Open Cosmos ha demanat a la Generalitat que destini més recursos al sector de la indústria espacial catalana. “És un moment clau, els pressupostos que s’hi estan dedicant són molt pocs”, adverteix Rafel Jordà, màxim directiu de l’empresa fabricant dels nanosatèl·lits Menut i Enxaneta, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. En aquest sentit, Jordà destaca com, segons el seu criteri, Catalunya és "una de les regions més innovadores d'Europa". Actualment, l’estratègia aeroespacial del Govern compta amb un pressupost de 18 milions d’euros pel període 2020-2023. Open Cosmos té una plantilla de 70 persones repartides entre Barcelona, Madrid, Andalusia i la ciutat britànica d’Oxford. El pròxim pas és accelerar l’expansió per Europa. Durant el 2022, la companyia va tancar contractes per valor d’uns 36 milions d’euros.
Jordà ha recordat que invertir en el seu sector representa obrir nous horitzons amb “la gestió de les dades, els serveis a la ciutadania, el monitoratge de ports o recursos hídrics”. En paral·lel, el directiu d’Open Cosmos ha volgut visibilitzar “el talent extraordinari” que aporten centres com la Universitat Politècnica de Catalunya en els camps de l’enginyeria, les telecomunicacions o la informàtica. De moment, Rafel Jordà descarta que la seva empresa faci el salt als Estats Units. "La fabricació i la venda d'infraestructures la volem fer aquí, a casa, i continuar creixent aquí", sentencia el CEO d'Open Cosmos. Fins ara, l'empresa ha entregat cinc satèl·lits i en té una quinzena més de contractats de cara als pròxims mesos. Alguns són d'observació terrestre, altres amb intel·ligència artificial o de navegació.
Sobre la convocatòria del PERTE Aeroespacial, Jordà aplaudeix que s'hi destinin "recursos amb quantitats suficients per poder fer coses rellevants". En aquest sentit, confirma que l’empresa s’hi presentarà per optar a participar en projectes com la Constel·lació Atlàntica."És veritat que les coses poden anar més ràpides, més àgils i sempre necessitaríem que aquest desplegament de recursos fos més eficaç, però els diners hi són. Hi ha compromís ferm en dedicar-los a polítiques climàtiques i de digitalització i la tecnologia espacial és absolutament crítica en aquests àmbits", recorda. El PERTE Aeroespacial preveu la mobilització de 4.533 milions d'euros en cinc anys, entre 2021 i 2025, amb 2.193 milions d'euros de recursos públics i 2.340 milions procedents de la iniciativa privada.