Encara avui, la paraula "defensa" evoca les clàssiques imatges d’armes, tancs i míssils. Però el moviment que aquest dilluns ha emergit a Catalunya va més enllà de l’àmbit estrictament militar, i reconeix que, fins ara, havia quedat al marge de l’agenda pública. La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat el primer estudi del nou Observatori de la Indústria, anomenat El potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual a Catalunya. Es tracta d'un full de ruta que situa 812 empreses amb activitat o potencial en indústries duals, un sector que Brussel·les considera clau per assolir l’anomenada "autonomia estratègica". L’estudi calcula que, si el Principat fa els deures, podria sumar 1.000 milions d’euros addicionals i generar 10.000 llocs de treball fins al 2030.
Ara bé, la percepció social no sembla que acompanyi amb la mateixa intensitat. Segons una enquesta presentada pel Parlament Europeu i el CEO -realitzada en plena escalada bèl·lica entre els Estats Units i l’Iran-, només un 26% dels catalans augmentaria la despesa en defensa, mentre que més de la meitat situen la crisi de l’habitatge com la prioritat absoluta dels pròxims pressupostos europeus.
Només un 26% dels catalans augmentaria la despesa en defensa, mentre que més de la meitat situen la crisi de l’habitatge com la prioritat absoluta dels pressupostos europeus
Aquest contrast no ha impedit que el president de la Cambra, Josep Santacreu, subratlli que “no podem viure en un món naïf i ingenu”, i que el territori necessita “mirall i brúixola” per saber on és i cap a on pot anar. Catalunya, ha assenyalat Santacreu, “ha estat tradicionalment industrial, i ha de continuar sent-ho en un moment en què la defensa s’ha convertit en un vector de reindustrialització".
Per la seva banda, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha estat taxatiu: "La invasió russa d’Ucraïna i la retirada de 5.000 soldats d'Alemanya anunciada per Trump han situat la seguretat al centre de les preocupacions". Alhora, ha recordat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va advertir que “la nostra seguretat no està garantida, i que hem d’invertir en ella”.
El director d’estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha insistit que la defensa s’ha d’entendre com una política industrial i tecnològica: “Ens ha de canviar com a país”. També ha reclamat una "estratègia publicoprivada coordinada" i l’impuls d’un "gran projecte tractor" en l'àmbit de la defensa. Segons l’estudi, si Catalunya aconsegueix algun dels grans projectes que el ministeri de Defensa espanyol adjudica a través dels Programes Especials de Modernització (PEM), podria arribar a tenir un pes del 20% del conjunt estatal, un percentatge similar al que ja ostenta en l’àmbit industrial.
Si Catalunya aconsegueix algun dels grans projectes que el ministeri de Defensa espanyol adjudica a través dels PEM, podria arribar a tenir un pes del 20% del conjunt estatal
La tradició automobilística explica que el segment amb més potencial sigui el de vehicles terrestres, amb 166 empreses que podrien fer el salt a la indústria militar. Just després se situen la ciberseguretat, les tecnologies quàntiques i l’aeronàutica, amb un 14% de les companyies analitzades. Més endavant, les comunicacions (11%) i els drons (10,9%).
Malgrat aquest potencial, l’informe adverteix que les xifres de partida “no són bones”: Catalunya no ha apostat històricament per aquest sector i “no està rebent prou contractes” en relació amb el potencial de la seva indústria. Les fronteres entre el món civil i el militar s’han difuminat amb tecnologies com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o el NewSpace.
Quines empreses poden fer el salt?
Si donem un cop d'ull als perfils que poden trobar el seu lloc en la nova indústria de defensa, veurem que en són quatre. D’una banda hi ha les empreses que ja formen part del nucli dur del sector, acostumades a treballar amb contractistes principals i a moure’s en un entorn regulat i exigent. Al seu costat apareixen companyies que, tot i no estar-hi integrades, tenen la tecnologia i les capacitats per fer el salt amb relativa facilitat: drons, sensors, ciberseguretat, electrònica o simulació.
El tercer perfil identifica empreses que avui són referents en àmbits civils -com comunicacions quàntiques o mobilitat avançada- i que podrien convertir-se en actors rellevants en defensa si orienten part de la seva activitat. I, finalment, sectors sotmesos a transformacions profundes, com l’automoció, que busquen noves vies per diversificar-se i protegir la seva activitat.
Catalunya compta amb una "finestra temporal de quatre o cinc anys" per posicionar-se en un mercat amb "barreres d’entrada altes, però també amb marges i valor afegit elevats"
En aquest context, l’informe assenyala una "finestra temporal de quatre o cinc anys" per posicionar-se en un mercat amb "barreres d’entrada altes, però també amb marges i valor afegit elevats". “Estar preparats per defensar-se per no haver de defensar-se”, ha citat Rovira, en referència a les paraules del canceller alemany Friedrich Merz.
