• Empresa
  • Calçats Jubel, les sabatilles d’estar per casa que uneixen cinc generacions a la Marina

Calçats Jubel, les sabatilles d’estar per casa que uneixen cinc generacions a la Marina

L’empresa familiar amb arrels a Almeria manté viu el comerç de barri i connecta amb el públic local a través de ‘La vecina en zapatillas’

Façana amb el logotip de Calçats Jubel | Cedida
Façana amb el logotip de Calçats Jubel | Cedida
Natàlia Bosch | VIA Empresa
Periodista
18 de Novembre de 2026 - 04:55
Act. 18 de Novembre de 2026 - 8:43

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Històries de barri. Hi ha moltes maneres de descriure-les: a través de la seva gent i dels seus carrers, però també dels seus petits comerços. A Barcelona, cada vegada se’n veuen menys d'aquests darrers. Els censos municipals de locals comercials constaten que la ciutat ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries entre el 2016 i el 2024, així com un 30% de les sabateries i els negocis de pell. Són dades consultades per l’ACN, les quals també revelen que en vuit anys han tancat 141 peixateries, gairebé una quarta part del total, un 15% de les botigues d’ous i aviram i un 10% de les carnisseries. Amb aquest teló de fons, Calçats Jubel resisteix al carrer de la Mare de Déu del Port, situat al barri de la Marina, amb una trajectòria familiar que ja suma cinc generacions.

 

Al capdavant d’aquesta aventura hi ha Maribel Martínez, cinquena generació i responsable del negoci des de fa quinze anys. La seva relació amb les sabates, però, ve de lluny. “No tinc cap record que no sigui aquí, a la botiga”, assenyala a VIA Empresa. L’establiment ha format part de la seva vida des de petita. “Hi dinava, i fins i tot feia els deures”, recorda. Però per trobar els orígens de Calçats Jubel cal viatjar fins a finals del segle XIX als pobles d’Almeria, en concret a Cuevas del Almanzora. Els rebesavis de Martínez encarnen els primers avantpassats: “Tenien un taller en què fabricaven espardenyes de cànem i les distribuïen recorrent els pobles de la zona en ruc”, explica la propietària. L’any 1930, la família va desembarcar a Barcelona. 

Barcelona ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries entre el 2016 i el 2024, així com un 30% de les sabateries i els negocis de pell

A la capital catalana van reprendre l'ofici a les cases barates Eduard Aunós, amb l'obertura de Calzados Simón, en homenatge al cognom de l’avi. Anys després, amb l'arribada dels pares de Martínez a la Zona Franca, el negoci va fer un nou salt amb un nou nom: Jubel, nascut del joc de paraules entre els noms d’ambdós germans, en Joan –Juan en castellà– i la mateixa Maribel.

 

D'aquella expansió en va néixer, el 1984, la botiga del carrer de la Mare de Déu del Port, que avui és la més antiga i el vaixell insígnia dels tres establiments que mantenen oberts. Poc després s'hi van sumar els locals de Cornellà de Llobregat (1988) i Sant Boi de Llobregat (1994). Actualment, l'empresa treballa amb un equip de sis persones –dues per botiga–, entre les quals hi ha el marit de Martínez, que es va incorporar al negoci "fa uns 34 anys" després de conèixer-se des de ben petits.

Les sabatilles com a símbol: “Ens xiflen!”

Els rebesavis de Martínez fabricaven espardenyes de cànem i les distribuïen recorrent els pobles de la zona en ruc | Cedida
Els rebesavis de Martínez fabricaven espardenyes de cànem i les distribuïen recorrent els pobles de la zona en ruc | Cedida

Malgrat que avui Calçats Jubel comercialitza sabates i altres tipologies de calçat, les sabatilles d'estar per casa són el seu producte estrella. “Sempre hem venut moltes sabatilles. Ens xiflen!”, confessa Martínez. El barri de la Marina, apunta, sempre ha estat un entorn en què “aquesta mena de calçat tenia molta presència, també per sortir al carrer”. 

Les espardenyes, que formen part dels orígens, encara ocupen el seu espai, especialment durant els mesos d'estiu. Però l’hivern i la temporada més freda amb l’arribada de Nadal i les festes de desembre és especialment important per a l'empresa, que treballa amb una oferta superior a les 150 referències i models. 

Entre els més de 150 models i referències de Calçats Jubel, les sabatilles de parquet s'emporten el protagonisme

Una de les particularitats que Martínez destaca és que totes les sabatilles que comercialitzen són fabricades a l’Estat, a diferència d'altres categories de calçat. Dins de la varietat de models, les sabatilles amb sola de microfibra, habitualment conegudes com "de parquet", són les més venudes. Martínez matisa, però, que no necessàriament les compren les persones que tenen parquet a casa. El seu èxit respon al fet que són superfícies llises, que recullen menys brutícia i resulten més fàcils de netejar.

Val a dir que l'assortiment també varia segons els gustos de cada client... i barri. A les botigues de la Marina i Sant Boi, per exemple, tenen força sortida els models amb dibuixos i estampats, mentre que a Cornellà funcionen més les propostes discretes i serioses. I és precisament aquesta clientela la que dona sentit al negoci. "El nostre públic és local totalment", assevera Martínez. "Són sobretot veïns i veïnes que viuen a prop dels establiments i que mantenen una relació continuada amb la botiga", afegeix.

Aparador de sabatilles de Calçats Jubel | Cedida
Aparador de sabatilles de Calçats Jubel | Cedida

Aquesta proximitat també s'ha traslladat a l'univers digital de l'empresa. A través d'Instagram, Calçats Jubel s’ha donat a conèixer sota el pseudònim La vecina en zapatillas. Aquest va sorgir “de manera espontània” i va començar a guanyar pes especialment després de la pandèmia de la covid-19, quan la família va decidir reforçar i posar en marxa la seva primera pàgina web.

Conscient que la digitalització representa un valor afegit al saber fer tradicional, Martínez gestiona el compte d’Instagram i reconeix “la feinada” que suposen els costos de manteniment, allotjament i suport informàtic del portal web. Ara bé, la venda en línia encara representa una part molt petita del negoci en comparació amb les compres presencials. El web, tanmateix, s'ha convertit en una eina útil per mantenir el contacte amb els clients i ensenyar-los productes que potser no havien vist abans. “Sovint arriben amb la fotografia que han vist a les xarxes i em demanen per aquell model concret”, explica Martínez.

Dissabtes foscos i rètols lluminosos

La incorporació del comerç electrònic va arribar després d'un dels grans entrebancs de la trajectòria recent de l'empresa. Durant la pandèmia, Calçats Jubel va optar per frenar en sec l'activitat. “Vam tancar i no vam fer res, ens va agafar la por”, recorda Martínez. L'aturada va comportar dificultats econòmiques i organitzatives. No obstant això, la família va comptar amb el suport dels fabricants, que van facilitar l'ajornament d'alguns pagaments. També van haver d’aplicar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). 

Martínez: "Els dissabtes tot l'entorn queda fosc, però fosc fosc. Al matí encara es mou alguna cosa, però el cap de setmana era un moment molt fort de vendes"

Superat aquell sotrac, però, el retorn a la normalitat va evidenciar que els hàbits de consum al barri havien canviat. Un dels indicadors més evidents és el que succeeix els dissabtes a la tarda. “Tot l'entorn queda fosc, però fosc fosc”, lamenta Martínez. "Al matí encara es mou alguna cosa, però el cap de setmana era un moment molt fort de vendes, i ara ja no", agrega. El motiu? "La digitalització i les grans superfícies. Sovint veig més repartidors que gent”, constata.

La identitat de Calçats Jubel també es pot llegir a través de la façana de la botiga mare. El gran rètol que corona l'establiment –i s’il·lumina quan es fa de nit– és un dels elements més característics de l'espai i, per Martínez, forma part de la memòria del negoci. “Les altres dues botigues tenen una retolació més discreta, més actual”, matisa Martínez.

Aquest element icònic, però, ja ha despertat algun intent de substitució: “Van venir un parell de persones, no sé si eren arquitectes, i ens van dir que l’hauríem de treure per posar tots els rètols iguals a tot l'edifici, amb el mateix estàndard”, descriu la propietària. Malgrat reconèixer que en algun moment l'haurà d'actualitzar, Martínez va voler comprovar si hi havia alguna normativa que l'obligués a retirar-lo i va concloure que, de moment, no hi ha cap exigència que l'obligui a fer-ho. 

Un guardó a la trajectòria

Pla detall del guardó de Calçats Jubel als 'Premis Barcelona Comerç' | Cedida
Pla detall del guardó de Calçats Jubel als 'Premis Barcelona Comerç' | Cedida

El vincle de Calçats Jubel amb el barri també s'ha traduït en una participació habitual en les iniciatives organitzades per l'Associació de Comerciants La Marina. Tot plegat va ser un dels motius pels quals enguany, l'associació va presentar la candidatura de Calçats Jubel als Premis Barcelona Comerç que atorga l'Ajuntament de Barcelona. Per Martínez, el premi representa una manera de fer valdre la feina feta durant dècades. "Fa molta il·lusió", apunta.

Més enllà dels reconeixements i els canvis incorporats al llarg dels anys, Martínez no planteja el futur de Calçats Jubel a partir de grans plans d'expansió. La seva prioritat és mantenir l'activitat, i la situació del comerç de la Marina il·lustra aquesta dificultat: "Actualment, només queden dues sabateries al barri i ja no hi ha botigues de roba tradicionals de les que hi havia abans”, relata. En canvi, continuen tenint una presència important "els supermercats, els bars, les perruqueries i altres negocis de serveis".

“Si nosaltres continuem així, ja ens podem donar per satisfets”, conclou. Amb la mirada posada en el futur, val a dir que el gran objectiu de Calçats Jubel rau a poder aixecar la persiana cada matí. Un gest que, a força de compromís i dedicació, exigeix, d'acord amb Martínez, "treballar molt" per resistir als canvis del demà.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara