El sector farmacèutic a Catalunya es caractaritza per les empreses familiars. Si bé aquestes companyies han sortit de la crisi econòmica, la frenada econòmica també va impedir que el procés de concentració que ja es va viure als Estats Units arribés a casa nostra i, potser, fes sorgir un gegant farmacèutic català. Reig Jofre, Esteve, Ferrer, Indukern, Uriach o Cusí són competitives, però no juguen a la lliga de les Big Pharma. Alhora, la indústria farmacèutica no és un actor aliè als canvis tecnològics que transformen les maneres de desenvolupament econòmic. I no es pot quedar al marge d'aquesta evolució que marca la competitivitat i productivitat de les companyies. Tant és així que a escala internacional i nacional el sector està immers en un progressiu procés de transformació, circumstància que afecta la seva estratègia de gestió, de creixement i de desenvolupament de nous productes.
La necessitat d'assolir una dimensió adequada i de disposar de recursos per investigar i innovar condueix a buscar una certa especialització que proporcioni el valor afegit necessari per competir en un mercat cada vegada més global. El futur de les companyies farmacèutiques implica assegurar el seu creixement alhora que inverteixen en talent i tecnologia i segueixen tenint la investigació i la innovació en el seu focus principal.
Les empreses del sector a Espanya i Catalunya fan front a aquest desafiament com va palesar l'últim informe de la consultora Deloitte i ho va posar de manifest el soci responsable de la Indústria de Life Science and Healthcare de Deloitte a Espanya, Jorge Bagán. El sector farmacèutic és un segment industrial altament consolidat i madur però molt intensiu en investigació i això el determina a ser una de les àrees d'activitat industrial amb més esforç inversor i més nivell de risc. Segons dades de la patronal Farmaindustria, la indústria farmacèutica a Espanya és líder en R+D industrial amb el 21% del total dels recursos destinats per tots els sectors productius, dedicant anualment uns 1.150 milions d'euros, la meitat dels quals s'inverteixen conjuntament amb centres d'investigació públics i privats.
El sector, doncs, segueix sent punter en el teixit industrial. Al conjunt d'Espanya operen 95 plantes que produeixen per valor de 15.000 milions d'euros anuals i les seves exportacions s'eleven a 11.000 milions d'euros, segons les xifres de Farmaindustria.
"Les farmacèutiques catalanes tendeixen a les desinversions en àrees que són complementàries per, en contrapartida, créixer en altres que intensifiquen la seva especialització"
En aquest context, el sector fa previsions a llarg termini i veu en l'especialització una oportunitat per reduir riscos i fer més efectiva la seva investigació. El 2018, una mostra d'això va ser l'elevat nombre d'operacions de concentració que es van dur a terme especialment als Estats Units i en menor mesura a Europa. Aquest 2019 no és una excepció. L'últim informe de KPMG del tercer trimestre determina que serà un any de molt creixement en valor de transaccions en el sector farmacèutic internacional amb un creixement del 50% de gener a octubre respecte del mateix període de 2018, però, en nombre de transaccions es donarà una caiguda del 5%. En termes d'activitat, els dos anys estan funcionant de manera molt similar, perquè "en terme de valor s'estan donant operacions de molta profunditat", explica Luis Zaragoza, director de Deal Advisory de KPMG a Catalunya.
De les deu més importants transaccions de l'últim any, Zaragoza destaca que nou d'elles estan liderades per companyies nord-americanes, encara que "això no impedeix que Europa també mantingui el seu ritme. El potencial comprador i els que venen són americans i també hi ha companyies americanes que estan comprant a Europa", concreta.
Pel que fa a Espanya i Catalunya, el soci de la consultora KPMG exposa que les operacions que més es realitzen són aquelles que permeten intensificar l'especialització de les companyies. Sobre el sector a Catalunya, concreta Zaragoza que les tradicionals empreses farmacèutiques, moltes d'elles amb origen en capitals familiars, estaven integrades verticalment en el sector químic i farmacèutic i que els processos de concentració necessaris per afrontar el futur les ha portat a especialitzar-se en àrees concretes, ja sigui terapèutiques, de productes més medicalitzats, de productes Over The Counter (OTC), etc. per citar-ne algunes.
Gairebé totes les empreses ho han fet o estan a punt de fer-ho, diu Zaragoza, i tendeixen a les desinversions en àrees que són complementàries per, en contrapartida, créixer en altres que intensifiquen la seva especialització, sigui de manera orgànica o a través de compres. "Moltes s'han aprimat per després tornar a créixer i treballar en àrees terapèutiques més concretes" que els permeti competir amb les Big Pharma, afegeix. Un clar exemple d'aquesta política seria el grup Almirall.
De fet, el sector farmacèutic en l'àmbit internacional està controlat per les Big Pharma, els grans conglomerats farmacèutics amb presència arreu del món. No obstant això, també s'observa com a cada país existeix un teixit empresarial farmacèutic bastant fragmentat que es complementa amb les grans companyies establertes. Les mitjanes i petites empreses de caràcter nacional configuren un important entramat societari que, tot i que potser no són tan transparents com una multinacional o gran corporació farmacèutica del Big Pharma, també són actors importants per al desenvolupament del sector.
"En els últims anys s'ha vist que entre les Big Pharma s'han produït fusions per trobar economies d'escala perquè hi ha empreses amb un excés de pipeline"
"En els últims anys s'ha vist que entre les Big Pharma s'han produït fusions per trobar economies d'escala perquè hi ha empreses amb un excés de pipeline –el fluxe de productes que es troben en fase de desenvolupament- i hi ha necessitat de compensar aquests excessos i adquirir uns adequats nivells de producció que permetin ser competitiu", explica el conseller delegat de Reig Jofre, Ignasi Biosca.
Concentració a Europa
En la seva qualitat d'expert en el sector, Biosca fa una anàlisi i explica el perquè de la possible necessitat d'una concentració a Europa. Veiem com en els anys 90 o la primera dècada de segle XXI els països europeus més propers a Espanya van implementar polítiques farmacèutiques que, basant-se en fusions i aliances, van impulsar la consolidació del sector donant peu a la formació d'un gran jugador empresarial, argumenta Biosca. Exemples serien Sanofi a França, GlaxoSmithKline (GSK) al Regne Unit, Novartis a Suïssa i Roche a Alemanya, a més d'altres grans conglomerats farmacèutics com Merck o Bayer.
A Espanya, contràriament, no hi va haver política sectorial en aquest sentit, és el parer d'Ignasi Biosca: "No hi ha hagut un interès clar en aquest sentit des de l'Administració". No obstant això, des del mateix sector sí que s'ha produït un avanç pel que fa a la necessitat de guanyar dimensió i de donar entrada a nou capital. Per això, partint de la característica que el sector a Catalunya està molt focalitzat en companyies de capital familiar i donada la falta d'estímul de l'administració, sense incentius per generar competitivitat, no s'ha produït una veritable consolidació dins del sector farmacèutic, però sí unes quantes compres i vendes i l'accés d'algunes companyies als mercats de capital.
La crisi econòmica de 2008 va ser el detonant, en especial a partir de 2010. El sector a Espanya va haver de reaccionar als negatius efectes de la crisi econòmica i es van produir moviments de consolidació, "però l'oportunitat de crear un gran jugador de Big Pharma ja s'havia perdut", segons Biosca.
En serien una excepció exemples com l'estratègia del ja citat grup Almirall, i també es podria parlar de Grífols, en el segment dels hemoderivats. Amb els perfils actuals, Almirall o Grífols podrien jugar a la lliga dels grans conglomerats europeus.
"Va ser arran de l'anterior crisi que les companyies catalanes van haver de fer els deures i ara tenen una significativa solidesa en els seus balanços per afrontar el que pugui succeir en els anys vinents des de l'especialització i on el mercat espanyol és simplement un mercat més mundialment", argumenta Juan Ramón Aceytuno, soci responsable del sector pharma de KPMG a Catalunya. Aquest consultor exposa que Catalunya i Espanya tenen companyies amb una visió clarament internacional, amb presència directa també en alguns mercats arran de compres que s'han realitzat a Europa i els EUA, i que malgrat que amb això no es podrà canviar del tot la realitat del sector Pharma sí que és veritat que les companyies que hi operen són altament competitives.
Startups per investigar
La gran amenaça del sector és mantenir una alta productivitat del pipeline. En el sector farmacèutic, investigar i crear nous productes és eternament car. I l'única manera d'avançar és especialitzant. Una companyia molt diversificada no pot gestionar bé el seu nivell d'inversió en recerca.
Amb dades de Farmaindustria, posar un medicament al mercat costa prop de 2.500 milions d'euros i s'hi ha d'invertir entre 10 i 12 anys de recerca. En aquest sentit, tots els experts consultats coincideixen en què sí que s'ha dut a terme una adequada visualització de quins camins s'han d'agafar per potenciar la investigació. El conseller delegat de Reig Jofre, Ignasi Biosca, en el cas de Catalunya, un dels factors que sí que ha detectat a temps l'Administració i ha actuat, ha estat la necessitat de potenciar les sinergies de la gran empresa amb les startups vinculades al sector. "S'ha entès que la investigació és un hàndicap per garantir el futur de les companyies i han vist en la inversió o col·laboració amb empreses emergents una oportunitat, de tal manera que s'ha potenciat la creació d'un ecosistema". D'aquesta estreta relació se'n podria derivar finalment que les firmes emprenedores acabin incorporant-se en el teixit empresarial de les grans companyies per ser els seus vectors tech de la investigació.
És un procés que es va iniciar fa 15 anys perquè la investigació i la innovació són claus per al desenvolupament de les Pharma, en un sector molt madur en el que per investigar el risc és cada vegada més alt i s'obté menys retorn econòmic. Un únic producte pot modificar la dimensió i el pes d'una companyia farmacèutica. En aquest sentit, a parer de Biosca, una investigació encertada i el posterior llançament al mercat d'un producte altament innovador podria facilitar que alguna de les companyies farmacèutiques catalanes es convertís en el gran jugador del sector a escala internacional, un Big Pharma que actués de referent.