El responsable tècnic de l’estudi, Roger Torrent, ha insistit que la clau és la indústria dual: tecnologies que neixen amb aplicacions civils i militars alhora, i que cada vegada convergeixen més. Torrent ha remarcat que Catalunya disposa d’un ecosistema transversal que pot fer el salt si compta amb acompanyament, certificacions i una "narrativa pròpia" que ajudi les empreses a entendre un mercat amb un únic client final: "L'Estat, i una cadena de valor jeràrquica, molt similar a la de l’automoció".
Indra, Ficosa i Petronor: els grans actors es posicionen
Entre les empreses que han entès el moment i estan disposades a recollir el guant, Indra -un dels principals referents de la defensa a l’Estat-, ha estat la primera a fer notar el seu compromís. El seu conseller delegat, José Vicente de los Mozos, ha anunciat que la companyia augmentarà la inversió a Catalunya per desenvolupar tecnologia militar i que presentarà el seu pla d’expansió el pròxim dilluns, 11 de maig. Val a dir que Indra ja dona feina a 3.500 persones al territori, i De los Mozos ha assegurat que “hi haurà projectes que vindran” i que Catalunya "hi jugarà un rol important”.
En aquesta mateixa línia, Ficosa ha reivindicat la cultura industrial catalana i la seva capacitat de reconversió ràpida. El seu president, Xavier Pujol, ha recordat que el sector de l’automoció sempre ha tingut molt clara la distinció entre el que és essencial i el que no. Però ha advertit que, en defensa, aquesta claredat encara no existeix i que això pot generar problemes seriosos: "Si no es corregeix, els terminis de lliurament i els compromisos adquirits seran difícils de complir".
Alhora, ha defensat que Catalunya té una cultura de proveïment industrial molt sòlida, capaç d’actuar com un accelerador natural. “El 90% dels components que necessitàvem com a empresa integradora els vam localitzar en pimes catalanes en menys d’un mes”, ha explicat, i ha reclamat “un pont d’acceleració” que permeti a les petites i mitjanes empreses entrar en un sector que s’hauria de reforçar "a través de consorcis i projectes compartits".
Per la seva banda, Emiliano López-Achurra, president de Petronor, ha volgut posar mirada energètica i ha recordat que “l’energia és un element substancial per al desplegament militar”, i que Tarragona té un valor geoestratègic "que el país no pot desaprofitar". Ha volgut situar Catalunya en el vèrtex d’un triangle que connecta Tolosa, Barcelona i el que anomena “la Baviera del sud d’Europa”.
També ha lamentat que Europa continuï arrossegant debats de fa “60 o 70 anys”, com la pèrdua de la capacitat nuclear espanyola o la manca de cooperació internacional, i ha apuntat que la defensa actual "marcada per les guerres híbrides" és "essencialment tecnològica". En aquest sentit, ha assegurat que Catalunya és “un actor substancial de la nova indústria de defensa”, perquè disposa d’una base tecnològica determinant i d’un ecosistema científic articulat.
Indra augmentarà la inversió a Catalunya per desenvolupar tecnologia militar i presentarà el seu pla d’expansió el pròxim dilluns, 11 de maig
Tot i això, ha coincidit amb el president de Ficosa en un punt clau: "Catalunya ha de ser més ambiciosa". No perquè “li toqui”, sinó perquè "té una indústria potentíssima, una capil·laritat de proveïdors de primer, segon i tercer nivell, grans centres tecnològics i una voluntat clara de contribuir a una Espanya forta". "Perquè una Espanya forta fa una Catalunya forta i viceversa”, ha conclòs Pujol.
Un "soci fiable" per a un "món canviant"
La cloenda de l'acte ha anat a càrrec del secretari d’Empresa, Jaume Baró, qui ha volgut posar ordre a les expectatives. Ha avisat que “no cauran bosses de milions en un sector que no està fet per a 600.000 empreses”. També ha destacat que el Govern ha començat a desplegar eines concretes -cupons d’assessorament, una oficina tècnica de certificació dual, finançament a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i programes de formació d’Acció- amb la voluntat d’acompanyar les empreses que realment poden fer el salt. Per la seva banda, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha reivindicat la “discreció estratègica” amb què s’ha treballat els últims mesos per preparar aquest terreny.
Amb tot, Duch ha situat el moviment català en un marc més ampli, i ha presentat el Govern com un “soci fiable” en un "món canviant” que “no tornarà a ser el mateix”, i en el qual "cal adaptar-se". “La nostra seguretat i llibertat no estan garantides i hem d’invertir”, ha sentenciat. Alhora, el conseller d’Acció Exterior ha apuntat que “seria un error” que la seguretat externa posés en perill la interna, i ha subratllat que és “essencial” que el finançament d’aquestes polítiques "no es faci en detriment de les polítiques socials".