En un món digital governat cada vegada més per les dades massives, els algoritmes i ara, també, per la intel·ligència artificial generativa, la Viquipèdia es manté com un dels últims bastions dels inicis col·laboratius d’internet. Segons recullen les dades de trànsit virtual de Semrush, l’Enciclopèdia Lliure va ser el cinquè portal web amb més visites del món el passat mes de març amb 6.790 milions d'accessos acumulats, només per darrere de Google, YouTube, Facebook i Instagram. L’activa comunitat que l’edita diàriament l’ha convertida en una referència informativa de prestigi, emprada fins i tot pels nous xatbots intel·ligents a l’hora de cercar informació sobre qualsevol matèria.
La preponderància de la Viquipèdia als resultats dels cercadors —especialment a Google, que gairebé sempre la posiciona a dalt de tot— converteixen el portal en una de les primeres referències que donen forma a la reputació en línia que una persona o empresa té a la xarxa. “La Viquipèdia suposa una porta d’entrada per a moltes companyies, sobretot quan no coneixen l’empresa que estan buscant i busquen una primera referència”, valora el director de comptes de la consultora PROA Comunicación, Luis Barreda, qui qualifica el portal com un “far entre totes les tempestes de desinformació”. Aquesta rellevància és reconeguda tant per companyies com per directius i personalitats destacades, que busquen tenir un control més gran sobre què es diu sobre ells a la Viquipèdia.
Aquest fet ha conduït diverses consultories de comunicació, com la ja mencionada PROA, a oferir serveis de monitoratge dels perfils dels seus clients a la Viquipèdia. “Portem empreses de tota mena, familiars, grans i internacionals, i directius de grans empreses, però també persones que volen tenir un bon perfil, que potser no són tan mediàtics o coneguts, però els agradaria tenir-ne un”, assenyala Barreda. La consultora, que fa anys que treballa en aquest àmbit, ha notat un increment de la demanda d’aquesta mena d’actuacions, especialment entre les companyies que, “per la seva dimensió internacional, volien tenir perfils en diferents idiomes”. Això els ha portat a professionalitzar més aquesta modalitat sota la marca de WikiSafe, a través de la qual ofereixen un monitoratge durant diversos mesos amb un equip d’editors que acumulen anys d’experiència a l’Enciclopèdia Lliure. “Comptem amb la que creiem que és una de les editores més reputades de la Viquipèdia a Espanya”, es vana el director de comptes de PROA.
El seu modus operandi es basa, en primer lloc, en una auditoria interna amb la companyia on la sinceritat és un dels valors que més pes tenen: “Sabem com funciona Viquipèdia a la perfecció, i sabem que tot article ha de tenir una traçabilitat de les fonts que acrediten la informació, una versemblança i una certesa. Necessitem conèixer si les coses que apareixen són correctes, si són certes en part, si la font és veraç o no…”.
Barreda: "Tot article ha de tenir una traçabilitat de les fonts que acrediten la informació, una versemblança i una certesa"
Amb aquestes dades ben clares, l’equip de PROA confecciona una narrativa que afavoreixi la reputació dels clients pels qui treballen. Una idea que subratlla Barreda és que “un client mai ha d’entendre la Viquipèdia com una xarxa social o com un espai comercial”, sinó com una “plataforma informativa que ha de ser veraç, traçable i, sobretot, confiable”. Això implica que “no es pot tapar el sol amb una mà”, i que quan hi ha fets negatius reals, no es poden negar. “Sempre s’ha de demostrar, i aquestes són les nostres batalles, que hi ha fites positives que han d'estar per sobre de les negatives”, argumenta el directiu.
Una ‘guerra’ que es lluita amb l’experiència i la credibilitat acumulada pels seus editors, que tenen clar “com has de construir les frases i l’edició dels textos perquè s’assemblin a l’estil que marca la Viquipèdia” i com “respectar les lleis del joc” perquè els editors aprovin els canvis proposats. “Part de l’èxit radica a entendre les dinàmiques internes i moure’s amb discreció. Els grans canvis es produeixen amb els temps, una planificació molt mesurada en què, a poc a poc, vas incorporant petites novetats, cadascuna avalant l’anterior, i totes tenen un sentit global”, considera Barreda. Una tasca que no es limita únicament a la creació i edició d'articles: “Has de mantenir una constància, perquè si després d’uns mesos allò experimenta una revisió, ho has de defensar. Hi haurà preguntes, fonts que no convencen… Has de tenir un acompanyament constant”.
La visió dels viquipedistes catalans
Dins dels serveis que ofereixen des de PROA, Barreda matisa que “cal entendre sempre que els qui controlen la Viquipèdia tenen tot el dret a fer edicions”. “Hi ha unes regles, i s’ha d’entendre que cal respectar-les”, insisteix. En aquest sentit, el director de comptes assenyala la figura dels comptes remunerats, una etiqueta a través de la qual els editors contractats indiquen de manera pública "que hi ha conflictes d'interessos" i que estan duent a terme una tasca retribuïda. Aquesta figura està contemplada dins dels termes d'ús de la Fundació Wikimedia i ofereix diverses plantilles per indicar-ho d'aquesta manera. "Amb la norma que marca la Viquipèdia, és totalment ètic. Si no ho indiques és quan comets la falta d'ètica", considera Barreda.
Aquesta visió divergeix de la de Pau Colominas, editor de la Viquipèdia en català i un dels gestors de les seves xarxes socials: “No es poden editar articles d’una empresa on una persona treballa, la biografia d’un mateix, la d’un familiar o amic... En qualsevol cas en què una edició no serà imparcial, aquesta mena d’edicions estan prohibides. I això inclou el fet que et paguin per editar un article”. Tot i reconèixer l'existència de la figura dels comptes remunerats, Colominas assenyala que, almenys dins de la comunitat viquipedista en català, s'ha decidit acotar a unes circumstàncies molt concretes: "Només la tenim per a un tipus concret d’editor remunerat, de museus, bilioteques o institucions públiques, que es dediquin a catalogar. Estan alliberant coneixement, no editant directament sobre contingut en si ni decantant la balança cap a cap lloc. Són unes edicions totalment asèptiques, sense subjectivitat".
L’editor valora positivament que les companyies que ofereixen serveis d’edicions optin per fer-ho públic a través dels comptes remunerats, ja que aporta «transparència», però insisteix que, com a mínim a la versió en català, són pràctiques no permeses dins de la normativa. Colominas subratlla que la decisió comunitària presa per la Viquipèdia en català és que "això no és ètic", i cataloga aquestes accions com “un insult a la nostra feina”. “És molt reprovable el fet d’aprofitar-se d’un projecte altruista per fer-se publicitat pròpia”, insisteix.
Els comptes remunerats permeten fer públic que un editor treballa sota retribució, però a la Viquipèdia catalana aquesta figura es limita exclusivament a treballadors de museus o biblioteques
Aquesta mena d’edicions no són una novetat per a la comunitat de viquipedistes, i Colominas fins i tot té la “percepció subjectiva”, ja que no ho tenen quantificat, que la tendència ha descendit lleugerament. De la mateixa manera que les consultories tenen les seves tàctiques per passar desapercebuts, els voluntaris també tenen “maneres sòlides” de detectar les modificacions amb propòsits comercials o reputacionals. “Em poso en el compromís que, si em poso a cantar els indicadors, afavoreixi les empreses perquè se’ls saltin”, comenta Colominas, però sí que n’identifica un ja desvetllat anteriorment per PROA: les edicions en múltiples idiomes. “El perfil d’editor, normalment, edita només en la seva versió lingüística. Si veus que, de sobte, en una mateixa setmana, hi ha hagut modificacions en diferents edicions lingüístiques d’un article, fins i tot amb comptes diferents, és molt sospitós”, assenyala.
En els darrers anys, a Catalunya s’han fet públics dos casos d’edicions amb conflictes d’interès que han guanyat ressò a les xarxes socials, principalment per la denúncia pública feta per la mateixa Viquipèdia. La primera d’elles, el 2023, la va protagonitzar Estrella Damm amb una modificació de la pàgina dedicada a l’estiu, on van canviar-ne la definició original per dir que l’estació “comença quan es publica l'anunci d'Estrella Damm”. La companyia cervesera va compartir el canvi en una publicació al seu perfil de X, però després de l’esbroncada pública, va esborrar la piulada i va demanar disculpes.
El segon cas va succeir el maig de 2024 i va ser protagonitzar pel periodista Ricard Ustrell. Segons compartia la Viquipèdia a les seves xarxes socials, un editor identificat com a treballador de La Manchester, la productora dirigida per Ustrell, havia rebut l’encàrrec personal del periodista perquè edités el seu article a l’enciclopèdia. En aquest cas, Ustrell va declarar a El Periódico que l’encàrrec consistia a “actualitzar la foto de Viquipèdia, que tenia més de 12 anys. Res més”, va titllar “d’atac total” les acusacions de la Viquipèdia i va assegurar que prendrien “totes les accions legals”.
Estrella Damm i Ricard Ustrell van protagonitzar dos dels casos més sonats d'edicions d'articles propis de la Viquipèdia
Colominas explica que van decidir assenyalar públicament tots dos casos per un doble motiu: “Per una banda, per la part didàctica, de dir ‘això no es pot fer’; i per l’altra, perquè el petit escarni públic serveix per dissuadir altres empreses que se sentin temptades a fer-ho”. Generalment, quan es troben edicions sospitoses, el primer que fan és “pressuposar bona fe” i simplement alertar l’editor que aquesta pràctica no és permesa. Tanmateix, quan la persona manté la voluntat d’editar l’article, “s’ha de ser més contundent a l’hora de dir que no es pot fer i a l’hora de censurar-ho”. És per aquesta raó que l’editor i gestor de les xarxes socials de la Viquipèdia recomana a les empreses no recórrer a aquesta mena de pràctiques: “Volem que es parin a reflexionar quin tipus d’empresa volen ser, si volen ser una empresa que s’aprofita de l’esforç altruista d’una comunitat de coneixement lliure”. Que “abans de llançar-se a contractar una empresa que fa edicions”, conclou, “pensin que estan fent mal fet i que és una cosa èticament condemnable, encara que no estigui penada per llei”.