Escolta l'article ara…
Les petites i mitjanes empreses necessiten guanyar dimensió, contenir costos, invertir en tecnologia i accedir a nous mercats. Però créixer no sempre vol dir fusionar-se o perdre independència. Fedefarma, Optimus i Les Comes Genera mostren com compartir recursos i capacitats pot esdevenir una estratègia per competir millor.
Compartir per ser més competitius
La pime catalana afronta un escenari cada vegada més exigent. La pressió sobre els costos, la transformació digital, les inversions tecnològiques i la competència de grans operadors obliguen les empreses a revisar les seves estratègies. Moltes necessiten serveis, infraestructures i capacitats que, per dimensió o cost, difícilment poden desenvolupar individualment.
Davant d’aquest repte, sovint es planteja la necessitat de créixer, integrar empreses o guanyar escala mitjançant fusions i adquisicions. Són opcions vàlides i, en determinats sectors, necessàries. Però no són les úniques. Hi ha una altra via: mantenir la independència de cada empresa i construir una estructura compartida que permeti fer conjuntament allò que individualment resulta més difícil, més car o menys eficient.
La qüestió és entendre la cooperació no com una alternativa a la competitivitat, sinó com una de les vies per reforçar-la. En un mercat cada vegada més exigent, la dimensió individual no sempre és suficient. La capacitat de sumar recursos amb altres empreses pot marcar la diferència.
Una figura legal poc coneguda
La cooperativa de serveis és una figura reconeguda per la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives de Catalunya. L’article 129 preveu que agrupi persones físiques o jurídiques titulars d’explotacions industrials o de serveis, així com professionals que treballen per compte propi, amb la finalitat de prestar subministraments i serveis i desenvolupar operacions destinades a millorar les activitats econòmiques i professionals dels socis.
Dit d’una manera planera, diverses empreses poden constituir una cooperativa per organitzar conjuntament serveis que necessiten, compartir recursos o impulsar projectes que individualment serien més difícils d’assumir. No cal que deixin de ser empreses independents ni que pertanyin necessàriament al mateix sector. El que les uneix és la voluntat de resoldre necessitats comunes a través d’una estructura compartida.
Diverses empreses poden constituir una cooperativa per organitzar conjuntament serveis que necessiten, compartir recursos o impulsar projectes que individualment serien més difícils d’assumir
Aquesta possibilitat continua sent poc coneguda en bona part del món empresarial. Quan es parla de cooperativisme, sovint es pensa en cooperatives de treball associat, consum o agràries. La cooperativa de serveis respon a una lògica diferent: agrupa empreses i professionals que volen millorar els seus propis negocis de manera conjunta.
No és una fórmula reservada als autònoms ni als petits establiments. Pot servir per articular projectes entre pimes i, quan les necessitats i els interessos ho justifiquin, també entre empreses de més dimensió. La clau no és la mida dels participants, sinó el valor que poden generar actuant conjuntament.
Fedefarma: la força de compartir compres i logística
Fedefarma és un exemple consolidat de com la cooperació pot generar una estructura empresarial de gran dimensió. La cooperativa farmacèutica, amb més de 3.000 farmàcies sòcies, va tancar el 2025 amb una xifra de negoci de 1.127,8 milions d’euros.
La seva activitat va molt més enllà de comprar conjuntament: integra distribució, logística i serveis de suport a les farmàcies. La dimensió conjunta facilita l’accés a una infraestructura complexa, reforça la capacitat de negociació i permet oferir serveis que serien difícils d’assumir individualment.
La cooperació no elimina la identitat ni la responsabilitat empresarial de cada farmàcia. Al contrari, posa a disposició dels establiments una estructura que els permet concentrar-se en el seu negoci i en l’atenció als clients, mentre comparteixen recursos en aquells àmbits on actuar conjuntament aporta valor.
Fedefarma demostra que cooperar no ha de ser una resposta puntual davant d’una dificultat. Pot esdevenir una infraestructura empresarial permanent, amb capacitat per evolucionar i adaptar-se als canvis del mercat.
