L'any 2021, la Generalitat de Catalunya va aprovar celebrar, el 27 de juny, el primer Dia de l'Empresa de la seva història. La iniciativa buscava reconèixer l'aportació de les empreses a la societat. Quatre anys després, la prioritat és la mateixa, però la fotografia ha canviat. L'economia avança amb força i, segons l'Idescat, el passat 2024 Catalunya va assolir els 316.728 milions d'euros de PIB. Es tracta d'un increment del 3,6% interanual. De cara al 2025, l'escenari apunta a més optimisme: el Govern preveu un nou repunt del 2,6%. Totes dues xifres estan per sobre de la mitjana estatal que, al mateix temps, és capdavantera a l'eurozona. Això converteix Catalunya en el territori que lidera el creixement econòmic a Europa.
Gran part d'aquesta bona diagnosi es deu a l'aportació de les companyies. Els beneficis empresarials es troben en màxims en molts casos, i la creació de startups es va disparar un 9,1% durant l'anterior exercici. El context, doncs, és gairebé immillorable. Però encara hi ha reptes. La tensió aranzelària i la incertesa geopolítica amenacen l'statu quo. Per tal d'analitzar els impactes i de celebrar el moment actual, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, rep VIA Empresa amb un somriure i amatent, sabedor del bon moment que travessa una conselleria complicada de gestionar.
És el seu primer Dia de l'Empresa com a conseller d'Empresa i Treball. Quina Catalunya s'ha trobat des del punt de vista empresarial?
Doncs una Catalunya integrada en el món, que internacionalitza molt els seus productes, tant des de la perspectiva de l'exportació com també amb un important component de captació d'inversió estrangera. Hi ha dues dades molt importants: és el segon any consecutiu que les exportacions pugen dels 100.000 milions d'euros i, alhora, és el primer en què som capaços de captar 1.000 milions d'inversió estrangera amb l’ajuda del Govern de la Generalitat. Catalunya està de moda com a destí empresarial, probablement molt més ara amb la guerra aranzelària.
En general, trobo un ecosistema molt positiu. Tenim una gran aportació tant del món de l'empresa com d'unes universitats que sumen un talent molt rellevant, a més d'uns centres de recerca molt poderosos i d'uns centres tecnològics de primera magnitud. Estem molt ben situats per continuar amb uns índexs de creixement econòmic similars als que hem tingut l'any 2024.
El 27 de juny serà un dia de festa per al món de l'empresa. Hi ha, però, alguna reivindicació a fer?
No, el dia de la festa no es poden fer reivindicacions, sinó que s'ha de traslladar un sentiment d'agraïment. Evidentment que tots tenim coses a millorar. Els primers, l'administració. Però el que pretén aquest dia és tot el contrari. Tenim més de 600.000 empreses que generen molta riquesa, i això vol dir, senzillament, fer que les famílies catalanes puguin viure bé. Estem intentant millorar-ho i compartir aquesta prosperitat amb totes les persones i territoris. Reivindicacions com a tals no en tenim; causes, motius o escenaris de millora te'n podré dir bastants, segurament.
Ara esmentava les més de 600.000 empreses que hi ha. Sempre s'ha dit que Catalunya és un territori de pimes. Tanmateix, l'altre dia, als Premis Pimec, el president Illa va parlar de la importància de guanyar dimensió. Quin és el full de ruta per aconseguir-ho?
Primer de tot, tenim un concepte totalment agafat, i és que la resiliència del sector de les empreses és molt més elevada en funció de la dimensió de l'empresa. Per tant, si complim l'objectiu de la Generalitat d'apujar la xifra de 1.250 grans empreses actuals a les 1.500 cap a l'any 2030, haurem fet un pas que ens dotarà de molt més múscul empresarial. Sembla que siguin poques, però una gran empresa costa d'aconseguir.
"Catalunya està de moda com a destí empresarial, probablement molt més ara amb la guerra aranzelària"
No fa gaire, un catedràtic d'Economia em deia que la diferència entre Alemanya i Catalunya és només el nombre de grans empreses. No som lluny, ni de bon tros; avui ja els superem en moltes coses. Per exemple, en talent, tecnologies duals, recerca, desenvolupament... Però, en canvi, ells tenen moltes més grans empreses que nosaltres.
O sigui, comparteix aquesta reflexió.
Totalment. En xifres proporcionals, bàsicament la diferència entre Alemanya i Catalunya no és més que això. Ara bé, crec que és bo fer autocrítica. Ja que parlàvem de reivindicacions, podria fer un llistat de coses que tenim a millorar com a administració: habitatge, mobilitat, infraestructures... Doncs tot això és la suma dels nostres deures per millorar també el rol de l'empresa.
