És indiscutible: la creació i consum de contingut digital en català creix de manera exponencial. La coincidència aquesta setmana de la presentació del primer Informe Llista i la celebració de la segona edició dels Premis CRIT deixa una fotografia precisa sobre l’estat actual del sector, en concret, però també del català, en general. Els dos esdeveniments per si sols ja serien rellevants, però tots dos conjuntament expliquen una mateixa història des de dos angles tan diferents com complementaris.
Els Premis CRIT van omplir el Coliseum amb més de 1.000 creadors i creadores en una cita que ràpidament s’ha convertit en el major punt de trobada anual del sector. L’Informe Llista proporciona informació estructural i fiable dels exercicis 2024 i 2025 amb dades de més de 1.200 projectes digitals en català. Però tant si es mira des de la platea del Coliseum com si es fa bussejant en les dades de Llista, la conclusió és la mateixa: el sector està entrant de ple en una etapa de maduració i comença a mostrar els primers signes de transformació en una indústria estructurada, viable i sostenible a mitjà termini, sense res a envejar a les seves equivalents en llengües amb més parlants.
Una comunitat que es reconeix i se celebra
Els Premis CRIT (una iniciativa conjunta d’AMIC, 3Cat i Accent Obert) són probablement la demostració més tangible que avui ja existeix una escena digital en català amb prou volum, diversitat i rellevància per generar i celebrar els seus propis referents. Una indústria cultural no existeix només perquè es generin continguts. Existeix quan apareixen espais de reconeixement, codis comuns, comunitat i consciència de pertinença.
I això és exactament el que es va veure a la catifa vermella que va col·lapsar la Gran Via de Barcelona el passat 14 de maig. Més enllà dels premiats, l’acte es va convertir en la constatació d’una intuïció que ha anat creixent d’un temps ençà: el sector ja no és una suma dispersa de sacrificats militants culturals, sinó que ha crescut fins a convertir-se en un espai prou dens per començar a percebre’s a si mateix com la indústria cultural emergent que és.
El més interessant de la nit, de fet, no va ser tant el palmarès (amb protagonisme per creadores com Laura Grau o projectes com L’Arrabassada) com la seva amplitud. Els premis van evidenciar que el català digital ja no depèn d’un grapat de rostres, ni d’únic format, d’una sola plataforma ni d’un perfil concret de creador. Humor, divulgació, entreteniment, actualitat, cultura o videojocs conviuen ja dins un mateix circuit compartit amb llenguatges, públics i graus de professionalització molt diferents.
Amb molts encerts i també amb marge de millora, com correspon a qualsevol projecte viu i en construcció, els CRIT s’han consolidat en només dos anys com el principal aparador públic d’un sector en transformació constant. I, com era previsible, tampoc no hi han faltat les veus crítiques que posen sobre la taula debats necessaris sobre els criteris i la representació que es fa del sector. Lluny de ser un problema, això és també un símptoma de maduresa: els sectors culturals només discuteixen intensament sobre si mateixos quan comencen a percebre que hi ha alguna cosa valuosa en joc.
Més i millor creació, però sobretot més consum
Però una celebració d’aquesta naturalesa podria córrer el risc de ser tot just un miratge si no existissin dades que la sostinguessin. Un cop d’ull ràpid a l’Informe Llista, elaborat pels tècnics d’Accent Obert, dissipa aquest temor, ja que les xifres no només acompanyen aquesta sensació positiva sinó que la multipliquen. Com explicava Albert Lloreta aquesta setmana, “les dades demostren que el català és una llengua més útil per créixer a internet”.
L’estudi, que analitza 1.261 projectes monitorats pel web Llista.cat entre gener de 2024 i desembre de 2025, dibuixa un ecosistema que creix pràcticament en totes les variables importants analitzades. Les publicacions augmenten un notable 31,3%, però el més significatiu és que les visualitzacions ho fan encara més: un 71,7%.
Que el consum de contingut en català creixi molt més ràpid que la seva producció és probablement la dada més important de tot l’estudi. És a dir: no només hi ha més creadors publicant més continguts, sinó que sobretot existeix una audiència més gran, més recurrent i més acostumada a consumir contingut en català dins les plataformes globals.
Els projectes de menys de 5.000 seguidors, que representen el gruix de l’ecosistema (més del 62%) doblen les seves visualitzacions respecte a l’any anterior
També és especialment rellevant que aquest creixement sigui transversal. L’informe mostra que pràcticament tots els segments augmenten tant en activitat com en consum, incloent-hi tant els grans creadors com els més petits i emergents. Els projectes de menys de 5.000 seguidors, que representen el gruix de l’ecosistema (més del 62%) doblen les seves visualitzacions respecte a l’any anterior.
Aquesta dada desmunta una lectura simplista segons la qual el creixement del català digital dependria només d’uns quants noms establerts en les grans plataformes públiques i mitjans convencionals. Evidentment, existeix concentració, com en qualsevol llengua, però mentre que els perfils de més de 20.000 seguidors acumulen aproximadament el 75% de les visualitzacions totals, el creixement també es produeix proporcionalment a la base emergent. Aquest és un bon indicador de la salut i la sostenibilitat futura del sector, ja que denota la seva capacitat per renovar-se, diversificar-se i atraure noves audiències.
L’única militància dels algorismes és l’atenció
Durant molts anys, bona part del debat sobre la presència del català a Internet es formulava en termes defensius: existir, resistir o evitar la desaparició, traslladant-hi de manera gairebé automàtica els arguments catastrofistes (i sovint justificats) que s’apliquen a l’experiència quotidiana de molts catalanoparlants. Però cada vegada més dades de fonts diverses descriuen una situació qualitativament diferent. El català digital ja no només ocupa espais simbòlics, genera consum massiu.
Els algorismes de les plataformes digitals no operen per bona voluntat, sinó que responen a la capacitat d’atraure i retenir atenció. No hi ha compromís lingüístic amb les cultures no hegemòniques, es limiten a amplificar allò que es demostra que funciona. En aquestes condicions, que una llengua de dimensions mitjanes sigui capaç de generar prop de 2.800 milions de visualitzacions anuals dins les principals plataformes socials va molt més enllà de l’anècdota identitària per convertir-se en un símptoma clar que hi ha mercat. I és exactament el senyal que necessiten diferents agents econòmics per començar a entrar en un sector que ja ofereix promeses creïbles de retorn, estabilitat i creixement.
El català digital no només creix en volum sinó que també s’enriqueix i es diversifica
De fet, una de les conclusions principals que es poden extreure d’aquesta coincidència entre els Premis CRIT i l’Informe Llista és que la creació digital en català es troba exactament en la cruïlla entre expansió i consolidació. Les dades són espectaculars, però és evident que aquests ritmes quasi exponencials acabaran moderant-se. I això no serà necessàriament una mala notícia, sinó probablement un símptoma de maduresa.
L’escena continua estant molt fragmentada i amb una base majoritàriament emergent, però cada vegada mostra més comportaments propis d’un mercat madur i atractiu per a tots els actors implicats: augment de la freqüència de publicació, més activitat sostinguda durant l’any, professionalització gradual i un reposicionament progressiu dels creadors cap a segments i nínxols d’audiència més definits.
És significatiu que aquest creixement no es concentri només en els àmbits més previsibles com l’entreteniment o l’estil de vida. Categories com videojocs, educació, literatura o llengua i cultura registren increments molt forts tant en producció com en visualitzacions totals i consum per peça. És a dir: el català digital no només creix en volum sinó que també s’enriqueix i es diversifica.
El català digital: una llengua útil i visible
I probablement aquest és el canvi més important de fons. Les llengües continuen jugant-se el futur en les institucions, les escoles i els mitjans tradicionals, però cada vegada més també se’l juguen en la seva capacitat d’esdevenir útils, visibles i competitives dins els entorns digitals on avui es construeix bona part del consum cultural, de l’entreteniment i fins i tot de la conversa pública.
“És un sector que estava molt escanyat i molt invisibilitzat i, de sobte, a la que li dones una mica d'energia, demostra que és útil, que creix i que funciona”, conclou Albert Lloreta a la llum de les dades recents. Internet no premia les llengües per la seva mida o el seu estatus legal, sinó aquelles capaces de generar activitat, comunitat i consum recurrent. I cada vegada hi ha més indicis que el català està avançant en la direcció correcta.
Per això tant els Premis CRIT com l’Informe Llista (els uns amb rostres i comunitats, l’altre amb dades i perspectiva) apunten en la mateixa direcció: el català, a l’àmbit digital, no és una llengua minoritzada sinó cada vegada més normalitzada.