La indústria farmacèutica és un sector fonamental des del punt de vista econòmic: el seu mercat global ja supera els 1,6 bilions de dòlars el 2024, amb Europa aportant un 23% de la producció, tot i representar només el 6% de la població mundial i el 17% del PIB. Però és clau també en un aspecte encara més important: la salut. Com recorda Oriol Segarra, CEO d’Uriach: “La contribució del sector a la salut de les persones ha estat una de les principals causes del gran increment de l’esperança —i de la qualitat— de vida de la humanitat en les darreres dècades”. L’oncologia és l’àrea de més volum d’activitat, seguida per la immunologia i la diabetis. També tenen un pes notable les malalties cardiovasculars i les respiratòries. En termes de creixement, destaca especialment l’obesitat, amb una taxa anual prevista del 36% fins a 2027, gràcies a nous tractaments i a la forta demanda mundial. Altres segments amb augments rellevants són els antivirals, medicaments per a refredats, reguladors lipídics, immunologia i malalties respiratòries.
A Catalunya hi ha 181 indústries farmacèutiques, que donen feina a 25.775 persones
Espanya se situa dins del grup dels deu principals mercats farmacèutics del món i és un dels països europeus amb més capacitat industrial en aquest àmbit. El sector aporta més de l’1,6% del PIB i dona feina directa a més de 45.000 persones, segons Farmaindustria. A més, és el primer sector industrial en inversió en R+D, amb més de 1.200 milions d’euros anuals destinats a projectes de recerca i a la participació en assaigs clínics.
Catalunya és el centre neuràlgic de la indústria farmacèutica a Espanya: concentra al voltant del 45% de la producció estatal (dades de Farmaindustria). A Catalunya hi ha 181 indústries farmacèutiques, que donen feina a 25.775 persones (dades de 2023 d’Idescat). A més, el sector salut representa el 7,6% del PIB català, amb un 4,1% de la indústria farmacèutica i biotecnològica i un 3,5% de les activitats sanitàries, segons Biocat. Aquesta posició de lideratge es reforça amb la dimensió internacional: les indústries farmacèutiques catalanes exporten el 52% de la seva producció, tal com apunten les dades d'Acció.
Aquest pes estratègic es tradueix també en la presència empresarial: les tres companyies més grans del sector a Espanya tenen la seva seu a Catalunya i, de les 50 principals, 28 també són catalanes. Hi trobem noms de referència internacional com Novartis, Bayer, Boehringer Ingelheim, Grifols, Almirall, Bioibérica, Ferrer, Uriach, B Braun Medical, Hipra, Kern Pharma, Esteve, Menarini, Reig Jofre, Biokit, Neuraxpharm o Sandoz, entre d’altres. La majoria són filials de multinacionals o empreses familiars catalanes que han crescut fins a convertir-se en actors globals amb una llarga trajectòria. Aquest teixit empresarial, format per grans i mitjanes companyies que concentren la facturació i l’ocupació, conviu amb nombroses biotecnològiques i empreses emergents. Aquest teixit es veu reforçat per l’acció conjunta d’hospitals de primer nivell, universitats, centres de recerca i entitats com Biocat, CataloniaBio & HealthTech, Acció o el Barcelona Health Hub, que articulen infraestructures i xarxes de suport i consoliden Catalunya com un hub farmacèutic i biomèdic de referència internacional. Tot plegat és especialment rellevant en un sector amb costos d’R+D elevats, una regulació estricta i una competència internacional molt forta.
Dimensió i estructura empresarial
La dimensió és un dels trets diferencials del sector a Catalunya. En aquest sector les empreses mitjanes i grans tenen un pes molt destacat en el nombre total d’empreses, un fet poc comú en el teixit empresarial català, on habitualment predominen les micro i petites empreses. Com es comprova a la figura 1, de les 121 indústries farmacèutiques catalanes que van dipositar comptes el 2023, 42 són grans (34,7%) i 31 són mitjanes (25,6%). Aquest conjunt d’empreses genera uns ingressos agregats de 17.392 milions d’euros a Catalunya, fet que posa de manifest la rellevància econòmica i social d’un sector caracteritzat per l’escala, la inversió en recerca i desenvolupament i la capacitat exportadora.
