Fa no gaires dies vam parlar abundantment de la sortida a borsa de l’empresa de perfums i cosmètica Puig, que malgrat continuar en mans de la família fundadora ara té part del seu capital cotitzant lliurement al mercat de valors. Quan vam comentar els detalls d’aquesta operació ens vam atrevir a qualificar-la d’anomalia, i és que ben poques empreses catalanes -i encara menys si són de matriu familiar- han decidit històricament de sortir a borsa. Si, per exemple, fem un cop d’ull al sector farmacèutic -un dels tradicionals del país- constatem que només Almirall i Reig Jofré són companyies cotitzades, a les que podríem sumar Grifols, tot i que no es dedica ben bé al mateix. Per tant, queda clar que la filosofia empresarial del país queda molt lluny a la d’altres mercats, com podria ser els Estats Units, gran Meca de la borsa.
En tot cas, en els pròxims anys segur que algunes operacions veurem i, sens dubte, la més esperada és la Cirsa, que fa anys que es queda a prop de fer el salt. És cert que aquesta firma de jocs d’atzar i casinos ja no és de capital català -fet del qual parlarem tot seguit- però no sembla agosarat considerar-la del país per la seva trajectòria històrica i perquè manté la seu a Terrassa. L’any 2018, i després de quaranta anys a les mans de la família Lao, l’empresa va ser venuda al fons d’inversió americà Black Stone. En el moment de la transacció el propietari únic era Manuel Lao Hernández (1944), que uns anys abans, el 1998, s’havia separat del seu germà Juan, amb el que el 1978 havia fundat l’empresa aprofitant que el joc havia estat legalitzat un any abans. Al llarg d’aquestes quatre dècades, Lao va passar de ser un emigrant andalús d’orígens humils a ser una de les persones més riques de l’estat espanyol, en bona part per l’import de la transacció corresponent a la venda de Cirsa, que nombroses fonts xifraven en uns 2.000 milions d’euros, als que caldria descomptar el deute del grup en aquell moment, al voltant de 950 milions. A aquesta operació se li va atribuir el fet que la localitat de Matadepera (Vallès Occidental), lloc de residència de Lao, passés a ser el municipi amb renda per càpita més elevada de l’Estat.
Cirsa factura 2.400 milions d’euros i genera uns beneficis nets de 80
En el moment de la venda, la firma era un dels líders mundials del joc i l’oci i, per descomptat, la primera de l’Estat. Cirsa gestionava en aquell moment 147 casinos, 178 salons, més de 75.000 màquines recreatives, 70 bingos i 2.000 punts d’apostes esportives, tant a Espanya com a Itàlia i Amèrica Llatina. Sigui com sigui, a Lao se li calcula una fortuna d’uns 1.200 milions d’euros, canalitzada a través dels hòldings inversors Nortia Capital i Halkkon Capital Partners. Segons s’explica per Barcelona, una petita part d’aquests diners han servit en diverses ocasions per finançar les aventures presidencialistes de Toni Freixa, aquell advocat espanyolista que somia a presidir el Barça.
Però amb els nous propietaris Cirsa ha continuat la seva vida i ara és una empresa que factura 2.400 milions d’euros i genera uns beneficis nets de 80, a partir d’un benefici operatiu de 630 milions, allò que sovint es diu Ebitda. El primer executiu és Joaquim Agut Bonsfills, que té passat com a president de Terra Lycos (aquella filial de Telefónica que va protagonitzar una de les bombolles més grosses de la història de la borsa espanyola) i com a alt directiu de General Electric, després que la seva família vengués l’empresa Agut, SA a la multinacional americana.
La localitat de Matadepera (Vallès Occidental), lloc de residència de Lao, va passar a ser el municipi amb renda per càpita més elevada de l’Estat
Si al titular d’aquest text especulàvem que Cirsa podria ser la pròxima gran empresa a saltar al parquet és perquè en els darrers anys en diverses ocasions n’ha estat ben a prop, però els plans sempre han quedat avortats per una raó o l’altra. Ara, però, sembla que la cosa podria anar de debò perquè els propietaris ja han escollit el pool de bancs que estructuraran l’operació, i seran alguns dels sospitosos habituals: Deutsche Bank, Morgan Stanley i Barclays. Com que l’objectiu dels fons com Black Stone és romandre al voltant de cinc anys al capital de les empreses i després sortir amb plusvàlues, els gestors del fons malden per aconseguir una valoració que quedi a prop dels 5.000 milions d’euros per a Cirsa, de manera que en cas que això sigui possible, hauran més que duplicat la inversió en sis anys, dividends a banda. Aquest increment de valor del negoci s’ha finançat amb deute, perquè recordem que en el moment que Lao va abandonar la gestió, el deute era d’uns 950 milions d’euros, mentre que ara s’enfila fins a prop dels 2.300 milions, un tret gens estrany quan una empresa està en mans d’un fons d’aquest tipus. Ara mateix, les expectatives són que la sortida a borsa es produeixi al darrer trimestre d’aquest any o durant el 2025. En tot cas, en parlarem amb detall.