El nombre d'empreses a Catalunya continua creixent a un ritme del 2% anual i arriba ja a un total de 611.342, de les quals menys de 8.000 tenen la seu social fora del Principat. La immensa majoria (99,8%) són pimes, gairebé 10.000 corresponen a filials de companyies estrangeres i les societats limitades continuen guanyant adeptes (un 4% més) respecte a les societats anònimes, que perden pistonada reduint-se en un 2,3%. Extraient conclusions a partir dels indicadors purament quantitatius, el perfil d’empresa catalana que més abunda actualment seria el d’una SL dedicada al comerç a l’engròs —excloent-hi el ram del motor— d’un màxim de nou treballadors. Aquesta és la radiografia bàsica del sector segons l’estadística elaborada periòdicament per l’Idescat (amb dades actualitzades a 2024), que confirma Catalunya com un país d’empreses mitjanes, on la proliferació de corporacions de grans dimensions és encara un punt feble i el repte més imminent.
Una indústria en forma que fa de locomotora espanyola
La indústria es manté com la indiscutible pedra angular de l’economia local, amb una taxa que representa el 18,6% del valor agregat brut català (VAB), és a dir, del valor del producte interior brut si li restem els impostos indirectes i els béns que s’han usat en la producció de les mercaderies. El conjunt de la indústria manufacturera tradicional, els sectors emergents i els serveis relacionats amb les TIC, les finances, la sanitat i la logística suposen el 50% del PIB català, refermant la fortalesa d’aquests àmbits.
Per branca d’activitat, els químics i els plàstics lideren la classificació dels qui més aporten al VAB industrial català amb un 19,1%, un punt per sobre dels aliments i les begudes. L’automoció suposa un 11,4% i la metal·lúrgia supera lleugerament el 10% (gairebé empatada amb la maquinària i els béns d’equip), mentre el sector de la salut proporciona el 8%. El top 10 el completen l’àmbit del tèxtil i la moda (5,4%), el paper i packaging (5%), les TIC i l’electrònica (4,9%) i els mobles i l’hàbitat (3,1%).
Quantitativament, el retrat robot de l’empresa catalana actual respondria a una SL dedicada al comerç a l’engròs, amb un màxim de 9 treballadors
El pes de les empreses catalanes dins l’Estat, a més, continua sent cabdal. A banda de representar gairebé la cinquena part de les companyies establertes a Espanya i el 22,5% de les considerades innovadores, Catalunya aporta el 21,7 del PIB industrial, el 26% del total de les exportacions i un terç de les firmes que venen els seus productes internacionalment de manera regular. De la mateixa manera, és la primera regió en captació de projectes IED (d’inversió estrangera directa), acapara el 35% de les sol·licituds de patent europea i ha aconseguit rebre gairebé un de cada tres euros dels fons que el programa Horizon Europe ha destinat a la I+I (investigació i innovació) espanyola.
L’objectiu de les 1.500 ‘grans empreses’
L’escenari que conforma aquest seguit de dades és valorat amb satisfacció i esperança des del Govern, que pretén posar èmfasi, durant els anys vinents, en la proliferació d’un major nombre de les considerades grans empreses, aquelles amb més de 250 treballadors en nòmina. “La resiliència del sector és molt més elevada en funció de la dimensió de l'empresa. Si complim l'objectiu d'apujar la xifra de 1.250 grans empreses actuals a les 1.500 cap a l'any 2030, ens dotarem de molt més múscul”, explica el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, a l’entrevista concedida aquesta setmana a VIA Empresa. “La diferència entre Alemanya i Catalunya rau només en aquest aspecte. Avui ja els superem en moltes coses. Per exemple, en talent, tecnologies duals, recerca, desenvolupament... Però ells, en canvi, tenen moltes més grans corporacions”, recorda.
Les estadístiques indiquen que després del lleuger descens provocat per la pandèmia —quan una quarantena d’empreses de gran dimensió van perdre aquest estatus per les reduccions de plantilla— la xifra ha tornat a remuntar, especialment en el sector dels recursos humans, les tecnologies de la informació i la indústria alimentària.
Gairebé 23.000 llocs de treball gràcies a les startups
En l’univers de les empreses emergents, la progressió també és significativa. Catalunya en sumava un total de 2.285 segons les últimes dades de l’Agència per a la Competitivitat (Acció), una xifra rècord amb un augment del 9% respecte a l’any anterior. Cal tenir en compte, a més, que el ritme en la seva aparició pot haver deixat fàcilment enrere aquests guarismes ara que està a punt de cloure’s el primer semestre.
Aquest ecosistema innovador i tecnològic dona feina a 22.840 persones i genera un volum de negoci total de 2.330 milions d'euros en conjunt, amb un increment anual del 10,5%. La meitat de les startups s’han creat en el darrer lustre i un 60% té algun fundador amb experiència prèvia en la posada en marxa d’iniciatives similars, fet que demostra una retroalimentació d’un àmbit que no para de créixer.
L’ecosistema de les startups genera actualment un volum de negoci de 2.330 milions d’euros, amb un increment anual del 10,5%
D’aquests dos milers llargs, 340 s’inscriuen en la categoria de deep tech, empreses basades en un descobriment científic, una innovació d’enginyeria o una idea tecnològica original i que no comercialitzen productes ni serveis tradicionals. La inversió en R+D i la utilització de tecnologies vinculades amb la indústria 4.0 també segueix a l’alça: el 62% de les emergents treballa amb tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data, els sensors o el cloud computing.
La inversió captada per aquestes empreses ha augmentat un 127% respecte a la rebuda durant el quinquenni anterior, assolint la cota dels 6.104 milions d’euros. Només durant el 2024, les startups catalanes han acumulat finançament per valor de 1.152 milions d’euros (un 65,5% més que l’any passat). El sector financer, el traveltech i el healthtech n’aglutinen més de la meitat. En clau geogràfica, Barcelona és el segon hub preferit per aquells qui volen engegar una empresa emergent a la Unió Europea i se situa, també, com la segona ciutat en el rànquing amb un nombre més gran de fundadors procedents d’universitats locals. Un total de 287 spinoffs provenen de la comunitat universitària o de recerca.