Els veritables emprenedors no solen retirar-se mai del tot, però quan a Clara Navarro li arribi formalment el temps de la jubilació estarà a punt de complir-se un segle de la primera experiència empresarial de Salvador Alemany. Dels anys 50 encara en blanc i negre fins als anys 50 que vindran, la trajectòria dels dos convidats especials d’aquesta edició del Dia de l’Empresa permet traçar un recorregut intergeneracional que acabarà abraçant gairebé cent anys del teixit productiu a Catalunya.
Una idealista pragmàtica com a orientadora empresarial
Malgrat la seva joventut, Navarro és una referent en l’economia d’impacte, on la finalitat de les organitzacions i els inversors no es limita només a maximitzar els beneficis, sinó també les seves conseqüències socials i ambientals. Ja amb aquesta filosofia de base va decidir crear la Fundació Ship2B, convençuda que les empreses poden contribuir decisivament a resoldre els majors reptes de la humanitat i fer un món millor. I sense perdre de vista la rendibilitat, sinó usant-la precisament com a eina.
Autodefinida com una “idealista pragmàtica”, l’optimisme és un dels motors d’aquesta barcelonina que es va forjar com a consultora a McKinsey & Company i des de 2010 ha ensenyat i investigat sobre emprenedoria social a la Universittà Bocconi de Milà, a la Universitat de Barcelona (UB) i a Esade, on actualment ocupa la direcció del programa d’especialització en sostenibilitat.
La resta del seu temps el dedica a fer tasques d’assessora estratègica d'organitzacions com el Grupo Sylvestris, Nactiva Capital Natural o la Fundació Quadpack, alhora que exerceix de vocal i membre de la comissió d’Innovació a Aigües de Barcelona.
Navarro s’està consolidant com un referent de l’anomenada economia d’impacte, tot assessorant les companyies perquè posin els seus actius al servei de causes socials sense perdre de vista la rendibilitat
Just abans de la pandèmia, el seu perfil ja destacava dins el grup de professionals més influents en el camp de la ‘nova empresa’ quan va ser guardonada per la Fundació FIDEM, vinculada a l’Ajuntament, en el marc del reconeixement anual que fa a les dones emprenedores.
De nen del Raval a il·lustre de la societat civil
A Salvador Alemany, els reconeixements li van arribar més tard, però la confiança i l’entusiasme l’han acompanyat des de ben jovenet. “A la vida pots començar amb males cartes i convertir-les en bones”, ha explicat sovint el president de SABA Infraestructuras i ex número u d’Abertis i del Cercle d’Economia.
Aquesta fórmula l’ha aplicada a la vida i, per descomptat, a l’àmbit professional. Un cop de sort emplenant una travessa de futbol quan tot just era un preadolescent veí del Raval, va permetre a la seva família comprar un terreny al barri del Clot i muntar-hi un petit garatge, el primer contacte d’Alemany amb un àmbit al qual retornaria dècades més tard.
A partir d’un petit garatge familiar comprat gràcies a un cop de sort a finals dels 50, Alemany ha arribat a presidir Abertis, el Cercle d’Economia i ha convertit SABA Infraestructuras en un gegant del sector
Durant els 60 i 70, i després de formar-se com auditor, va treballar en el món de la incipient informàtica aplicada a les empreses i a la banca (Condal i Mas Sardà). El 1987, l’absorció que el Banco de Bilbao (avui BBVA) va fer de l’entitat on era sotsdirector va catapultar-lo cap al comandament de la Societat Anònima d’Aparcaments de Barcelona (SABA), tot aprofitant la seva vinculació al sector com a president del Gremi de Garatges i membre del Consell Municipal de Circulació.
Des de llavors, el seu nom ha estat present —de manera sempre discreta però continuada— en els principals fòrums econòmics i socials del país fins a convertir-lo en un “senyor de Barcelona” dels nostres dies. La llista és llarga: president del Patronat del Liceu, l’Institut d’Economia, el Consell Social de la UB, l’Institut Cerdà, la Creu Roja, col·legiat de mèrit al Col·legi d’Economistes, Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la ciutat i Creu de Sant Jordi el 2011.
Barcelona sempre en ment
El Barça, no obstant això, és qui més projecció li va donar al llarg dels disset anys (1986-2003) que va formar part de la directiva de Josep Lluís Núñez com a màxim responsable de la secció de bàsquet, en una època d’esplendor i interès mediàtic molt superior a l’actual. De l’esport va aprendre que, més enllà de tàctiques i tècniques, l’habilitat, sensibilitat i motivació de cada membre d’un equip i la seva implicació amb la resta poden ser claus perquè un projecte vagi cap endavant.
I els escacs, una altra de les seves passions, li han ensenyat que hi ha un temps per pensar i un moment per a decidir. “No pots pensar més temps de què disposes i has de mirar que la teva decisió sigui tan encertada com sigui possible en funció d’això”, reconeix.
Barcelona és un dels denominadors comuns que fan confluir la trajectòria i els esforços d’Alemany i Navarro. L’assessora de múltiples empreses va pertànyer al Consell per a la Promoció de la ciutat, ha sigut membre de la junta de Barcelona Global (agència d’atracció d’inversió privada) i és moderadora habitual d’esdeveniments organitzats pel consistori a l’entorn de polítiques econòmiques d’impacte i sostenibilitat, a més d’impartir cursos de formació a BCN Activa.
“La ciutat ha d’aspirar a ser competitiva internacionalment sense deixar de banda la qualitat del seu comerç local i les pimes. Una Barcelona formadora exportadora de talent que sàpiga retenir els millors barcelonins d’adopció. Ancorada a les tradicions i les arrels, però capaç d’aportar al món; tecnològica i humanista a la vegada”, defineix Navarro, que lluita per aconseguir que les corporacions ja grans i consolidades “aprofitin els seus actius al servei de causes socials” i persegueix la idea, innegociable, que les empreses puguin escalar de debò sense perdre l’essència.
Tot plegat, amb una “intel·ligència empresarial” evolucionada, que precursors com Alemany usaven ja, sense conèixer ni tan sols l’existència del terme, un grapat de dècades enrere.