Escolta l'article ara…
El 2024, l’any en què el cooperativisme català bufava les espelmes dels 125 anys, Laia Bonastra va ser nomenada copresidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), càrrec que compagina amb la presidència de Suara. Aquesta darrera és el resultat de la fusió que es va produir el 2008 entre tres cooperatives d’atenció a les persones, EAS, Escaler i CTF, i en l’actualitat compta amb un equip de prop de 6.000 persones que tenen la missió de millorar la qualitat de vida de les persones.
Amb l’evolució de la societat al llarg d’aquestes dues darreres dècades, Bonastra apunta a VIA Empresa que el model de cures actual “no és sostenible”: es preveu que, el 2051, el gruix de persones majors de 65 anys haurà crescut un 92% respecte al 2021. “No hi haurà prou professionals per tenir cura d'aquestes persones”, assegura la presidenta de l’entitat.
En alguna ocasió ha apuntat que les cooperatives construeixen un món millor perquè posen “les persones en el centre”. Creu que les grans companyies realment posen les persones en el centre?
És que cert que, darrerament, sota el nom d’empresa social hi ha moltes empreses que han agafat el nostre relat i se l'han fet propi. Hi ha una part d'això que em sembla positiu, que és el fet que totes pensem que aquest és el camí. En el nostre cas, posar les persones al centre vol dir pensar en el bé comú i en totes elles per sobre d'altres elements, com el capital, que òbviament és important perquè surtin bé els números, però, per exemple, les cooperatives d’iniciativa social reinvertim els resultats en els propis projectes i en la nostra missió. Per Suara, la millora de la qualitat de vida de les persones i la transformació social.
Realment, totes les pràctiques que estiguin relacionades amb incrementar la democràcia, pensar en les persones, etcètera, són sempre benvingudes. Però sí que hi ha diferències amb el món de l’empresa.
Per exemple?
Una cooperativa no es deslocalitzarà mai. Aquesta és una gran diferència. Al final, les sòcies de treball o de consum estem on està l'activitat de la cooperativa, no ens podria comprar un fons i anar-nos-en ves a saber a on, perquè som d'aquí. També la propietat. Al final, aquí, qui atén les persones són les propietàries, per tant, sempre hi ha un punt diferencial quant al compromís amb projecte. Aquestes són les diferències clau, però, com li deia, és benvingut qualsevol tipus d'empresa que entomi els valors propis de l'economia social, perquè això voldrà dir que entre totes fem un millor món.
162 milions d’ingressos el 2025, prop de 6.000 persones contractades i de camí a atendre les 200.000 persones amb més de 3,5 milions d’hores d’atenció domiciliària. Aquestes són sens dubte xifres d’una gran empresa.
Sí (somriu). Al final, si volem transformar el món, necessitem tenir un impacte i, si som grans, podrem fer més i ser més significatives per la transformació. Nosaltres treballem sobretot amb client públic i, amb les normes que hi ha avui dia i les fórmules que hi ha al mercat, el que ens dona aquesta dimensió és ser més eficients i més competitives. D’altra banda, és cert que dins del cooperativisme som grans, però, en el sector on estem treballant, som setze vegades més petits que els nostres competidors. Per tant, també depèn molt la mida del sector en què treballem. És un cas similar a la cooperativa Som Energia. És una gran cooperativa, però miri el mercat en què està operant…
Aquí la clau és amb quins marges treballem i què fem amb els resultats que obtenim. Una cosa és el que facturem, l'altra el que queda a finals d'any i, com li deia, nosaltres ho reinvertim tot.
Entenc que fa referència a l’excedent de 2,43 milions amb què Suara va tancar el passat 2025. Com es reinverteix exactament?
Hi ha tota una part que, tal com ho marca la Llei de cooperatives, se’n va a fons de reserva obligatoris i fons de reserva voluntaris. Tenim un fons d'educació i promoció al cooperativisme que ens afavoreix el fet de poder formar-nos i dur a terme aquests processos de desenvolupament. També dotem tota una part en projectes de transformació de l'entorn, que estan molt vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Les persones sòcies presenten projectes, sigui pels mateixos serveis on estem treballant o pels territoris on som presents, i després cada any votem entre totes les sòcies quins són els projectes que tirarem endavant.
“A les cooperatives també parlem de competitivitat, innovació i productivitat”
En aquest sentit, és comú sentir al sector de les cooperatives parlar de valors, desenvolupament sostenible... es parla també de competitivitat, innovació i productivitat?
