En un termini de temps realment curt han passat coses molt interessants a empreses catalanes que cotitzen o cotitzaran a borsa. Estem parlant dels casos de l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, de la resolució de la lluita pel control d’Applus i, per descomptat, de la sortida a borsa del grup de cosmètica Puig. Des del punt de vista cronològic, el que toca primer és tancar la sèrie sobre la guerra apassionant que s’ha viscut durant el darrer any per tenir el control de la firma Applus, ubicada a Bellaterra, al costat del campus de la UAB. Tot va començar el juny de l’any passat quan es va saber que el vehicle inversor I Squared Capital (ISC), creat per l’economista egipci-americà Sadek Wahba, estava disposat a oferir 1.300 milions d’euros als accionistes per quedar-se amb la totalitat de l’empresa. Com ja vam explicar, la família Wahba és d’origen copte i són rellevants a Egipte des de fa més d’un segle gràcies als diversos negocis que hi han dut a terme. A aquest interès d’ISC per la firma catalana li vam dedicar un article el 23 de juny del 2023, però pocs mesos després va caldre fer una segona entrega, el 13 d’octubre del mateix any, per explicar el que era una lluita entre diversos grups financers que maldaven per acumular accions d’Applus.
Uns dies després que es fessin públiques les intencions primigènies d’ISC, qui es va llançar a la piscina i va presentar formalment una oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) va ser un altre dels grans fons americans, Apollo Global Management, avançant-se així a ISC, l’interès del qual no s’havia arribat a formalitzar. El preu ofert a l’opa va ser de 9,5 euros per acció, la qual cosa implicava valorar el negoci en una mica més de 1.200 milions d’euros. La resposta d’ISC no es va fer esperar, perquè es va aliar amb un altre fons rellevant, TDR Capital, per presentar una oferta superior a la d’Apollo: 9,75 euros per acció. El nou personatge a contesa, TDR Capital, és un fons amb seu a Londres que en l’actualitat gestiona 15.000 milions de dòlars i que té com a principals responsables a Manjit Dale i a Stephen Robertson, tots dos fundadors de la firma l’any 2002. El consorci format per ISC i TDR Capital ha passat a dir-se Amber.
Fa no pas tant les accions d’Applus cotitzaven per sota dels 9 euros i ara podran vendre-les amb una plusvàlua de gairebé el 45%
La resposta d’Apollo a l’oferta d’Amber va ser millorar la seva proposta fins als 10,65 euros per acció, una millora davant la qual Amber no es va quedar de braços plegats, perquè van reaccionar pujant la seva oferta fins als 11 euros. La lluita a mort pel control d’Applus ha acabat ja, amb la victòria d’Amber amb un preu final de 12,78 euros pels 12,50 d’Apollo, que no ha pogut millorar més la seva oferta perquè el diferencial de preus entre una i l’altra ha estat superior al 2% (ha estat del 2,24%). Aquesta última fase d’ofertes s’ha dut a terme a través de sobres tancats.
Els altres protagonistes de l’operació són els bancs que posaran els diners perquè la compravenda arribi a bon terme; seran Barclays, Morgan Stanley, Crédit Agricole, HSBC, Goldman Sachs, Deutsche Bank i Standard Chartered, la majoria d’ells sospitosos habituals en aquestes trames. I no podem oblidar als accionistes, que veien com fa no pas tant les accions d’Applus cotitzaven per sota dels 9 euros i ara podran vendre-les amb una plusvàlua de gairebé el 45%.
L’altra notícia impactant de la setmana ha estat l’opa que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell, una entitat que curiosament té la seu operativa ben a prop de la d’Applus (una al polígon Can Sant Joan de Sant Cugat i l’altra a Bellaterra). Les alertes de tots els mitjans de comunicació van començar a arribar als dispositius mòbils quan passaven quatre minuts de les dues de la tarda, i van agafar a consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix (1979), degustant el carpaccio que li havien servit durant un dinar organitzat per la firma de comunicació Intermèdia per parlar de les finances públiques catalanes. Va ser precisament un dels comensals qui va avisar a la consellera de la notícia.
El cas és que ara sí que el BBVA sembla decidit a quedar-se amb l’entitat catalana, després que fa quatre anys, en plena pandèmia, ja va haver-hi un intent d’abordatge amistós del banc basc sobre els vallesans, però la cosa es va frustrar per múltiples raons, sobretot les relatives al preu i als equilibris de poder. És cert que fa quatre anys el preu a borsa del Sabadell era cinc vegades inferior a l’actual, però també és veritat que el compte de resultats de tots dos bancs fan molt millor cara en aquests moments de tipus d’interès suposadament alts que en aquells temps de pandèmia (l’adverbi “suposadament” ve tomb perquè, en realitat, els tipus actuals voregen la mitjana històrica, però la percepció que tenim és que són elevats producte de viure una dècada instal·lats entre el zero i l’1%).