Per què?
L'altre dia m'explicava un catedràtic de Harvard que s'ha acreditat que les destinacions on hi ha els millors serveis públics són allà on les seves empreses generen millors beneficis. Per què? Perquè les companyies volen anar on hi ha bones escoles, bon habitatge, bons hospitals... Tot plegat genera un ecosistema ric en termes generals. Els beneficis empresarials es tradueixen en grans salaris.
Per tant, si hagués de dir quines dues coses vull posar al mapa perquè estiguin molt més desenvolupades el 2030, mencionaria, per una banda, l'escalabilitat d'aquestes 1.250 grans empreses a 1.500; i per l'altra, la formació professional.
Quins deures hi ha a fer amb aquest segon punt?
Durant molts anys hem viscut una estigmatització de la formació professional. Tots preferíem que els nostres fills fessin carreres universitàries. Pel camí ens hem oblidat que la cadena productiva necessita mà d'obra, i que aquesta ha de ser molt bona perquè l'empresa pugui reeixir. De moment, ja hem generat més de 7.500 places de formació professional pel pròxim curs, però això ha de ser progressiu i exponencial. Cada any n'hem de tenir més, perquè el talent no és només grans enginyers, sinó també grans tècnics, experts.
Fa uns dies, el CEO d'una empresa em va comentar que hi ha experts en certs àmbits d'FP on potser només n'hi ha 30 o 50 en tot el món. La gran inversió per la recerca i la investigació que va fer el govern de la Generalitat en temps d'Andreu Mas-Colell ha donat molt bon resultat. Ara hem de mantenir aquest talent al món universitari i fer el mateix pas amb l'FP. Si això es fa bé, de vegades succeirà que una persona que no tingui estudis superiors pugui manar a un grup de persones amb estudis superiors. Perquè senzillament en sap més.
Un altre dels reptes a abordar és la internacionalització de l'empresa catalana. L'any passat, 46 companyies del territori van obrir filials a l'estranger. Com es conjuga aquest objectiu amb l'incert context geopolític que existeix?
Com a Govern ens movem dins de les nostres possibilitats, les quals moltes estan molt subscrites a Treball. Ens hem intentat avançar. La incertesa que genera la guerra aranzelària als Estats Units va provocar que en quatre dies presentéssim el Pla Responem, amb una mobilització de 1.500 milions d'euros. Aquests diners estan destinats a ajudar aquelles empreses que tenen interessos exportadors als Estats Units, i van des de préstecs tous a altres tipus d'ajuts. Ja hem començat amb un de 35 milions d'euros, el qual hem posat en marxa juntament amb Acció. El 9 de juliol acabaran els 90 dies de gràcia que aquest govern ha donat al món i veurem quina radiografia queda, perquè amb aquest senyor pot passar absolutament de tot.
De moment, què els ha ensenyat aquest conflicte comercial?
Que no podem fer que les nostres empreses amb interessos als Estats Units continuïn pensant que aquell és el seu mercat per definició. El món és molt diferent de com era fa una dècada, o fins i tot fa un any. El mercat asiàtic està pujant a una velocitat increïble. No parlo només de la Xina, sinó de l'Índia, Corea del Sud, Taiwan, el Japó, Singapur...
Hem fet viatges i els continuarem fent perquè és un mercat que hem d'explorar. El mes de març ho va fer el Departament d'Empresa; recentment, el president i membres del Departament han estat al Japó; tornarem a la Xina el mes de juliol... El missatge als empresaris catalans que exporten seria que els EUA continuaran sent un mercat importantíssim, però no posem els ous a la mateixa cistella com fèiem abans i comencem a diversificar, perquè aquest senyor és impredictible. I una empresa o una economia no poden dependre de l'estat d'ànim de ningú.
D'entre aquests mercats que menciona, el passat novembre, al Beyond Catalonia, Alicia García-Herrero va suggerir centrar l'atenció en l'Índia. La Generalitat està mirant cap país en concret?
Estem mirant tots els mercats emergents. La Xina, per exemple, ja no ho és. Hem detectat que estan 10 o 15 anys per sobre d'Europa en l'àmbit tecnològic. L'Índia sí que és un país emergent. Precisament, aquesta setmana dos empresaris m'han dit que tenen molts interessos allà, i que la seva capacitat de perfecció en el treball és increïble. Això no ho sabia. Per tant, evidentment que està en el focus. Estic convençut que si tornem a parlar d'aquí a un any, ja haurem fet un viatge.