Totalment. És cert que a les cooperatives se'ns coneix molt per aquesta part de valors i, de fet, fa poc la Confederació de Cooperatives de Treball va publicar un estudi en què la fórmula cooperativa era de les millors valorades en l’àmbit empresarial a Catalunya, amb un 7,4 sobre 10. De tota manera, és cert que se’ns coneix poc, així com alguns conceptes que nosaltres mencionem molt, com la resiliència cooperativa: sortim millor de les crisis que altres models d'empresa.
A Suara hem fet una aposta claríssima, el 2013 vam fer un canvi cultural cap a la innovació, i gràcies a això avui dia tenim una línia molt clara de transformació de les cures.
De fet, vivim en una societat cada vegada més longeva i envellida. Tenim prou recursos per fer front aquesta evolució?
El model de les cures actual no és ni sostenible per les administracions, ni viable per les famílies, ni digne per les professionals, i entenem que l’hem de canviar. Amb la piràmide demogràfica que tenim, la previsió pel 2051 és que el gruix de gent major de 65 anys s'incrementi un 92% respecte al 2021. No hi haurà prou professionals per tenir cura d'aquestes persones, les quals moltes volen estar al seu domicili, i per aquest motiu estem treballant en l’àmbit tecnològic, per aplicar-lo en temes de soledat no volguda, de seguretat a la llar, etcètera. Així podrem aconseguir que els professionals estiguin allà on aporten un valor diferencial i donar resposta a les necessitats de les persones.
Però, vol tothom ser atès per la tecnologia?
Bé, nosaltres no plantegem que l'atenció la faci la tecnologia. Òbviament, un espai on hi hagi persones sempre és més ric, per tant, què hem fet? Després de molta experimentació i gràcies a subvencions com el Projecte Singulars del Departament d'Empresa i Treball, hem posat en marxa el Casal TV. Com el nom indica, fem el casal, però a través de la tele, que al final és un aparell que ja està encès moltes hores al dia per fer companyia. Llavors hi ha diverses franges horàries amb una sèrie de tallers, i les persones es connecten i trien què volen fer, gimnàs, teatre, un taller de plantes, connectar-se amb altres persones… Llavors aquest és un exemple no invasiu.
Quines altres solucions han desenvolupat des de Suara?
Doncs estem treballant l’àmbit de la sensòrica. Hi ha sensors que detecten si s'ha obert la nevera a una hora determinada, ja que la gent gran acostuma a tenir rutines molt marcades. Si un dia no s'ha obert la nevera a l'hora de sempre, pot suposar una alarma per veure què està passant, o si hi ha algun tipus de deteriorament cognitiu. D’altra banda, encara que puguem parlar de tecnologia invasiva com l’àmbit de la robòtica, en cap cas estem posant robots a fer higienes. A aquest punt no hem arribat (riu).
Deia fa un moment que en els períodes de crisi les cooperatives responeu millor que les empreses. A què es deu?
Jo crec que pel nivell de compromís i de creença en el projecte. Li posaré exemples clars que hem viscut aquí a la cooperativa. Sobre el 2012, en plena crisi econòmica, va haver-hi una realitat que va afectar les escoles bressol. Van tancar moltes aules, va disminuir la natalitat i, a més, moltes persones estaven a l'atur, per tant, ja no portaven els infants a l’escola bressol. Què vam fer? Doncs, des de reubicar totes les sòcies en altres projectes, fins a casos concrets en què, per exemple, va haver-hi una escola on sobrava una persona perquè no facturava prou per mantenir tot l'equip, i elles mateixes van decidir socialitzar el treball, és a dir, reduir-se la jornada per poder mantenir aquest lloc fins que la situació canviés.
"Encara que puguem parlar de tecnologia invasiva com l’àmbit de la robòtica, en cap cas estem posant robots a fer higienes"
Un altre cas: en un projecte concret van sortir uns números molt baixos a la licitació i les sòcies van decidir tirar-ho endavant sabent que durant aquells quatre anys haurien de treballar hores extra sense cobrar-les. Aquest tipus de decisions només les fas quan tens una creença plena en un projecte i, al final, jo crec que aquests són exemples d'aquesta resiliència que sempre mencionem. En altres tipus d'empresa, aquests casos acaben amb ERO o altres tipus de solucions.
