L’Eix Transversal és probablement un dels projectes infraestructurals més estratègics de Catalunya: uneix l’oest i l’est del territori, amb una connexió que va de Cervera a Caldes de Malavella, i traça una línia a mitjana altura del mapa català que facilita la mobilitat entre les comarques inferiors i la costa, sense passar per la corona metropolitana de Barcelona. Per fer-nos una idea de la magnitud de la via, té una longitud de 153 quilòmetres, però sumant les dues calçades de l’autovia, els ramals de connexió i enllaços, i un tram de la C-25z, n’abasta un total de 428, i connecta un total de 35 municipis. L’Eix registra un trànsit diari d’uns 16.000 vehicles, dels quals gairebé la quarta part (23%) són vehicles pesants, malgrat que en alguns trams tots dos indicadors poden créixer entorn de 6.000 vehicles i un 9% de pesants. Així doncs, a més de la magnitud de la via, la seva activitat fa que el seu manteniment sigui essencial per connectar Catalunya; ara bé, de qui depèn?
L'Eix Transversal té una longitud de 153 quilòmetres i connecta un total de 35 municipis
A finals del 2022 es coneixia que el Departament de Territori assumia el manteniment de l’Eix Transversal, una tasca adjudicada l’any 2007 -deu anys abans que la via es posés en servei- a la societat concessionària Cedinsa Eix Transversal. Territori va anunciar que aquest canvi de mans es traduirà en un estalvi de 781 milions d’euros fins a l’any 2040, any en què es preveia que finalitzés la concessió. Passats dos anys exactes, a inicis del 2025, la Generalitat adjudicava la conservació integral de l’Eix, per un import de 46 milions d’euros i amb un contracte iniciat el febrer i amb vigència de quatre anys, a una Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per tres empreses catalanes i una madrilenya: Sorigué, Rubau, Romero Polo i Acisa.
Sorigué, força lleidatana en la construcció de Catalunya
Sorigué va iniciar la seva activitat l’any 1954 en l’àmbit de la producció d’àrids i tractament d’asfalts, malgrat que no va ser fins al 1968 quan Julio Sorigué, traspassat aquest darrer mes d’agost, va constituir el grup empresarial. El lleidatà Sorigué ha estat tot una figura de referència del sector de la construcció a l’estat espanyol, en haver impulsat un grup que suma una plantilla de més de 3.500 persones i una quinzena societats en actiu, entre les quals destaquen Acsa, Obras e Infraestructuras, Àrids Catalunya, o Agro-sorigué.
En l’actualitat, el grup empresarial és presidit per Ana Vallés, qui va protagonitzar-ne el primer relleu generacional l’any 2011, i va agafar les regnes d’un grup dedicat a sis grans àrees de negoci, com ho són la ciutat, l’aigua, la indústria, l’edificació, l’energia i les infraestructures i materials. Aquesta darrera és la que incideix directament en la preservació de l’Eix Transversal, ja que Sorigué compta amb una marca pròpia que, sota el nom de Calcel, aglutina productes de reparació en fred, mescles asfàltiques i paviments drenants, que el seu equip professional destina a la conservació integral de carreteres i autopistes. A banda de l’Eix, Sorigué ha dut a terme operacions de conservació d'obra civil a trams de carretera adscrits a Lleida, així com el manteniment integral de carreteres de l’oest de Barcelona.
D’altra banda, destaquen les inversions en energies renovables que Sorigué ha dut a terme en els darrers anys. Aquesta línia de negoci és desenvolupada per la mencionada Acsa, Emin Energy, Axer i Ecotelia, aquesta darrera, una companyia centrada en plantes fotovoltaiques de la qual en va adquirir el 60% l’estiu del 2021. El febrer del 2024, Sorigué va enllestir el seu primer parc fotovoltaic a Catalunya, situat a Sant Pere Sallavinera (Anoia).
Rubau, edificació gironina per tot el món
Establert a Girona, el Grup Rubau es dedica als àmbits de la construcció, la immobiliària i la concessionària. Si bé el seu focus d’actuació és l’estat espanyol, la firma liderada per l’empresari Miguel Jurado Fernández fa temps que va iniciar la seva expansió a diversos països emergents, tant a Europa com a Sud-amèrica, com ara Polònia, Sèrbia, Macedònia, Bòsnia, Colòmbia, Perú, Bolívia o Mèxic. L’origen del grup, de capital familiar, es troba als anys cinquanta, fins que Joan Rubau va constituir la companyia com a societat anònima el 1962, per posteriorment cedir-li al seu fill, Jordi Rubau, qui va assumir la presidència del grup durant 45 anys. La companyia va liderar el sector de la construcció a Girona, i el 1994 es va obrir a la resta de Catalunya i a l’estat espanyol. L’expansió internacional no va arribar fins al 2008.
Rubau va liderar el sector de la construcció a Girona, i el 1994 es va obrir a la resta de Catalunya i a l’estat espanyol
L’àmbit de la construcció és l’àrea de negoci que més activitat representa per la companyia, que compta amb un sòlid volum de clients, tant en el camp de l’obra civil com de l’edificació. Rubau es dedica a la construcció de tota mena d’infraestructures, i el passat 2024 va incrementar en un 10% la seva xifra de negoci, fins als 203 milions d’euros. D’altra banda, el benefici net es va reduir un 89%, fins als dos milions d’euros, una xifra que el 2023 va ascendir fins als dinou milions. Aquesta disminució s’explica amb els efectes comptables causats per la venda de la concessionària Bicentenario, operadora de l’autopista de peatge Libramiento de Celaya, a Mèxic, i a la devaluació del pes mexicà, un dels mercats més importants de la gironina.
Romero Polo, la família que enllumena Lleida i remodela Barcelona
Romero Polo se suma a la UTE que durà a terme el manteniment de la C-25, i també al llistat d’empreses familiars del món de la construcció català. Fundada el 1984 per José Antonio Romero Polo, i dirigida actualment per Patricia Romero, la companyia compta amb un equip de més de 600 professionals i agrupa un total de 23 empreses dedicades a activitats vinculades al sector de la construcció, que ofereix serveis integrals d'obra i manteniment, tant a organismes públics com privats. El 2023 -darreres dades disponibles- va facturar un total de 138 milions d’euros.
La companyia centra la seva activitat a Catalunya i Aragó, i en clau catalana ha assolit projectes com la remodelació de la Rambla de Barcelona, així com el contracte formalitzat amb BSM per la construcció d’una nova reserva d’animals a l’interior del Zoo de Barcelona, la renovació i manteniment de la xarxa d’enllumenat públic de Lleida, o el contracte que amb la constructora Sacyr s’ha adjudicat per donar lloc a la mota d’escullera del nou Moll Catalunya al Port de Barcelona. Igual que les mencionades Rubau i Sorigué, Romero Polo forma part de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, els associats de la qual realitzen prop del 80% de les obres públiques del territori català.
Acisa, un forà de suport per a les constructores familiars catalanes
Acisa és l’única empresa de l’UTE encarregada del manteniment de l’Eix Transversal amb domicili social fora de Catalunya, concretament a Madrid. La madrilenya se centrarà en el manteniment de túnels -cal tenir en compte que un total de 5,5 quilòmetres de l’Eix són túnels-, així com dels paviments, ponts i viaductes. També durà a terme tasques en matèria de vigilància i millora de la viabilitat.
La firma, comandada per Marc Solé, forma part del grup Aldesa, un conglomerat d’una vintena d’empreses que constitueixen un dels principals grups de construcció a l’estat espanyol i també a Mèxic. Concretament, Acisa es dedica a l’enginyeria tecnològica, i compta amb nou oficines arreu del món, ha executat fins a 350 projectes en el darrer lustre i el 2023 va facturar un total de 155 milions d’euros.