Evolució econòmica i financera
Els indicadors mostren un sector amb marges i rendibilitat superiors a la mitjana del conjunt de l’economia, però amb una evolució recent desigual segons la dimensió empresarial. Tal com es recull a la figura 2, entre 2021 i 2023 les empreses grans i mitjanes van mantenir uns nivells de benefici net sobre vendes elevats, tot i que el 2023 es produeix una reducció significativa fins al 7,4%. De cada 100 euros facturats, el benefici net de les empreses farmacèutiques grans i mitjanes a Catalunya se situa al voltant dels 7 euros, la qual cosa està per sobre de la mitjana de tots els sectors (entre 5 i 6 euros). En canvi, les petites amb prou feines arriba a 0,1 euros (figura 2). Aquesta diferència tan acusada s’explica pel major pes de les economies d’escala i la capacitat d’inversió de les empreses de més dimensió, que els permeten mantenir marges positius en un sector molt exigent en recerca i desenvolupament.
Les dades del Registre Mercantil també mostren un comportament molt diferenciat en altres indicadors clau (figura 3). Entre 2021 i 2023, les empreses grans i mitjanes van registrar un augment acumulat de les vendes del 6%, mentre que en les petites empreses es va produir un lleuger retrocés de l’1%. Les empreses del sector estan molt capitalitzades. Les grans i mitjanes presenten un pes del patrimoni net sobre el total actiu del 73,1%, molt elevat en comparació amb altres sectors, mentre que les petites arriben fins al 83,1%.
Entre 2021 i 2023, les empreses grans i mitjanes van registrar un augment acumulat de les vendes del 6%, mentre que en les petites empreses es va produir un lleuger retrocés de l’1%
En termes de resultats, la diferència és molt notable: la rendibilitat financera (benefici net sobre patrimoni net) és del 6% en les grans i mitjanes, però pràcticament nul·la en les petites (0,2 %). També hi ha una bretxa important en productivitat: les vendes per empleat arriben als 438.000 euros en les grans i mitjanes, mentre que en les petites es queden en 204.000 euros. Pel que fa al benefici net per empleat, la diferència encara és més acusada (32,3 mil euros davant de només 0,2 mil euros). Les grans empreses també tenen despeses de personal (salaris i seguretat social) més elevades que les petites (70,2 milers d’euros per empleat enfront de 51,9 milers).
Aquestes dades posen de manifest que la dimensió és un factor clau per a la competitivitat i la rendibilitat dins del sector farmacèutic a Catalunya. Per això, resulta clau impulsar polítiques i instruments que ajudin les pimes a guanyar dimensió i internacionalitzar-se. La creació d’aliances dins del clúster, l’accés a finançament especialitzat i els programes de suport a la innovació poden contribuir a reforçar la seva competitivitat i reduir la dependència d’unes poques grans empreses.
Diagnosi DAFO
La indústria farmacèutica a Catalunya presenta un perfil competitiu complex, amb punts forts molt destacats, però també amb reptes estructurals que condicionen el seu desenvolupament. Té algunes debilitats significatives. La pressió reguladora i els costos alts en R+D limiten la competitivitat de les empreses més petites. També hi ha una baixa presència en segments d’alt valor afegit com la biotecnologia disruptiva o les teràpies avançades, especialment en comparació amb altres hubs europeus. A això s’afegeix l’escassetat de capital risc especialitzat a escala local i la persistència de processos d’autorització i registre de nous productes massa llargs i burocràtics. Igualment, la manca de professionals especialitzats en disciplines STEM i competències digitals pot limitar el desenvolupament futur del sector. Finalment, hi ha dificultats per adaptar-se a les exigències de sostenibilitat i transició verda, com ara la producció més neta, la reducció d’emissions i l’economia circular.
A aquestes debilitats s’hi afegeixen diverses amenaces. La competència creixent de països asiàtics, especialment l’Índia i la Xina, amb costos de producció més baixos i una capacitat exportadora en augment, suposa un repte directe. També hi ha riscos en el subministrament de matèries primeres i components químics essencials. Els riscos geopolítics i les guerres aranzelàries poden alterar les cadenes de subministrament, encarir costos i generar incertesa en els fluxos comercials internacionals. La pressió creixent a la baixa dels preus per part de les administracions públiques i els sistemes nacionals de salut és un altre element crític. A escala global, la concentració del mercat pot reduir l’autonomia local i limitar el marge d’actuació de les pimes. També hi ha un increment de la competència fiscal i reguladora entre països europeus per atraure inversions i una gran vulnerabilitat davant canvis reguladors sobtats i polítiques de contenció de la despesa sanitària. A això s’afegeixen riscos vinculats a la protecció de la propietat intel·lectual i a possibles litigis en patents. Finalment, les amenaces derivades del canvi climàtic, com l’impacte en la producció de matèries primeres i les pressions reguladores més estrictes, són un altre factor de preocupació.
Malgrat aquests reptes, el sector disposa de fortaleses molt rellevants. Com hem vist, Catalunya concentra una bona part de la producció farmacèutica espanyola. A més, el territori compta amb un ecosistema d’R+D de primer nivell. Les empreses catalanes mostren una elevada rendibilitat mitjana, especialment les de més dimensió, i disposen d’una forta capacitat exportadora. També destaca la capacitat d’atracció de talent qualificat i la integració creixent de tecnologies digitals i intel·ligència artificial en els processos productius i de recerca.
Finalment, hi ha grans oportunitats. El creixement global sostingut de la demanda de medicaments, biotecnologia i diagnòstic avançat impulsa el sector. També el desenvolupament de noves teràpies, com les gèniques, cel·lulars o immunoteràpies, i l’expansió de la medicina personalitzada. La digitalització i l’aplicació de la intel·ligència artificial en recerca, producció i gestió de dades clíniques ofereixen un gran potencial. Barcelona i Catalunya es poden consolidar com un hub europeu d’assaigs clínics i recerca biomèdica, i alhora captar fons europeus i inversió estrangera per a projectes d’R+D i producció estratègica. L’interès creixent per reforçar la sobirania industrial en medicaments essencials a la Unió Europea (com demana l’informe Draghi), juntament amb l’expansió de l’ecosistema d'empreses emergents i empreses derivades vinculades a la recerca biomèdica, obre noves vies de creixement. Les oportunitats associades a la transició verda, amb la producció farmacèutica més sostenible i l’accés a finançament verd, així com l’aplicació de la IA generativa per accelerar el descobriment de nous fàrmacs i reduir costos en assaigs clínics, són també opcions de futur.
Catalunya concentra una bona part de la producció farmacèutica espanyola i compta amb un ecosistema d’R+D de primer nivell
També cal destacar l’oportunitat que representa, més enllà de la farmaquímica i la biotecnologia, que Catalunya també ha esdevingut un pol destacat en el camp dels productes naturals per a la salut i compta amb empreses que lideren aquest segment a Europa. Això representa una nova via d’expansió per a la indústria, impulsada per les tendències globals cap a la sostenibilitat i la naturalitat. Aquest segment, que fa només una dècada era marginal, ha guanyat un pes específic molt rellevant i creix més que la resta del mercat. El trasllat permanent a Barcelona de la fira Vitafoods Europa —considerada el Mobile World Congress del sector— reforça encara més aquesta oportunitat. La combinació d’aquestes fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces posa de manifest la necessitat d’una estratègia clara per reforçar la competitivitat i assegurar el lideratge de Catalunya en la indústria farmacèutica europea.
En resum, la indústria farmacèutica és un dels motors més sòlids de l’economia catalana i un sector amb una forta projecció internacional. Catalunya destaca per la seva capacitat productiva, un ecosistema d’R+D de primer nivell i la presència de grans empreses familiars i multinacionals que actuen com a tractors. Els reptes del futur passen per enfortir la cooperació entre empreses, universitats i administració; accelerar la digitalització i la biotecnologia avançada; captar talent i inversió estrangera, i donar més marge de creixement i internacionalització a les pimes. Si sap aprofitar aquests actius, Catalunya té l’oportunitat de ser no només un hub farmacèutic de referència, sinó també un pol d’innovació biomèdica de primer ordre a Europa. En un moment en què salut i indústria convergeixen, el sector català té els ingredients necessaris per liderar la transformació i avançar en els grans reptes globals. Com assenyala Laura Ferrer, directora de Salut Humana d’Hipra, sobre el projecte europeu Spitcell per desenvolupar vacunes en només 100 dies: “Aquest projecte no només ens prepara per futures pandèmies, sinó que també accelera la innovació en salut global”. Aquest esperit de velocitat i excel·lència és el que pot convertir Catalunya en una força transformadora en salut a escala europea i mundial.