• Empresa
  • La “batalla” per la Cambra de Barcelona: noms i estratègies per guanyar les eleccions

La “batalla” per la Cambra de Barcelona: noms i estratègies per guanyar les eleccions

Han començat les negociacions i els moviments per articular una candidatura alternativa a l’actual govern cameral de Mònica Roca

Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, en un acte del Consell de la República l’1 d’octubre passat | Lorena Sopêna / Europa Press
Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, en un acte del Consell de la República l’1 d’octubre passat | Lorena Sopêna / Europa Press
Barcelona
28 d'Octubre de 2022
Act. 28 d'Octubre de 2022

La “batalla” per la Cambra de Comerç de Barcelona. Així defineixen destacats empresaris les eleccions previstes per l’any vinent de les quals en sortiran els membres del ple d’aquesta corporació i al seu president. Reconeixen que “hi ha moltes converses” en marxa i també “moviments” per confeccionar les llistes electorals. No obstant, a diferència del que va passar en els anteriors comicis, tot apunta a que aquesta vegada només s’articularan dues candidatures: l’oficial, sorgida de l’actual govern cameral que presideix Mònica Roca; i l’alternativa, impulsada des de determinades organitzacions empresarials.

 

Pel que fa a l’alternativa, el primer nom que s’ha posat sobre la taula de les converses és el d’Emili Rousaud, CEO de Factorenergia i exvicepresident del FC Barcelona en la etapa de Josep Maria Bartomeu, amb el qual va acabar enfrontat, tal com va infomar El País i ha confirmat VIA Empresa. També és vicepresident de Pimec i membre de l’actual ple de la Cambra en representació de la patronal d’Antoni Cañete. Fonts que participen en les converses apunten que, “evidentment”, Rousaud compta amb el suport de Pimec i és ben vist per altres organitzacions empresarials, si bé ha estat rebut amb “silenci” per part de Foment del Treball, la patronal de Josep Sánchez Llibre. No és un empresari de la seva corda. De moment, Rousaud s’ha limitat a sondejar el terreny, però ja s’ha adonat que no aixeca unanimitats entre les organitzacions que negocien l’alternativa. Formalment, les patronals es mantenen al marge de la brega electoral, però, en realitat, participen de ple en aquestes converses.

Un altre empresari implicat en aquests contactes recorda que no s’han posat totes les cartes sobre la taula. Afegeix que, llançar candidats en aquests moments, quan ni tan sols s’han convocat les eleccions a cambres, suposa “cremar-los”, sobretot si aspiren a la presidència. Un altre empresari foguejat en eleccions camerals recalca que encara “no es pot formar un equip si no t’han dit quines seran les regles del joc”. Efectivament, el Departament d’Empresa de la Generalitat encara no ha publicat el decret de convocatòria d’eleccions i, el més important, el de règim electoral.

 

Fonts que participen en les converses per articular la candidatura alternativa recalquen que són unes eleccions “complicades” per la seva complexitat. Dels 60 escons del ple, en aquests comicis se n’escolliran 52 pels respectius epígrafs sectorials, sis es designaran en representació de les organitzacions empresarials (patronals) i només dos seran per a les “cadires de plata”, per les empreses que facin l’aportació econòmica més elevada. Fa quatre anys, es va reservar 14 escons a les “cadires de plata”.

Entre els que donen suport a l’alternativa hi ha veus que aposten per copiar l’estratègia electoral que va utilitzar Eines de País, amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), per imposar-se en les eleccions de 2019: evitar anunciar quin serà el seu candidat a la presidència o, si més no, llançar-ne diversos amb possibilitats per, en cas de guanyar, escollir-lo un cop es constitueixi el ple. En els anteriors comicis, Eines de País va seguir aquesta estratègia amb l’elecció de Joan Canadell, rellevat posteriorment per Mònica Roca.

Mònica Roca i Antoni Fitó, president i vicepresident, es mouen per retenir la principal cambra de comerç catalana

Aquesta vegada, Eines de País ho té més complicat per amagar el candidat perquè ocupa la presidència i, a sobre, qui porta el pes dels preparatius electorals és Antoni Fitó, actual vicepresident. Segons fonts d’aquesta corporació, Fitó compta, per a l’organització de la campanya, amb la col·laboració del també advocat Jordi Domingo, que el 2020 va ser nomenat cònsol major del Consolat de Mar, institució vinculada a la Cambra de Comerç de Barcelona. Eines de País també està preparant les eleccions de l’any vinent. Ja ha realitzat actes per explicar la seva obra de govern.

Davant aquest panorama, les fonts consultades estan convençudes que només sortiran dues llistes electorals, una vinculada a l’actual govern de la Cambra i una altra que farà bandera de la transversalitat, en la qual s’aplegaran diverses sensibilitats per evitar, precisament, que se’ls encaselli en una determinada posició política. Indiquen que això no impedeix que puguin sorgir “outsiders”, que es llancin per seu compte si bé sense opcions d’èxit.

El nom de Pau Relat torna a sonar, però no en boca de l’interessat sinó de significats empresaris barcelonins

En les travesses es mencionen més noms amb possibilitats d’aspirar a la presidència, però ningú ha donat el pas endavant. El de Pau Relat, president del consell d’administració de Fira de Barcelona, ha sonat amb insistència, però no en boca de l'interessat sinó d’empresaris que el veuen com a clar “cavall guanyador”. Un conegut directiu barceloní apunta que Relat és “el millor candidat possible” perquè reuniria la unanimitat de les principals organitzacions empresarials i de les administracions catalanes, però reconeix que aquest mai s’ha pronunciat. A més, admet que seria una maniobra de “risc” precisament perquè la seva candidatura generaria “problemes” dins Fira.

També circula el nom d’Helena Guardans, presidenta de Webhelp Spain, filial de la multinacional francesa del sector de l’atenció al client, que és una habitual d'aquest tipus de travesses. Tot i que en el passat va rebutjar presidir Fira de Barcelona i concórrer en eleccions a organitzacions empresarials, un seu amic empresari apunta que la situació ha canviat: no té els anteriors compromisos amb la propietat de la companyia que presideix i els seus fills ja s’ocupen de la patrimonial familiar. No obstant, aquestes fonts reconeixen que és “difícil” de convèncer, més encara si s’ha de sotmetre a una votació.

Qui aspiri a presidir la Cambra abans haurà de sortir elegit per un dels epígrafs que corresponen als diversos sectors empresarials. I des de la candidatura rival se li pot llançar un candidat de pes en l’epígraf pel qual es presenti. Això li va passar a Enric Crous en les eleccions de 2019, que es va quedar fora del ple en no sortir elegit per l’epígraf tot i ser candidat a la presidència. En canvi, Carles Tusquets va sortir elegit, però ja ha anunciat que aquesta vegada no repetirà. Tampoc pensa presentar-se la seva esposa, Rosa Cañadas, després de sortir derrotada en les eleccions del Cercle d'Economia.

Les eleccions se celebraran a mitjans de l’any vinent, probablement abans de les vacances. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la qual va anul·lar el decret de la Generalitat que regulava el règim electoral dels anteriors comicis de 2019 no impedirà que Mònica Roca finalitzi al mandat. Es preveu que el nou decret de règim electoral es publiqui a finals d’aquest any o a principis del vinent. No obstant, en l’esborrany es manté que les eleccions es disputaran per sufragi electrònic o de manera presencial en els col·legís electorals.