Fa quatre anys el preu a borsa del Sabadell era cinc vegades inferior a l’actual, però també és veritat que el compte de resultats de tots dos bancs fan molt millor cara en aquests moments
L’endemà de la notícia es va saber una de les dades clau de tota fusió, com és l’anomenada equació de bescanvi, és a dir, el valor relatiu de les accions de l’entitat comprada respecte a les de la compradora. L’oferta del BBVA consisteix a equiparar una acció seva amb 4,83 de les del Sabadell, o cosa que és el mateix, implica valorar el banc català amb una prima del 30% respecte de la cotització dels moments previs a l’oferta (ara ja només del 17%). No consta que estiguin previstos pagaments en metàl·lic.
És important tenir en compte que aquesta operació corporativa pot acabar suposant la desaparició de la marca Banc Sabadell, que el dia d'avui arrossega una història de gairebé segle i mig, després que el 1881 la burgesia tèxtil de la capital vallesana fundés l’entitat per donar cobertura financera als seus negocis. Alguns dels cognoms destacats al llarg de la seva història són Llonch, Monràs, Corominas o Oliu, llinatge que duu l’actual president de l’entitat, Josep Oliu Creus (1949), fill d’un antic directiu. El primer executiu és César González-Bueno Mayer von Wittgenstein (1960), un home format a la consultora McKinsey i amb estudis a la Universitat Yale. Actualment, el banc té la seu formal a Alacant, l’operativa a Sant Cugat i l’espiritual a la Plaça de Sant Roc de la cocapital del Vallès. És d’esperar que la gerència del Sabadell no posi gaires entrebancs a la proposta dels bascos. Ho sabrem aviat.
Finalment, en aquesta setmana tan agitada, avui es produeix un fet històric, com és la sortida a borsa de l’empresa familiar de cosmètica Puig. El 16 de febrer passat ja vam explicar que s’havia confirmat el projecte de sortida al mercat borsari que culmina avui. A les darreres setmanes se n’han sabut els detalls, i convé aclarir que el que s’ha produït són dues operacions en una: per una banda, una ampliació de capital amb accions noves que naixeran directament per cotitzar a borsa (el que es coneix com a OPS, o operació pública de subscripció), i per una altra, la venda d’accions que eren en mans de la família (operativa coneguda com a OPV, o sigui, operació pública de venda). És important detallar-ho perquè sovint a alguns mitjans es donen explicacions força confuses al respecte.
El cas de Puig: ampliació de capital amb accions noves i venda d'accions que eren en mans de la família
En conseqüència, el que es veurà durant la jornada borsària d’avui divendres és el debut al mercat d’un paquet d’accions noves (més de cinquanta milions) per un valor total de 1.250 milions d’euros, uns diners que no aniran a les butxaques dels accionistes tradicionals, els Puig, sinó a reforçar els fons propis de la companyia. També es veurà l’entrada al mercat d’uns seixanta milions d’accions que ja existien i que estaven en mans de la família Puig. En aquest segon cas, sí que els 1.360 milions d'euros que pagaran els nous accionistes aniran a parar a la família. Tot plegat, implicarà que el 32% del capital de la societat cotitzarà a borsa, el que proporcionarà una valoració global del negoci d’uns 14.000 milions d’euros. També cal precisar que les accions de nova creació, les de l’OPS, tindran menys drets polítics que les antigues (menys vots a les juntes generals), motiu pel qual se les anomena “classe B” i s’espera que cotitzin amb cert descompte. Per cert, la gran demanda dels inversors produïda durant la fase de peticions d’accions ha permès que el preu amb què s’iniciarà la cotització sigui el més alt de la banda orientativa, 24,5 euros per títol.
Un dels nous accionistes de referència del grup serà Criteria, el braç inversor de la Fundació Bancària La Caixa, sempre interessats a buscar actius sòlids i amb dividends recurrents per finançar l’obra social. L’entitat, on el responsable últim és Isidre Fainé, ha anunciat la compra del 3% del capital de Puig, amb una inversió d’uns 425 milions d’euros. Amb un free-float força correcte (títols que cotitzaran lliurement a borsa) i una capitalització borsària molt elevada, és realment factible que aviat veiem a Puig formar part del principal índex selectiu del mercat de valors espanyol, el cèlebre Ibex35.
Entre Applus, el Sabadell i Puig, quina setmana més intensa als mercats...