Els plans de Corpinnat per liderar el cava de qualitat

Els fundadors de Corpinnat quan van crear aquesta marca l’abril de 2018 | EP

Corpinnat exhibeix múscul. Els 11 cellers d’aquesta marca col·lectiva de caves van facturar l’any passat prop de 26 milions d’euros (exactament 25,89 milions, un 12% més que els 23,1 milions de 2021, que ja van ser un 37,5% més que els 16,8 milions del 2020). I van comercialitzar 2,43 milions d’ampolles (un 5,7% més que els 2,3 milions del 2021, que van ser un 35% més dels 1,7 milions del 2020). Fins i tot, en tractar-se de caves de criances llargues, aquest fet els permetria “minimitzar” una possible mala collita per la sequera gràcies a les reserves que acumulen en els seus cellers, segons apunta Ton Mata, president de Corpinnat i director general de Recaredo. Però en la seva defensa de la qualitat del cava reclamen a la Generalitat que desplegui amb urgència la Llei Catalana de la Vitivinicultura.

Ton Mata exigeix el desenvolupament normatiu de la Llei Catalana de la Vitivinicultura, també coneguda per llei del vi, aprovada pel Parlament l’abril de 2022 sense que, dos anys després, se n’hagin publicat els reglaments que han de concretar la seva aplicació. Aquesta manca de reglamentació fa que la llei quedi a “lliure interpretació”, de manera que cada Denominació d’Origen (DO) se l’aplica a la seva conveniència, segons apunta Mata.

La nova llei del vi regula qüestions com els drets de plantació i replantació, sistemes de control, denominacions d’origen, així com els vins que queden fora de les DO, ... però no defineix ni concreta els diferents actors dels sector, que és el que reclama Corpinnat. En síntesi, aquests actors serien el viticultor elaborador (que obté el vi de les seves pròpies vinyes), vinificador elaborador (que a banda de les seves vinyes també compra raïm), negociant (que compra vi de proveïdors) i marquista (produeix per a tercers).

Corpinnat s’identifica amb el viticultor elaborador, una figura que contempla la llei catalana, però que voldrien que s’entengués tal com ho fan a França (récoltant manipulant, en francès) en el sentit que engloba tota la producció d’una empresa o raó social. No obstant, en algunes DO, hi ha empreses que fan part de la seva producció com a viticultors elaboradors, vinificadors, negociants o marquistes segons la procedència del raïm o del vi. En canvi, Corpinnat només admet viticultors elaboradors (per al 100% de la seva producció) o vinificadors elaboradors (si compren raïm dins de la seva àrea), però en cap cas adquireixen vi a proveïdors.

Mata recorda que, a França, qualsevol que compri un petit percentatge de vi ja el converteix en “negociant” pel 100% de la seva producció, encara que més del 90% procedeixi de la seva pròpia vinya. A Catalunya, de moment, a manca d’una reglamentació concreta, les diverses DO estan interpretant aquestes categories a la seva manera. Fins i tot, la DO Cava ha encunyat la categoria “elaborador integral”.

El reglament que els diferencia

Quan van sortir de la DO Cava per constituir la marca col·lectiva Corpinnat, precisament fa cinc anys, es van dotar d’un estricte reglament per diferenciar-se de la resta: vinyes 100% ecològiques, verema 100% manual, elaboració 100% a la propietat, llargues criances (la mínima, a partir de 18 mesos), compromís amb les varietats de vinya històriques i contractes de llarga duració i a un preu mínim garantit (0,89 cèntims el quilo de raïm, el 2022) amb els viticultors proveïdors.

Evidentment, Corpinnat no produeix marca blanca. L’any passat, el 16% dels escumosos que van comercialitzar els seus cellers tenien una criança d’entre 18 i 30 mesos, el 62% entre 30 i 60 mesos i el 22% restant superior als 60 mesos, segons precisen en la seva memòria anual.

Hi ha cellers interessats en entrar a Corpinnat, però per formar-ne part s’ha de superar una doble auditoria que acredita que compleixen el reglament

Corpinnat va néixer fa cinc anys inicialment amb sis cellers, però, en aquets moments, ja són 11: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut i Pardas. De mitjana, cada any s’ha incorporat un nou soci. Ton Mata assenyala que hi ha més empreses que “tenen interès” per formar part d’aquesta marca col·lectiva, però indica que, per entrar, han de superar les corresponents auditories. Tots els cellers de la marca realitzen una doble auditoria anual, una documental i una altra física, durant la verema, que acrediten que compleixen el reglament. Mata subratlla que aquest és el reglament més estricte de l’Estat.

D’altra banda, Corpinnat i els cellers de Clàssic Penedès (DO Penedès) mantenen de fa molt temps converses sobre la possible creació d’una nova denominació d’origen, però, de moment, no hi ha acord. Mata declina precisar l’estat de les negociacions per una qüestió de confidencialitat, però avança que, abans de la propera verema, s’ha de prendre una decisió, “sigui quina sigui”. Poden optar per tirar-ho endavant o deixar-ho córrer.

Sobre l’actual sequera, Mata apunta que les situacions climatològiques adverses els preocupen especialment perquè “estem compromesos amb el nostre origen”: el raïm amb el qual elaboren els caves no pot venir d’un altre lloc que no sigui de l’àrea de Corpinnat. No obstant, indica que aquests cellers tenen unes “seguretats” per les reserves acumulades de cava, que els permetrien “minimitzar” els efectes d’un baixada en la collita de raïm. Seria la quarta anyada consecutiva amb problemes, encara que no sempre han estat per manca de pluja perquè, el 2020, es va registrar una alta pluviometria, si bé aquella vegada els va afectar una plaga de míldiu.