En els darrers quaranta anys hem viscut tres grans revolucions digitals. Primer, els ordinadors es van tornar domèstics. Després, tots es van connectar. I ara comencen a prendre decisions. D’aquesta manera tan gràfica resumia Genís Roca, president d'Accent Obert, les últimes dècades d’evolució tecnològica, un punt d’inflexió que ens situa a les portes d’una nova era en tots els àmbits socials.
Si en algun moment ho havia pogut semblar, ara ja sabem que la Intel·ligència Artificial no és només una nova eina, per potent que pugui ser, que ciutadans, institucions i empreses puguin decidir si incorporen o no al seu dia a dia quan tinguin prou temps, pressupost o curiositat. Tot just dos anys després de la seva irrupció massiva al mercat generalista, ja sabem que aquesta nova generació tecnològica reordenarà processos, serveis, models de negoci i cadenes de valor. Com prediu Roca, ben aviat deixarem de parlar d’aquells que fan servir la IA i parlarem, senzillament, de qui treballa amb programari actualitzat i qui encara ho fa amb programes obsolets.
Les estratègies respecte de la IA tenen realment en compte allò que, precisament, fa la nostra cultura singular davant d’aquestes noves tecnologies?
Per a nosaltres, aquesta revolució té, com a mínim, una triple dimensió. És una qüestió de productivitat i competitivitat. També de governança i ètica. Però el que la fa singular, sobretot, és una qüestió de llengua i cultura, de sobirania i presència en les infraestructures digitals que ordenen des d’ara mateix el futur a escala global. Les dues primeres ja estan de manera inevitable en el focus d’administracions i empreses. Però ho està la tercera? Les estratègies respecte de la IA tenen realment en compte allò que, precisament, fa la nostra cultura singular davant d’aquestes noves tecnologies?
Una base sòlida per competir en l’era de la IA
La IA ja no és enlloc un debat abstracte, sinó una conversa que succeeix en paral·lel a l’evolució de la tecnologia i l’impacte de les seves conseqüències. No és tard per posicionar-s’hi, però sí que és urgent. L’Estratègia Catalunya IA 2030 del Govern de la Generalitat, presentada a Brussel·les el passat abril, ho formula en termes d’estratègia de país, amb 1.000 milions d’euros pressupostats, orientada a maximitzar les oportunitats de l’ecosistema català d’IA i a pilotar el seu creixement des de la responsabilitat.
És una agenda àmplia i prometedora que s’apalanca en la realitat d’un sector emergent al país que el 2024 ja ocupava més de 14.000 professionals i que situa Barcelona i Catalunya entre els pols més dinàmics del sud d’Europa pel que fa a inversió, startups i adopció empresarial. Una diagnosi i estratègia similars a la dels governs del País Valencià, aprovada el 2022, la de les Illes Balears, el 2023, o Andorra, que segueix aprofundint en la seva digitalització.
Tenim molts actius per fer-ho bé. Només a Catalunya, comptem amb el Barcelona Supercomputing Center, el projecte Aina, la família de models Salamandra, la futura AI Factory, una unitat ELLIS Barcelona connectada amb l’excel·lència europea, centres com el IIIA-CSIC, el CVC, l’IRI, Eurecat, i2CAT o IDEAI-UPC, instruments com CIDAI, DIH4CAT, DCA-IA, RDI-IA i OEIAC, i professionals catalanes i catalans ocupant llocs rellevants de les principals empreses del sector. Hi ha ciència, talent, teixit empresarial, infraestructura i legitimitat institucional.
Cal una estratègia específica d’IA per la llengua i cultura catalanes que dialogui amb els esforços que ja estan fent empreses, administracions i acadèmia
Però estan totes aquestes peces, tan valuoses individualment, alineades en un horitzó comú? És realment un ecosistema propi, connectat i viable, en l’univers de la IA? Perquè en aquesta nova era, tant la fragmentació com l’homogeneïtzació són una manera lenta, però inevitable, de perdre. Per això cal una estratègia específica d’IA per la llengua i cultura catalanes que dialogui amb els esforços que ja estan fent empreses, administracions i acadèmia i els unifiqui i reforci en aquells aspectes que els fan singulars i, per aquest motiu, universals. I aquesta estratègia demanarà aliances, amplitud de mires i molta generositat.
El català com a valor afegit
La llengua i la cultura catalanes no poden ser tractades com un afegit cultural a una política sectorial tecnològica. En la nova economia de la IA, la llengua és també una capa d’infraestructura. És el marcador principal que permet educar, vendre, comprar, gestionar, generar continguts o prestar serveis públics amb context propi, de manera natural i personalitzada sense obligar els usuaris a canviar de llengua per por de perdre eficiència. El català no desapareixerà quan qualsevol interfície ja l’entén i, aparentment, el parla. El risc real és que perdi el seu valor d’ús en aquells entorns on es generarà un major valor econòmic i social si les noves tecnologies no el comprenen en tota la seva complexitat.
El català no desapareixerà quan qualsevol interfície ja l’entén i, aparentment, el parla
Si una empresa descobreix que les millors eines funcionen millor en castellà o en anglès, o bé canviarà de llengua per no empitjorar la seva productivitat o assumirà un cost major en tokens per realitzar la mateixa tasca). Si una administració troba que els assistents d’IA resolen millor en altres llengües, acabarà degradant la qualitat del servei que presta al ciutadà. Si un hospital no pot assegurar la precisió d’una prova diagnòstica en català, metges i pacients catalanoparlants incorreran en riscos de salut evitables. En definitiva, si només es poden desplegar eines fiables en llengües majoritàries i entrenades en contextos aliens, la nostra manera de ser quedarà arraconada només per evitar la fricció.
La bona notícia és que això no és una condemna. Perquè ja ens hem trobat abans amb reptes similars a l’àmbit digital que hem sabut resoldre a favor nostre, com en el cas del domini .cat. Estem en disposició de convertir el català en un cas europeu d’èxit per a llengües mitjanes en l’era de la IA. No com a aspiració identitària sinó com a oportunitat econòmica. Europa necessita demostrar al món amb urgència que, a diferència dels seus competidors principals, pot construir una IA responsable, oberta, competitiva i cultural i lingüísticament diversa. I en aquest escenari, podem oferir el nostre model singular: una llengua amb una comunitat activa i diversa, un ecosistema digital dens i potent, i institucions, recerca, empresa, mitjans i societat civil amb un gran potencial mobilitzador.
Una estratègia, cinc fronts d’acció
Per poder-ho dur a terme cal treballar en cinc fronts:
-
Les dades. La presència del català a la IA dependrà de la quantitat i la qualitat de les dades amb què l’hagi après. Calen corpus rics, diversos i ben llicenciats. No només textos institucionals ni traduccions automàtiques, sinó sobretot fonts pròpies i originals provinents de mitjans, editorials, institucions culturals i científiques… en tots els formats, registres i dialectes possibles.
-
La infraestructura. Calen models, recursos, catàlegs, eines i punts d’entrada fàcils d’utilitzar per empreses, escoles, administracions o creadors de contingut. La recerca només transforma quan s’integra als processos productius reals. Cal treballar amb urgència en la direcció de la sobirania tecnològica per dotar correctament els sectors prioritaris, tant públics com privats.
-
L’adopció. Les empreses necessiten identificar casos d’ús que els permetin assajar integracions, calcular retorns, revisar processos, formar equips, triar proveïdors, governar riscos i incorporar eines sense perdre criteri, context ni control.
-
La governança. La IA no es desplega sola ni sempre ho farà en benefici de l’interès general. Cal decidir qui fixa prioritats, qui valida els criteris, qui mesura els resultats i qui representa l’ecosistema davant les grans plataformes que avui dominen el mercat.
-
La projecció internacional. Aquest esforç no reeixirà només treballant portes endins. Cal tenir presència i veu en els principals consorcis europeus i en les organitzacions internacionals, una relació fluida amb els grans proveïdors, incidència en els corpus globals i aliances amb altres llengües mitjanes. La diplomàcia tecnològica és avui una política econòmica de primera magnitud i no pot vehicular-se només a través dels canals institucionals clàssics i formals.
Aquests cinc principis, si es desenvolupen de manera coordinada i convençuda, són els fonaments bàsics per a una autèntica estratègia d’IA catalana. No es tracta de substituir el que ja existeix, sinó de connectar-ho i posar-ho al servei del progrés i el benestar compartits. Ordenar en lloc de duplicar. Articular en lloc de dispersar. Perquè només així s’aconseguirà l’efecte multiplicador imprescindible que accelerarà i potenciarà l’abast i efecte del conjunt. Tothom és convidat a participar-hi perquè tothom hi és imprescindible per fer que el català passi de ser una llengua present a ser una llengua plenament operativa en la IA.
Només es podrà liderar si treballem plegats
No partim de zero. De fet, estem millor que moltes altres cultures i territoris comparables gràcies a dècades de feina del conjunt de l’ecosistema. Però això també augmenta la nostra responsabilitat. Si hi ha talent, infraestructura i una xarxa d’actors mobilitzada, no hi pot haver excuses. Som en un moment crucial que determinarà qui participarà de l’era de la IA amb protagonisme i qui en serà un espectador. Qui hi tindrà veu pròpia i qui obeirà les decisions preses per tercers.
Si hi ha talent, infraestructura i una xarxa d’actors mobilitzada, no hi pot haver excuses. Som en un moment crucial que determinarà qui participarà de l’era de la IA amb protagonisme i qui en serà un espectador
La IA pot concentrar tot el poder en mans de pocs actors globals, però també pot obrir una finestra perquè cultures amb visió i ambició construeixin una posició pròpia. Catalunya (i la resta de territoris de parla i cultura catalanes) té una oportunitat real perquè té una combinació molt poc habitual de factors que la converteixen en un cas singular en el context global.
Però ara cal fer el pas més difícil: treballar, de nou, plegats a favor de la nostra llengua i cultura. No com una excepció que cal protegir, sinó com una infraestructura que genera valor. No com una causa identitària, sinó com un exemple amb vocació universal. Per liderar, no per resistir. Perquè una estratègia d’IA pel català és, en realitat, l’estratègia d’IA per a Catalunya.