Escolta l'article ara…
Sovint no cal passejar pels carrers més cobejats de París o Milà per descobrir la roba i el calçat més exclusius. A Catalunya, la tradició sabatera i tèxtil d’alta gamma és ben estesa i la indústria de la moda i la pell ja suma 953 empreses i genera un volum de negoci de 17.559 milions d'euros. Segons un estudi d’Acció, el sector dona feia a 73.660 persones i és el bressol de grans passarel·les, com ara la 080 Barcelona Fashion, que aquest dimarts, 20 d'octubre, celebra la 38a edició. Darrere de cada xifra, però, hi ha històries que conviuen entre els nous i els vells oficis. Poques il·lustren millor aquest saber fer que Castañer, la firma de Banyoles que encara conserva la tècnica del trenat artesanal i que ha aconseguit elevar l’espardenya fins al cim de l'alta costura.
Amb quasi un segle de trajectòria des de la seva fundació l'any 1927, Castañer és una empresa familiar gironina que no amaga massa secrets pel que fa a la seva longevitat. Antonio Castañer, tercera generació i actual conseller delegat de la companyia, assevera a VIA Empresa que la clau és "haver sabut mantenir-se fidel als orígens i a la tradició artesanal, sense deixar d’evolucionar i adaptar-se als nous temps". Unes arrels que es remunten al 1776, quan el rebesavi Rafael Castañer va començar a fabricar espardenyes de manera artesanal. Aquestes van adquirir una dimensió industrial l’any 1927 de la mà de Luis Castañer i el seu cosí, Tomás Serra. Precisament va ser Serra qui va dissenyar les màquines que, encara avui, mouen els engranatges de la fàbrica de Castañer.
Una trobada entre Sauras, Castañer i el mític dissenyador francès Yves Saint Laurent va desembocar en l’encàrrec del model 'Campesina', la primera espardenya amb falca de jute de la història
Entre les dècades dels seixanta i setanta, Llorenç Castañer i la seva dona, Isabel Sauras, van prendre les regnes de la companyia per fer créixer el que denominen “un somni familiar”. En una fira a París, una trobada entre Sauras, Castañer i el mític dissenyador francès Yves Saint Laurent va desembocar en l’encàrrec i posterior naixement del model Campesina, la primera espardenya amb falca de jute de la història. I és que Saint Laurent volia “una espardenya elegant i sensual, que tingués alçada”. Després d'un primer prototip amb base de fusta forrada, en només deu dies el taller va aconseguir la mostra definitiva que va convèncer el modista.
Aquella fita va obrir de bat a bat les portes del disseny d'autor i va convertir el calçat banyolí en una necessitat per a aristòcrates, artistes com Picasso, Dalí i, més endavant, influenciadors d'arreu del món. Així, la marca gironina va multiplicar les seves aliances: la primera va ser amb l’espanyol Manolo Blahnik, a la qual van seguir col·laboracions amb firmes com Paul Smith, Missoni, Etro, Ancient Greek Sandals o la belga Diane von Furstenberg.
I com s'elabora, doncs, una d'aquestes espardenyes? Segons Castañer, el viatge comença a l'Índia i Bangladesh per seleccionar el jute de la millor qualitat, elaborar les madeixes i tenyir-les. Aquest material és la base sobre la qual es treballa la sola a la fàbrica, en què una taula en forma de roda serveix de motlle abans d'enganxar-hi l'encunyat de goma vulcanitzat a 150 graus. El detall artesanal es completa amb les taloneres de lli i cotó confeccionades en telers i un acurat cosit a mà en bona part dels models.
L'idil·li amb Itàlia i la refundació del 93
Entre el 1994 i el 2000, Castañer va inaugurar la primera botiga monomarca a Barcelona i va aterrar al cor de París, Saint-Tropez, Madrid i Tòquio. Més endavant, la marca va fer el salt al comerç electrònic el 2008 i va desplegar un programa de franquícies per portar les seves botigues conceptuals -més conegudes com a concept stores- a mercats estratègics, un model que li va permetre desembarcar a Xile, Colòmbia i Singapur entre el 2015 i el 2017.
Avui, la firma registra una facturació d'uns 28 milions d'euros anuals i té un equip de fins a 50 treballadors
Avui, la firma té una presència consolidada en 43 països, comercialitza les seves col·leccions en més de 800 boutiques multimarca i 32 de pròpies. "La nostra facturació gira al voltant dels 28 milions anuals i tenim un equip de fins a 50 treballadors", detalla Castañer. Entre els mercats de la companyia, n'hi ha un que brilla més que la resta: “Itàlia s'ha convertit, per excel·lència, en el nostre mercat estrella gràcies a la seva profunda afinitat amb la moda, el disseny i el valor per l'artesania, uns pilars que connecten amb la nostra essència”, subratlla el conseller delegat.
A les portes de bufar les espelmes pels 100 anys de la firma, val a dir que la trajectòria de Castañer no ha estat exempta d'entrebancs. "La crisi que més recordo és la del 1993, quan l’empresa es va refundar i va emprendre una nova etapa", rememora Castañer. La mort del seu pare va obligar a reorganitzar la direcció, que va quedar en mans de la seva mare, Sauras, el seu germà Luis i ell mateix -als quals més tard s'incorporarien la seva germana Cristina, al capdavant de la botiga de Barcelona, i el seu germà Rafael, encarregat de la línia d'home-. “Aquell moment va comportar el trasllat de l’antiga fàbrica del centre de Banyoles al polígon industrial actual”, apunta Castañer.
Va ser, de fet, l'únic trasllat de pocs quilòmetres que no va desconnectar pas la firma del seu origen. Fins i tot en moments de màxima incertesa política i empresarial, com els fets de l’1 d’octubre del 2017 -quan moltes grans corporacions van traslladar la seva seu social fora de Catalunya-, Castañer va optar per mantenir la fàbrica al carrer dels Menuts número 28, a Banyoles.
Botes i botins, l’as a la màniga de Castañer per desestacionalitzar-se
Amb la mosca rere l’orella per evitar morir d’èxit, la companyia és conscient dels reptes que afronta la seva proposta. Malgrat que les espardenyes i els seus dissenys emblemàtics com la Carina i el Pablo són els reis indiscutibles quan arriba el bon temps, el gran objectiu de Castañer és fer front a la desestacionalització amb la introducció de noves línies de botes, botins i propostes adaptades a la tardor i a l'hivern. Alhora, Castañer també fa temps que observa els canvis en el consum: “La transformació dels canals de distribució és clau, especialment el creixement de la venda per internet, que està canviant la manera com els consumidors compren calçat i com les marques es relacionen amb els seus clients”, subratlla.
Més enllà dels dissenys emblemàtics com la 'Carina' i el 'Pablo', Castañer vol fer front a la desestacionalització amb noves línies de botes i botins
Aquest esperit de constant reinvenció li ha valgut a la firma el Reconeixement Empresa d’Èxit 2026 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), un guardó que premia la seva capacitat de transformar un producte d’origen popular en una icona global a partir del saber fer artesanal. Durant el lliurament del premi, el president de la FOEG, Ernest Plana, va reivindicar i recordar que “treballar amb les mans té tant valor com treballar davant d’un ordinador”, i que “els oficis no són el passat, sinó que també són el futur”.
Un futur que Castañer ja albira amb ambició: “D’aquí a cinc o deu anys, ens imaginem Castañer creixent i consolidant la seva presència en nous mercats internacionals. El gran repte és ampliar la nostra oferta amb nous productes que complementin la línia d’espardenyes, mantenint sempre l’essència, la qualitat i l’artesania que defineixen la marca”, conclou.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat