En un món en què les compravendes d'empreses, les OPA hostils, les pujades i caigudes en borsa i les lluites de poder dins d'empreses familiars són el pa de cada dia, arriba fins i tot a sorprendre la permanència d'un model empresarial basat en les persones que troba les seves arrels en els col·legis d’artesans de l’Antiga Roma. Com a hereves dels gremis i germandats del passat, les mútues es mantenen en ple segle XXI com una alternativa viable a les societats mercantils, i un dels grans exemples que trobem a Catalunya és MGC Mútua. Amb més de 40 anys d'experiència, l'entitat agrupa ja més de 71.000 mutualistes a través de les seves assegurances de salut. Escollida millor asseguradora de salut d’Espanya segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i valorada com una de les millors asseguradores a l’enquesta anual del Consell del Col·legi de Metges de Catalunya, la mútua afronta els anys vinents amb una aposta decidida per no deixar enrere ningú, acostar-se al territori i mantenir-se actualitzat a les darreres novetats científiques i tecnològiques. En parlem de tot això amb el president de MGC Mútua, Daniel Redondo.
A MGC Mútua us declareu hereus de la tradició mutualista catalana. Quins aspectes manteniu del concepte tradicional de les mútues?
Els que venen derivats de la mateixa personalitat jurídica de les mútues, que, per descomptat, són per obligació legal, però fonamentalment per convicció. Hi ha tres trets que considero diferencials: en primer lloc, no som una societat mercantil, en el sentit que no tenim accionistes; l’altre, que no tenim ànim de lucre, que no vol dir que no hàgim de tenir resultats econòmics positius, entre altres coses, perquè tenim les mateixes obligacions que qualsevol altra entitat asseguradora; i finalment, en contraposició que no som una societat de capitals, som una societat de persones en el més ampli sentit del concepte. En els seus orígens, les mutualitats les van crear les persones per satisfer les seves necessitats; això no ha canviat, i nosaltres ho tenim molt interioritzat. Això no és que sigui millor o pitjor, és un model diferent, però no menor, i crec que cal valorar-ho, sobretot en aquests temps que vivim, en què sembla que hi hagi la tendència a una menor relació entre les persones. És important recordar que les entitats asseguradores estan definides per llei com a entitats de servei públic, i han de respondre a totes les exigències a les quals està sotmès el sector financer. Nosaltres, en aquest sentit, estem bé, amb una taxa de solvència d’aproximadament el 300%.
Quins són els àmbits que heu modernitzat respecte al model tradicional?
Més que modernitzar, el que hem fet és professionalitzar el model, aplicant el màxim rigor i estant en primera línia en l’àmbit de la innovació tecnològica. Amb la voluntat de basar-nos i mantenir el mutualisme, l’hem actualitzat, perquè dir modernitzat, potser és una mica pretenciós. I aquesta actualització, en el nostre sector i en els nostres temps, ens obliguen a tenir una actualització permanent.
Concretament, quins factors us obliguen a aplicar aquesta actualització permanent?
El primer d’ells és el servei que volem donar als nostres mutualistes. L’altre claríssim és la nostra competència. Hem d’estar en primera línia, perquè els nostres competidors són la nostra antítesi: són entitats molt grans, moltes d’elles multinacionals, i ens obliguen. I en darrer terme, la voluntat d’estar al capdavant amb la prestació dels serveis, que donem fonamentalment amb l’assegurança per a les persones.
"Els nostres competidors són la nostra antítesi: són entitats molt grans, moltes d’elles multinacionals, i ens obliguen a estar en primera línia"
Més enllà del model econòmic, com es diferencia MGC Mútua d’altres asseguradores de salut?
La característica de ser una societat de persones i no de capitals, nosaltres ho portem al límit, perquè som una societat de persones i per a les persones. Què vol dir això? Que els dividends no van a parar als accionistes, cosa que és perfectament legítima en una societat mercantil, sinó van a parar als nostres mutualistes, als assegurats, a través de la millora de les cobertures, incorporant noves prestacions i avenços mèdics i tecnològics, de manera sistemàtica i any rere any. I també van a parar al servei, sobretot al servei inherent a les persones. Per posar un exemple: les diferents vegades que la Mútua ha estat valorada per l’OCU, com a asseguradora de salut, a escala estatal, independentment que hagi sortit en el primer lloc del rànquing -que ha estat així-, el seu servei d’atenció al mutualista ha tingut la puntuació més alta, amb molta diferència, respecte als nostres competidors, i també internament, respecte a les altres àrees de la Mútua.
Afirmeu que els mutualistes són els propietaris de l’entitat. Com participen els mutualistes en la governança i la presa de decisions de MGC Mútua?
Com que no som una societat mercantil, el capital no està en mans d’unes poques persones, físiques o jurídiques, com succeeix amb les SA o les SL; els mutualistes són els únics socis de l’entitat i, per tant, en són els únics propietaris. Aquesta característica queda plasmada en la participació democràtica dels mutualistes en els òrgans de govern de la Mútua, sigui en el consell d’administració com en l’assemblea general. Això s’estableix expressament en la mateixa regulació legal de les mútues: és clar que cada persona és un vot. Això explica que el nostre eslògan, la nostra manera de presentar-nos a la societat, sigui “la Mútua dels mutualistes”.
MGC Mútua té més de 12.000 referències al quadre mèdic a Catalunya i Balears. Com és la relació amb els professionals sanitaris i com s’avaluen les futures col·laboracions i acords?
Quan parlem de referències del quadre mèdic no volem lluir de quantitat, sinó de qualitat, que és el més important. En plena coherència amb l’objectiu de servei de la Mútua, la relació amb els professionals sanitaris s’inicia i es manté de manera molt personal. La tecnologia a vegades facilita tràmits, però procurem que, sempre que ho vulguin, tinguin la possibilitat de mantenir la relació personal per aclarir dubtes, escoltar suggeriments, millorar l’atenció i tot el que satisfaci els professionals. La qual cosa, en definitiva, redunda en satisfacció per als mutualistes. Per això el nostre equip de gestió mèdica està compost de manera molt majoritària per professionals sanitaris, siguin metges o infermers. La seva relació amb els professionals sanitaris és molt més fluida si són de la mateixa branca.
Vau assumir el càrrec de president farà un any i mig, en substitució de l’ara president honorífic Dr. Bartomeu Vicens. Quina valoració feu d’aquesta primera etapa?
Faig una valoració molt positiva, i no ho dic per dir. En aquesta etapa crec que he pogut contribuir a modernitzar, en el sentit que he dit abans d’actualitzar, l’entitat. Hem tingut l’oportunitat de dinamitzar el funcionament dels òrgans de govern i de les funcions fonamentals de la Mútua, i això és molt important, i crec que ho hem fet a satisfacció de tothom. També s’ha fet una cosa molt interessant pensant en el futur, que és renovar, rejovenir i feminitzar els diferents òrgans de govern. Em trobo francament satisfet d’aquest inici d’etapa.
Un dels objectius que us marcàveu en aquell moment van ser una digitalització eficaç i els processos d’intel·ligència artificial. Com s’ha avançat en aquestes matèries?
Hem avançat, i de manera raonablement suficient. Dic raonablement per no fer una resposta políticament correcta, perquè en aquestes matèries els avenços no poden ser mai definitius. Ara per ara, la digitalització ha de ser constant, si es vol que sigui eficaç. A vegades es digitalitza per digitalitzar, i és molt important que sigui eficaç. I parlant d’eficàcia, sempre recordo una frase que deia mon pare: “Siempre hay un método mejor”. Des d’aquest punt de vista, mai pots acabar el procés de digitalització.
"A vegades es digitalitza per digitalitzar, i és molt important que sigui eficaç"
En el cas concret de la intel·ligència artificial, ja fa temps que vam decidir entrar-hi de manera prudent. No fer-ho com un elefant en una terrisseria; utilitzar-la en àmbits i àrees que sabem que no fallarà i que aportarà valor. I en els altres àmbits, ho hem volgut abordar amb seguretat, i estem en el procés d’analitzar cadascuna de les necessitats específiques i estudiant la millor solució d’intel·ligència artificial per a cadascuna d’elles. Tot això, amb el benentès que darrere de qualsevol intel·ligència artificial sempre hi ha d’haver la intel·ligència de les persones. Crec que, avui, això és indiscutible.
A la presentació d’Epsilon Physio vau destacar que els darrers anys el patronat va decidir que la Fundació se centrés en el seu entorn més immediat. Com s’ha reforçat la relació amb el territori?
El Patronat de la Fundació va prendre aquesta decisió perquè hi ha moltes necessitats arreu, però nosaltres també en tenim. La nostra entitat és catalana, els nostres socis són els que són, i sembla lògic que, ja que no podem arribar a tot arreu, que en comptes d’anar fent picotades, centrem de manera ordenada i estructurada tots els esforços al territori que és el nostre àmbit, fonamentalment Catalunya i Balears, la Comunitat Valenciana i coses al País Basc. Un dels projectes que tenim en marxa és el Projecte Territori, que intenta donar els nostres serveis a aquells llocs on encara no arriben. De la mateixa manera que hi ha carències des del punt de vista dels serveis financers, també hi són des del punt de vista de la salut. També esmentaria el Projecte Gremis, que són l’origen de les mútues, associacions de professionals que van néixer per satisfer les seves necessitats. Tenim una llarga relació amb col·legis professionals, i ara ens hem volgut acostar directament i decidida cap als gremis que també són associacions de professionals, que potser no són de grau universitari, però que són tant o més necessaris per a la societat com els altres.
També hem entrat de manera decidida a col·laborar amb els clubs esportius de tota mena, de major i menor nivell. Són clubs on hi ha moltes famílies i molts nens, i els oferim els serveis independentment que pugui haver-hi o no un patrocini. Una altra manera d’estar al territori és no marxar-ne: avui dia, el sector financer moltes vegades tanca oficines i es basa només en la relació a distància. Nosaltres això sempre hem dit que no volem fer-ho. Tenim oficines a les principals ciutats de Catalunya, les mantenim, i totes elles disposen del servei d’atenció al mutualista. A més, en totes elles hem incorporat consultoris mèdics de primer nivell.
Això no ha impedit l’expansió territorial de MGC Mútua, que el 2021 va absorbir Mútua Igualadina i el 2024, la Caja de Socorros de Madrid. Quins són els plans de futur?
On som ara, penso que estem força consolidats, i crec que el que hem de fer és anar expandint la nostra manera de fer les assegurances i de mantenir la relació amb les persones. Sense pressa, la nostra voluntat és ampliar aquesta mena d’expansió. Integracions d’entitat ja en portem unes quantes, sobretot dins del territori català, i en el seu moment ja vam dir, de manera molt humil i molt honesta, que estàvem disposats a encapçalar un moviment d’integració de mutualisme català, perquè entenem que és bo. En aquest moment, estem en converses per integrar altres entitats, i algunes d’elles, de fora de Catalunya.
"Estem disposats a encapçalar un moviment d’integració de mutualisme català, perquè entenem que és bo"
Una de les missions de la Fundació MGC és la promoció de la salut i el benestar de les persones. Quines activitats es duen a terme per aconseguir-ho?
La manera d’acostar serveis digitals forma part de la promoció de la salut i el benestar de les persones, perquè té el suport econòmic de la Fundació. Això és transversal, ja que va pel territori, pels gremis, per les associacions professionals, per les escoles… Ara mateix, pivotem totes les nostres accions amb aquesta eina digital. Si bé és cert que tenim diversos programes a la Fundació de subvenció econòmica per a assegurats d’algunes entitats, en què s’ajuda a persones amb casos realment de gravetat. Amb la Fundació Pimec també participem molt activament en dos projectes. Un és el projecte Burnout i l’altre, el Salut 360. També el projecte Pallars Actiu, que va adreçada al món rural, molt liderat per dones empresàries de l’àmbit rural.
Per què és important tenir en compte la salut dins de l’empresa?
Perquè és com una bola de neu. A banda de satisfer les necessitats pròpies dels empresaris de les petites i mitjanes empreses, darrere seu sempre hi ha persones. Al llarg d’una vida empresarial hi ha èxits i fracassos, i hi ha moments de fracassos en què els empresaris necessiten una ajuda, perquè aquestes situacions sempre afecten la salut: la mental, la no mental i les dues alhora. Totes aquestes actuacions amb Pimec el que fan és conscienciar, per qui no ho sàpiga, que la salut és molt important. I si l’empresari així ho considera, ho traslladarà i aplicarà als seus treballadors. I tindrà cura, en la mesura de les seves possibilitats, de la millor salut dels treballadors, perquè indirectament també estarà treballant en la salut de l’empresa.
"Hi ha moments de fracassos en què els empresaris necessiten una ajuda, perquè aquestes situacions sempre afecten la salut"
D'altra banda, col·laborem amb la Fundació Impulsa en la seva activitat per acompanyar joves en situació de vulnerabilitat perquè puguin formar-se i accedir al mercat laboral en condicions d’igualtat. MGC Mútua acompanya les persones en totes les etapes de la seva vida, ofereix serveis sanitaris de qualitat i fomenta hàbits saludables per al benestar físic i emocional. Ambdues entitats treballen amb un objectiu comú: posar la persona al centre de l’acció i proporcionar-li eines perquè pugui desenvolupar-se i prosperar en el seu entorn.
Remarqueu la solidaritat com un dels valors intrínsecs de la Mútua. Quines accions socials es duen a terme per promoure aquest missatge?
A la Fundació, tot i que n’hem fet en el passat, vam decidir centrar els esforços i no fer accions socials com s’entenen habitualment. Els mitjans que tenim són limitats, i preferim destinar-los allà on podem arribar de manera clara, no puntual, i fer una acció continuada en el temps. Però sí que tenim un projecte molt concret de solidaritat, del qual en fem bandera sempre, que és el projecte 'Un Origami, un euro'. Aquest projecte, que ja fa 12 anys que el fem, planteja la transmissió del valor de la solidaritat entre les persones per assolir objectius comuns. Uns nens d’un determinat nivell escolar s’ajuden per fer un origami, que representa una aportació econòmica per a alguna entitat que fa investigació i recerca mèdica. Això és transversal: pot ser entre nens d’un mateix nivell, de diferents cursos o fins i tot amb la família, quan s’enduen les grues de paper a casa, on fan participar els pares i els germans. I això, que sembla una ximpleria, quan veus els vídeos que ens faciliten les escoles, t’adones que és una labor enorme de treball en equip i solidaritat. També és un projecte solidari amb la societat, perquè aquests diners van a entitats diverses: la més cèlebre és la Marató de TV3, però han anat a parar a Càrites, a la Fundació Pasqual Maragall, a la Fundació Josep Carreras, a l’Hospital Sant Joan de Déu… A tota mena d’entitats que la nostra societat reconeix com a mereixedores d’ajuda.