El 88% de la plantilla de Suara sou dones. Què diu aquesta dada sobre el model econòmic de les cures?
Al final, som el reflex de la societat. El sector de les cures, tradicionalment, l'han entomat més les dones. Pel que vetllem molt a Suara és perquè aquest percentatge del 88% es mantingui en tot l'organigrama, és a dir, que no tota la part de direcció siguin homes i la d'atenció directa dones, per exemple. Aquí, en el Consell Rector som set dones i dos homes, vetllem perquè els llocs de decisió també estiguin ocupats per dones.
Quan parlem de cooperativisme a Catalunya, de quina dimensió econòmica estem parlant?
L'economia social ronda un 10% del PIB. El cooperativisme és un reflex de l'empresariat català, sobretot de les petites i mitjanes empreses. Aportem solucions als reptes actuals de la ciutadania, com ara l’habitatge, però també hi ha l’àmbit de les comunitats energètiques locals, la transformació ecosocial, l'obra alimentària… i el de les cures, òbviament.
Com ha de ser la relació entre una cooperativa i les administracions?
Amb les administracions el que proposem és fer un treball de cocreació i coparticipació de la política pública. Hem de trobar fórmules diferents de les que estem trobant en aquest moment. Ara molts elements de contractació pública van per licitació, també tenim ara al Parlament la Llei de concertació… Al final, creiem que les cooperatives podem donar resposta als reptes actuals, per tant, hem de poder coconstruir amb les administracions públiques aquestes solucions.
I amb el teixit empresarial?
Quant a l’àmbit empresarial, treballem amb moltes startups i tenim molt a aprendre sobre la manera de funcionar, la rapidesa en la presa de decisions, en els processos, en pilotar i escalar solucions... Tot el que sigui compartir ens enriqueix a totes bandes, perquè cadascú té les seves fortaleses.
Els ecosistemes de les cooperatives i de les startups semblen mons llunyans, malgrat no ser-ho. Com es donen a conèixer entre si?
Exacte, compartim molts aspectes en comú. Nosaltres treballem llançant reptes a la societat, llavors presentem projectes, també ens acostem a molts fòrums per conèixer temes d'innovació i tecnologia, i descobrim solucions que ja puguin estar desenvolupant startups concretes, com el cas de Broomx. Amb ells vam veure com la realitat immersiva no té únicament usos lúdics, sinó que és també una eina amb la qual treballar temes de dol migratori, de salut mental… té mil opcions. Cada solució tecnològica, mirada amb molts ulls, pot ser una solució per temes que no ens havíem plantejat abans.
"Les cooperatives podem donar resposta als reptes actuals, per tant, hem de poder coconstruir amb les administracions públiques aquestes solucions"
Per quins motius Catalunya compta amb una forta tradició cooperativa?
A Catalunya sempre han existit les organitzacions socials, el format cooperatiu, l’associacionisme… sempre han tingut molta força. De fet, fa dos anys vam celebrar els 125 anys del cooperativisme organitzat al territori. Tot va començar amb el cooperativisme de consum, des de la necessitat d'aglutinar i d'aconseguir el millor preu en l’àmbit la vida quotidiana. També amb el cooperativisme agrari, a partir de petits agricultors que, des de la necessitat de ser més eficients i més competitius, busquen solucions conjuntes que reverteixin en la globalitat.
Pel que fa a l'atenció a les persones, tot va començar quan no existia cap solució d'aquest tipus des de les administracions, des de la parròquia del barri fins a les comunitats organitzades. Ara bé, hi ha molts altres territoris on el cooperativisme també és molt actiu, com ara el País Basc, València, Andalusia, etcètera.
Quins aprenentatges creu que el teixit empresarial ha d’extrapolar del sector de les cooperatives?
Doncs tornant a l’inici de l’entrevista, a mi m'agradaria destacar el fet de posar les persones en el centre. Vull pensar que tot el teixit empresarial també vol millorar la societat en la qual estem, per tant, hauríem d’entendre que és molt més útil socialment que les persones treballadores puguin estar compromeses, que se sentin part del projecte i que participin. I participar no vol dir només votar a l'assemblea, sinó que tota la construcció conjunta de les persones treballadores amb les persones ateses en el nostre cas, o dels clients, segons el tipus d'empresa, és el que aporta més valor a escala comunitària i al futur de la societat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat