, el ROE creix fins al 16,5% (15,4% amb la meritació lineal de l'impost sobre el marge d'interessos i comissions) davant del 13,4% del març del 2024. És una dada que Gortázar ha volgut destacar durant la presentació dels resultats, juntament amb la d'ingressos per serveis (gestió patrimonial, assegurances de protecció i comissions bancàries), que han pujat un 6,8% fins als 1.278 milions.
Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank | ACN
A més, els ingressos per gestió patrimonial creixen un 16,5% respecte al mateix període de l'any anterior per l'increment sostingut de volums i la intensa activitat comercial i se situen en els 490 milions; els ingressos per assegurances de protecció augmenten un 1,9% i són de 287 milions; mentre les comissions en global pugen un 1,4% fins als 502 milions, però les bancàries recurrents es redueixen un 1,4%.
En els ingressos per dividends, s'ha produït una nova millora. Enguany, CaixaBank ha rebut 50 milions per BFA, xifra que fa un any era de 45 milions. D'acord amb els resultats atribuïts d'entitats valorades per mètode de la participació ha ingressat 72 milions. En aquest cas, el creixement interanual s'enfila al 27,7%.
Una evolució a l'alça del Pla Estratègic
L'entitat ha començat ja el desplegament del seu nou Pla Estratègic, presentat el novembre, i que se centra a accelerar el creixement, impulsar la transformació i la inversió en el negoci, i consolidar el seu paper en la sostenibilitat. Ara bé, en roda de premsa, Gortázar ha suggerit que està subjecte a revisions a l'alça. De moment, però, el primer trimestre, el volum de negoci es consolida per sobre del bilió d'euros, la base de clients a Espanya creix en gairebé 340.000 en els últims 12 mesos, fins a assolir els 18,6 milions de clients, i els clients digitals superen els 12,2 milions, més de mig milió més que fa un any.
Pel que respecte al desenvolupament de la transformació, CaixaBank Tech, la filial tecnològica del grup, ja ha incorporat prop de la meitat de les 1.250 contractacions netes previstes, de les quals al voltant de 400 són desenvolupadors. El crèdit brut a la clientela se situa en 364.159 milions en el trimestre, amb una cartera sana de 354.592 milions, un 2,9% més respecte a març del 2024 (+0,9% en el trimestre).
Gortázar, sobre l'OPA BBVA - Banc Sabadell: "No estem pescant en aigües remogudes"
La producció de crèdit per a particulars arriba als 18.877 milions (+15%), amb la nova producció hipotecària en 4.508 milions, un 62% més en taxa interanual. Al voltant del 93% del total concedit ha estat a tipus. A banda, durant el primer trimestre s’han concedit 3.374 milions en crèdits al consum, amb un increment de l'11%. Segons Gortázar, el banc "no ha percebut" fins ara la guerra aranzelària en aquest àmbit, ja que es manté la variació positiva. "És impossible saber què hauria passat si aquesta discussió no hagués estat", ha matisat.
Per la seva banda, el crèdit en empreses ha registrat un increment del 4%, fins als 10.995 milions. Una variació que, d'acord amb el conseller delegat, no està relacionada amb l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. "No estem pescant en aigües remogudes", ha explicat el dirigent, que ha atribuït la millora a la "bona feina" de CaixaBank i no a les circumstàncies del mercat.
El que no canvia és la tendència de la morositat, que continua a la baixa. Ja el 2024 CaixaBank va destacar per tenir uns nivells històricament baixos d'aquest indicador, a més d'una còmoda posició de liquiditat i una forta generació orgànica de capital. Durant el primer trimestre, el saldo de dubtosos va tornar a caure 160 milions en el trimestre fins a situar-se en 10.076 milions, i la taxa de morositat va situar-se en el 2,5%, una dècima menys que a tancament de l’any passat. La ràtio de cobertura és del 70%, i el cost del risc també baixa fins a situar-se en el 0,25%.
Finalment, els actius líquids totals de CaixaBank arriben als 171.170 milions d'euros, amb un Liquidity Coverage Ratio (LCR) del 197%, molt superior al mínim requerit del 100%. La ràtio Common Equity Tier 1 (CET1) de gestió és del 12,5% a tancament del trimestre, i recull l'impacte extraordinari de +20 punts bàsics per l'entrada en vigor al gener de la normativa CRR3 (Basilea IV).