Estem atents a tots els informes que ens arriben de mercats que estiguin evolucionant i que tinguin una capacitat que ens pugui encaixar. Nosaltres també els anem bé a ells, perquè som la porta d'entrada a Occident que més els agrada. Catalunya és molt atractiva per al mercat asiàtic en general, i seria poc intel·ligent desaprofitar aquesta possibilitat de win-win.
"Fugim del model de l'Espanya buidada a Catalunya (...) Hem de fer veure els inversors estrangers que hi haurà empreses que no han de ser a Barcelona"
D'altra banda, a Catalunya també hi ha iniciatives ambicioses. Parlo del Fons de Transició Nuclear o el Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric. Què cal esperar a curt termini d'aquests projectes?
El Fons de Transició Nuclear és una idea no executiva, sinó del Parlament. Hem de disposar d'uns diners per poder transformar les zones afectades amb el tancament de les centrals nuclears i crear els mateixos llocs de treball que perdrem. D'altra banda, els fons no només estan pensats per ajudar una empresa a dur a terme un projecte, sinó també per qüestions d'infraestructura. Per exemple, per facilitar que en un polígon no hi hagi accidents de cotxe perquè no hi ha una rotonda o perquè la pagesia pugui tenir un regadiu com cal.
La passada setmana vam tenir una interpel·lació al Parlament sobre Catalunya Sud, Terres de l'Ebre i Tarragona, i fent càlculs, podem dir que en nou mesos hi hem anat 87 vegades. Per tant, és evident que aquest Govern té en compte Terres de l'Ebre i la zona afectada pels tancaments d'Ascó i Vandellòs. Tenim un model de generació de riquesa que podem carregar al màxim nombre de persones i a tot el territori.
Entenc que parla d'evitar un model centralista per a Catalunya.
Efectivament. La redistribució de la riquesa és un tercer objectiu que se suma als de les 1.500 grans empreses i l'aposta per l'FP. Fugim i tenim pànic que es pugui reproduir a Catalunya el model de l'Espanya buidada, que no és res més que l'efecte capitalitat de Madrid de forma especial, però també de les capitals grans de la resta de l'Estat. Això podria passar aquí també, perquè Barcelona té un efecte d'atracció molt important. Tenim l'obligació de fer veure aquells inversors estrangers que probablement hi haurà empreses que no tenen per què ser a la capital, o a Badalona, Terrassa, Sabadell, etc. i que poden anar al sud de Tarragona, la Catalunya Central o als Pirineus.
I on queda el Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric?
Amb aquest pla vam ser pioners a l'estat espanyol. Buscàvem trencar dues barreres. La primera és el preu de l'elèctric, el qual encara és un 10-15% més elevat que el de combustió fòssil. Això s'ha de suplir amb ajuts. El Pla Moves, per exemple, ha tingut una incidència positiva en el sentit que ajuda, però negativa perquè ho fa molt tard. A vegades, fins a tres anys o més. Això s'ha de revertir, i és el que pretén el nou Pla Moves. S'està estudiant que la incidència sigui al moment de la compra del vehicle o que tingui una repercussió fiscal a la renda de l'any següent. Perquè si no, a les persones que realment els hi vagi d'aquests diners, evidentment no faran el pas.
En aquest sentit, Jaume Roura, president de Fecavem, va explicar fa uns mesos a VIA Empresa que l'envelliment del parc era una altra de les grans preocupacions de la seva patronal.
Sí, perquè tan important és disposar de més cotxes elèctrics com que els vells es renovin. Encara que sigui per uns altres de combustió fòssil. Si enganxes un cotxe dièsel de fa 15 anys, no és el mateix que si compres un dièsel d'ara mateix. La seva capacitat de contaminació es redueix moltíssim.
Ens quedava per repassar la segona barrera.
A diferència del Pla Moves, que depèn de l'Estat, la segona és una on nosaltres hi tenim més a veure. No és altra que doblar els punts de recàrrega ràpida i ultraràpida. A Catalunya en tenim 9.000 i hem d'arribar als 18.000 en llocs públics cap al 2030. En el cas dels privats, també hem d'iniciar els tràmits perquè puguin tenir els seus. Hem de fer que la gent perdi la por de quedar-se tirada. Amb els ultraràpids, per exemple, tenim la possibilitat que s'hi puguin estar als hospitals 40 minuts i que quan surtin tinguin el cotxe carregat. Ara BYD ha tret una bateria que es carrega en cinc minuts. Aquesta no ens arribarà de forma imminent, però amb tota probabilitat d'aquí a poc tindrem bateries que es carregaran en aquest temps.
El secretari general d'Empresa i Treball va exposar el pla a la Comissió Europea. Hi havia 18 europeus i només es va exposar el català. A més, fa uns mesos el president de la Generalitat va liderar una reunió tripartida amb Navarra i València, en tant que som els que tenim interessos en els vehicles elèctrics. Des d'Anfac també se'ns considera els líders en aquest àmbit. Hem de fer un impuls. Abans d'aquest pla, l'elèctric no arribava al 12% de la penetració, incloent-hi l'híbrid. A Portugal, en canvi, estan al 33%. Com pot ser, si som pràcticament iguals que ells en tot? Doncs perquè ells tenen aquestes dues barreres resoltes.
Estem repetint molt l'horitzó 2030. Sortint estrictament d'aquell any, quins haurien de ser els sectors que liderin l'economia de Catalunya en un futur?
Molts. La gràcia de Catalunya és que té una tradició molt important amb l'automoció, química, siderúrgia o metal·lúrgica. A conseqüència de la fortalesa en recerca i investigació, també tenim un sector tecnològic de primera línia, que l'any passat va créixer en 40.000 llocs de treball. Parlem de 3.000 feines al mes. Una bogeria. Per situar-nos, l'empresa més gran de Catalunya, que és Seat, dona feina a 15.000 persones. Doncs el sector tecnològic va fer tres Seats en un any.
"El sector tecnològic va créixer en 40.000 llocs de treball l'any passat, és a dir, va fer-se tres Seats en un any"
També som referents mundials amb el sector farmacèutic i la salut, alhora que el sector agroalimentari també és una barbaritat, amb un 19% del PIB. O el turisme, que no l'hem de menysprear. Tenim un teixit molt heterogeni. De fet, Catalunya ha crescut més que la resta a Europa per aquesta riquesa que permet compensar quan un sector travessa una crisi. D'altra banda, també hi ha una tradició molt catalana que és la readaptació. Tots els nostres sectors ho sabran fer, perquè el teixit empresarial de Catalunya té la capacitat de veure allò que vindrà abans que molts altres països.
Una de les principals queixes d'aquests empresaris és la burocràcia. La recepta de la seva conselleria va ser el Pla FUE. Com s'està implementant?
Tenim claríssim que la burocràcia és un dels grans problemes que hi ha a Catalunya, i ho vam identificar només entrar. Cap projecte empresarial no té sentit si no el pots fer quan el tens a la ment, sinó al cap de 10 anys. Estem fent una aposta que s'ha d'acabar de plasmar. Estem introduint moltes coses, com ara la declaració responsable o el silenci positiu. D'altra banda, també estem implementant projectes més sectorials o el Pla FUE, que pretén canalitzar tot per un mateix conducte perquè no estigui dispersat per 50 parcel·les diferents de l'administració.
Una altra cosa interessant és que som l'autoritat administrativa de la Generalitat per determinar quins projectes empresarials són estratègics. Aquells que seleccionem tenen una particularitat, que és reduir els terminis un 50%. Per tant, totes les empreses que tenen projectes que girin entorn de la descarbonització o cotxe elèctric, per exemple, tenen un tràmit preferent.
"En 15 anys m'agradaria llegir que els índexs d'atur, que espero que ja siguin residuals, siguin idèntics a Terrassa i a qualsevol poble lluny de Barcelona"
Ara que està a punt d'arribar al seu primer any al càrrec, com li agradaria ser recordat com a conseller d'Empresa i Treball? Quin ha de ser el seu llegat?
M'agradaria deixar unes bases, perquè en el temps que m'estaré al càrrec no es podran donar els canvis que m'agradaria fer. Vull deixar unes bases perquè la nostra empresa estigui molt diversificada, amb uns sectors robustos. També m'agradaria tenir encara més ancorades les dues línies internacionals: capacitat d'exportar i de generar filials, però també d'atreure inversió estrangera.
I finalment, la resposta que crec que és més adient. M'agradaria molt que quan sigui un avi i estigui llegint VIA Empresa, que pugui veure que en els darrers 15 anys les empreses a Catalunya han optat per muntar les seves seus a Vielha, Amposta, Batea, Berga, etc. i comprovar que els índexs d'atur, que espero que ja siguin residuals, siguin idèntics a Terrassa i a qualsevol poble lluny de Barcelona. Tenim la sort de tenir una capital extraordinària. El Financial Times ha dit que és la capital d'Europa més atractiva ara mateix i la segona amb més capacitat exportadora, només superada per Londres. I això ho hem d'aprofitar, però d'una forma generosa.