Optimus: guanyar dimensió per competir amb els grans
El sector de la ferreteria il·lustra el repte de competir amb grans superfícies especialitzades com Leroy Merlin, cadenes de distribució i plataformes digitals, que disposen d’una elevada capacitat de compra i recursos per invertir en tecnologia, logística i màrqueting.
El 2013, les cooperatives COFAC i CIFEC van aprovar la seva fusió, que va donar lloc a QFPlus, amb més de 300 socis i uns 400 punts de venda. Dos anys després va néixer la marca Optimus, concebuda per reforçar la identitat comercial de les ferreteries independents. Posteriorment, la marca es va estendre a altres cooperatives del sector i actualment agrupa quatre cooperatives ferreteres, amb més de 300 botigues a Espanya.
El repte és sumar escala sense perdre el seu valor diferencial: el coneixement del client, l’assessorament especialitzat i la proximitat
L’experiència mostra que cooperar pot significar compartir molt més que les compres. Una marca comuna, una política comercial coordinada, la negociació amb proveïdors i els canals digitals poden reforçar la capacitat competitiva dels establiments de proximitat. El repte és sumar escala sense perdre el seu valor diferencial: el coneixement del client, l’assessorament especialitzat i la proximitat.
Optimus aporta, a més, un matís important. La cooperació pot adoptar diferents graus d’integració. La fusió que va donar lloc a QFPlus és una fórmula més profunda que la simple contractació conjunta de serveis. El cas mostra que les empreses poden decidir fins on volen compartir estructura, marca i activitat per competir millor. Cooperar no implica aplicar una única fórmula, sinó trobar el grau d’integració que millor respon als objectius de cada projecte.
Les Comes Genera: cooperar des del territori
En un context en què els costos energètics constitueixen un factor determinant per a la competitivitat, Les Comes Genera, a Igualada, aporta una perspectiva diferent. Constituïda com una cooperativa de serveis, aquesta comunitat energètica empresarial agrupa empreses d’un mateix polígon industrial per impulsar un projecte energètic compartit i aprofitar les economies d’escala.
El projecte ha anat prenent forma amb la participació de catorze empreses, quatre instal·lacions fotovoltaiques amb uns 800 kW de potència compartida i dos punts de recàrrega ràpida d’ús públic. També incorpora una dimensió social, amb la previsió de cedir 20 kW de generació fotovoltaica a famílies vulnerables.
Però el seu interès va més enllà de l’energia. El model es podria estendre a molts polígons industrials del país, on empreses de dimensions i sectors diferents comparteixen necessitats en àmbits com la mobilitat, la gestió de residus, la seguretat, la digitalització o la contractació de serveis. Organitzar-se col·lectivament permet guanyar capacitat de negociació, compartir inversions i abordar projectes que individualment podrien resultar massa costosos o complexos.
El polígon industrial pot deixar de ser una simple concentració física d’empreses per convertir-se en una comunitat empresarial capaç de generar projectes comuns. Les Comes Genera apunta una via per transformar la proximitat territorial en una oportunitat de competitivitat, sense que les empreses hagin de renunciar a la seva autonomia.
Models complementaris, no excloents
La cooperació empresarial no s’ha d’entendre com una competició entre fórmules jurídiques. La cooperativa de serveis i l’empresa mercantil poden respondre a necessitats diferents i, fins i tot, complementar-se. En alguns casos, la fusió o la integració d’activitats serà la millor opció; en d’altres, serà més eficient compartir determinats serveis i mantenir independents els negocis.
El que importa és que les empreses puguin escollir el grau de cooperació que millor s’ajusta als seus objectius. Fedefarma mostra la força d’una infraestructura compartida; Optimus, les possibilitats de sumar dimensió i capacitat comercial; i Les Comes Genera, el potencial de la cooperació multisectorial a partir d’un territori i d’un repte comú.
Potser l’assignatura pendent de la pime catalana no és només créixer, sinó aprendre a fer més coses conjuntament. En un mercat cada vegada més exigent, mantenir-se independent no hauria de significar haver de fer-ho tot sol.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat