La crisi de Lladró: cap a on va la porcellana valenciana?

Contem l’alçament i caiguda d’un imperi que va seduir a Lauren Bacall o Michael Jackson arran de l’ERO, que reflecteix que el sector de l’artesania està en declivi

L'empresa Lladró viu un moment de crisi amb l'anunci d'un nou ERO L'empresa Lladró viu un moment de crisi amb l'anunci d'un nou ERO

Mentre que la porcellana valenciana relacionada amb el món de la construcció i les reformes creix de forma moderada, la purament decorativa pareix que no sols s’estanca, sinó que entra en una greu crisi. Contem la història de l’alçament i caiguda d’un imperi, Lladró, una de les primeres empreses espanyoles que va internacionalitzar-se, tot un reflex de les hores baixes que viu l’artesania valenciana de la porcellana.

Més info: Lladró anuncia un nou ERO

De l’Horta a Nova York (amb visita de Michael Jackson a Tavernes Blanques)

Era l’any 1953 quan tres germans, fills de dos llauradors sense estudis, decidiren crear el seu negoci fent figuretes de fang al voltant d’un forn morú al poble valencià d’Almàssera. Eren Juan, José i Vicente Lladró Dolz, els fundadors de l’empresa que portaria el seu primer cognom. Trenta anys després van obrir una tenda-museu de nou pisos entre la Quinta Avinguda i Central Park en Nova York, i deu anys després, un altre de 1.200 metres quadrats en Breverly Hills, Califòrnia.

Els establiments els inauguraven Tippi Hedren, Charlton Heston, Michael Douglas o Lauren Bacall. El cantant Michael Jackson va visitar inclús la fàbrica de Tavernes Blanques per petició expressa perquè era col·leccionista de Lladró. Allà tenen l’anomenada Ciutat de la Porcellana, on exhibeixen també quadres de Sorolla, El Greco o Zurbarán. L’imperi semblava imparable: van aconseguir internacionalitzar la firma, crear peces úniques en el món i convertir-la en un símbol de distinció i luxe.

Amb el temps, però, van començar les lluites dins del clan. José Lladró va publicar el llibre Llums i ombres de l’empresa familiar on reconeixia que no havia tingut “la humilitat” de reconèixer un “autèntic líder” entre els parents o els millors empleats. Amb la jubilació dels tres germans, la firma va passar a la segona generació. Després de baralles internes i públiques i enmig d’un context socioeconòmic mundial canviant on Lladró va entrar en pèrdues, van decidir vendre el 100% de l’empresa al fons espanyol PHI Industrial.

Una figura de porcellana de Michael Jackson

Una figura de porcellana de Michael Jackson

El declivi de Lladró

L’empresa familiar va arribar a facturar 180 milions i a tindre 2.650 treballadors a principis de l’any 2000. La bona tònica va canviar a partir de 2007 perquè no foren capaços d’adaptar el model de negoci a les noves generacions i van començar les pèrdues i els acomiadaments. Les últimes dades, les de 2018, diuen que van facturar 31,4 milions, un 6,4% més que l’any anterior (2017, el primer en mans dels nous propietaris), i tenen una plantilla de 500 treballadors. Posseeixen més de 30 boutiques exclusives i més de 3.000 punts de venda per tot el món.

A partir de 2007 no van ser capaços d'adaptar el model de negoci a les noves generacions i van començar les pèrdues i els acomiadaments

Els fundadors van tranquil·litzar els treballadors assegurant que estava garantida la feina malgrat el canvi de mans, però PHI Industrial veu ara que la central té una “organització sobredimensionada i massa complexa per a la mida actual del negoci”. Els números no són el que esperaven i el passat mes d’octubre la companyia ja va posar en marxa un ERO que afecta 270 treballadors de les quatre empreses que conformen el grup (Arte y Porcelana, Daisa, Porsa i Lladró SA) i que està previst que acabe en març de 2020. La idea és no incrementar els nivells de producte emmagatzemat, compassar l’oferta a la demanda i potenciar la venda online i el canal d’interiorisme i decoració. Ara estan negociant un acomiadament col·lectiu amb els sindicats que afectarà 81 treballadors.

La centenària Nadal es manté

Menys conegudes són altres empreses valencianes de porcellana, que treballen amb dades econòmiques més humils, però que tenen una tradició inclús més llarga. Parlem de Nadal, amb més d’un segle d’història. Des de l’empresa han preferit no participar en aquest reportatge, però segons conten al seu web, José Asunción Marqués va abandonar la tradició familiar agrícola -igual que van fer els Lladró- per fundar la seua pròpia empresa el 1915 en Manises, una ciutat amb una llarga trajectòria en la ceràmica (hui té la seu en L’Eliana). Nadal portava el cognom de la seua dona, Margarita Nadal.

L’únic fill de la parella, José Asunción Nadal, va continuar amb l’empresa familiar i va consolidar-la amb exportacions per tot el món. En 1975 entrà la tercera generació de la saga amb el net Enrique Asunción Gabriel. No han transcendit lluites pel comandament ni per la propietat de l’empresa i, malgrat tenir uns resultats més modestos que Lladró, s’ha mantingut en el temps de forma estable. Les últimes dades publicades parlen de què Creaciones Nadal tenia uns actius registrats per valor de 2,2 milions d’euros en 2017, unes vendes d’1,7 milions (un 6,73% menys que l’any anterior) i 11 treballadors. No creix, però es manté (que ja és massa).

Una de les botigues de Lladró

Una de les botigues de Lladró

La xicoteta Porcelanas Mercedes sobreviu amb un producte exclusiu

Per altra banda, coneixem la història de la xicoteta empresa familiar Porcelanas Mercedes, arrelada en Manises. Fundada en 1986 per Mercedes Alcácer, hui és la seua filla, Mercedes Almazán, qui treballa a soles “per arribar a fi de mes”, comenta mig de broma mig en serio. Es dedica exclusivament a fabricar flors de porcellana que s’utilitzen en pendents, polseres, penjolls o fermalls; ningú més ho fa. També com a adreços personalitzats per a núvies i falleres. No té tendes pròpies, sinó que treballa amb establiments externs, sobretot de zones turístiques de les ciutats de València, Còrdova, Madrid o pels voltants de la Sagrada Família de Barcelona. També exporten a França, Japó, Estats Units o Romania i treballen amb el British Museum de Londres i amb alguns dissenyadors.

Almazán: "Tota l'artesania està en crisi i més nosaltres, que continuem sent bijuteria i tenim molts competidors"

El repte actual, diu  Almazán, és que el negoci “tinga una continuïtat”. Des de fa any i mig està sola en l’empresa i diu que el sector ha canviat molt del que va viure la seua mare, a les dècades del 80 i 90, al context on navega ella, la segona generació. S’ha adaptat als nous temps modificant el sistema de producció, i si abans tenien molt producte llest per vendre, ara fabriquen més sota demanda: “Tenim més de mil referències, no podem tenir de tot. Sí que intentem tenir un cert estoc per servir-lo com més aviat millor, perquè com és un producte artesanal, té el seu temps d’elaboració”.

Porcelanas Mercedes fou guardonat amb els premis que atorga la Cambra de Comerç de València els anys 1991 i 1998, i el 2000 va rebre l’Alfa d’Or de l’Associació Espanyola de Ceràmica i Vidre “com a reconeixement a la seua producció artística”. D’eixa època hui queden les ganes de treballar i la passió per l’artesania de la filla Mercedes Almazán, però sap que navega contra marea. “És complicat. En general tota l’artesania està en crisi i més nosaltres, que tot i oferir una bijuteria que no fa ningú més, continuem sent bijuteria. Tenim molts competidors”, sospira.

Està per veure, doncs, si les figuretes artesanals de porcellana es convertiran en el vestigi d’una època d’esplendor valenciana o si perviuran i seguiran sent un referent internacional i modern.

Més informació
Lladró es ven l'empresa
Lladró anuncia un ERO per la caiguda de vendes
Mor l'empresari Juan Lladró
Avui et destaquem
El més llegit