Mentre assistim a la recta final del que probablement sigui una de les batalles financeres més grans a l’estat espanyol, en un segon pla s’està disputant una altra oferta pública d’adquisició, en aquest cas, en el sector assegurador. El transcurs d’aquesta OPA, però, està sent més planer i molt menys mediàtic que la que concerneix el BBVA i el Banc Sabadell, malgrat afectar una companyia que ja fa vuit anys va situar-se en el punt de mira, en sumar-se al llistat de les 332 empreses que durant la tardor del 2017 van traslladar la seva seu social fora de Catalunya: és el cas del Grup Catalana Occident (GCO).
El 10 d'octubre del 2017, el Grup Catalana Occident va anunciar el trasllat de la seva seu social a Madrid
I és que cinc anys i escaig més tard de la fuga, Catalana Occident va deixar de ser definitivament Catalana, en anunciar la fusió amb Seguros Bilbao, Plus Ultra Seguros i NorteHispana Seguros, que es va fer efectiva en iniciar l’exercici del 2024, amb la consegüent supressió del gentilici, que de manera simbòlica sostenia l’essència catalana amb què va néixer la companyia asseguradora, allà cap al 1864, sota la denominació de Societat Catalana d'Assegurances Contra Incendis a Prima Fixa -aleshores coneguda, paradoxalment, com La Catalana-.
La salut financera del Grup després del salt a Madrid
El cas és que el salt de Sant Cugat del Vallès al passeig de la Castellana, que en aquell convuls context sociopolític la companyia va justificar per poder continuar desenvolupant la seva activitat ''amb normalitat, en un marc estable i en un entorn de seguretat jurídica i econòmica'', no va afectar negativament el seu rendiment en els anys posteriors; ans al contrari, l’asseguradora va obtenir un resultat consolidat de 357,3 milions d’euros, un 10,1% més que el 2016, encadenant així cinc anys consecutius d'increment de doble dígit.
En els anys posteriors els resultats també van ser positius -traient el de l’esclat de la covid-19, on la firma va patir una correcció del resultat d’un 36,4%-: 386 milions d’euros el 2018 (+8,1%), 424,5 milions el 2019 (+9,9%), 468,3 milions (+73,4%) el 2021... fins als 688,7 milions d'euros de beneficis registrats el passat 2024, que també representen un increment de doble dígit, concretament de l’11,9%. Per acabar de donar context a la salut financera actual d’Occident, la companyia ha obtingut uns beneficis de 414,8 milions d'euros només en els primers sis mesos d’aquest 2025, una xifra similar a la que assolia, en el doble de temps mesos abans de l’esclat de la covid-19.
L'OPA a una companyia amb "poca vocació borsària"
En aquest context, a finals d’aquest mes de març, la família Serra, propietat del 62,03% del Grup Catalana Occident mitjançant el seu vehicle inversor Inocsa, va llançar una OPA de 2.277 milions d'euros sobre el 100% del capital de la companyia, amb un preu inicial de 50 euros per acció, segons va informar la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Posteriorment, Inocsa va detallar que l’objectiu de l’operació era el de promoure l’exclusió de borsa del Grup.
A finals d’aquest mes de març, la família Serra va llançar una OPA de 2.277 milions d'euros sobre el 100% del capital de GCO
“Catalana Occident és una empresa històricament cotitzada, però té una cotització amb poca liquiditat i mai ha mostrat una veritable vocació borsària. Aquesta situació s’ha prolongat amb el temps, i la percepció del sector envers la companyia és que la rendibilitat per dividend que ofereix sempre ha estat inferior de la que realment podria donar”, apunten fonts expertes del sector consultades per VIA Empresa. L’oferta va tenir lloc en un moment en què els títols de l'asseguradora es trobaven en màxims històrics, concretament a 42,25 euros per acció.
Aquest és un dels motius pels quals diversos experts del sector borsari asseguren que l’OPA es desenllaçarà de manera exitosa: els 50 euros per acció que oferia inicialment el nucli familiar representen màxims històrics, malgrat que la percepció del sector és que encara podria tractar-se d’un preu més alt. “Si analitzes la seva generació de caixa, podrien haver pagat fins a deu euros més per acció. Però, igualment, és una OPA molt difícil de refutar”, apunten veus expertes del sector, que asseguren que la companyia “corre per aprovar” l’operació el pròxim mes de novembre.
Qui hi ha darrere d'Inocsa i per què ha abaixat el preu de l'OPA?
D’altra banda, enguany la firma asseguradora ha efectuat diversos pagaments de dividends, a un preu de 0,207 euros per acció el mes de febrer, 0,594 euros el mes de maig, 0,25 el juliol i aquest 8 d'octubre ha realitzat un nou pagament de 0,20 euros per acció. El repartiment de dividends en els tres primers mesos mencionats suma un total d’1,051 euros i justifica que Inocsa baixés el preu de l’OPA un euro, ajustant-lo als 49 euros per títol. Un ajustament que, segons va assegurar la mateixa societat de cartera, es podria tornar a produir si hi ha noves distribucions de dividends, reserves o primes d'emissió.
Ara bé, qui hi ha darrere d’aquesta operació? Inocsa -o Inoc, S.A.- és una societat anònima amb domicili social a Madrid, amb Francisco José Arregui Laborda com a secretari conseller i apoderat. Així és com figura legalment, malgrat que és la família Serra qui exerceix el seu control, amb José María Serra com a president i Hugo Serra com a conseller delegat de GCO: “És una empresa molt controlada en què històricament la família Serra ha posat a qui ha volgut. Al cap i a la fi, és l’eina societària de la família Serra per mantenir el control familiar i majoritari sobre el Grup Catalana Occident”, afirmen fonts del sector borsari, que destaquen que els accionistes minoritaris “mai han estat el focus de l’empresa”.
En el moment del darrer repartiment de dividends efectuat aquest dimecres, GCO comptava amb una capitalització borsària de 5.856 milions d’euros. De mitjana, s’està negociant una quantitat d’uns 70.000 títols per dia, xifra notablement superior respecte a la que es negociava abans de l’OPA, que rondava els 20.000 títols diaris. Si bé aquest augment s’explica amb l’oferta pública d’adquisició, tot plegat fa creure que aquest mes de novembre es materialitzarà l’OPA plantejada per la família Serra, que malgrat oferir un preu per títol aparentment baix, és difícilment refusable per a uns accionistes que es troben davant de màxims històrics.