Digi, l'operador telefònic de moda

Els operadors virtuals, com és el cas de Digi, van néixer d’ençà de la liberalització del mercat de les telecomunicacions l’any 2006

Inauguració de la primera botiga de Digi a Vitòria, el gener del 2024, amb l'exfutbolista de l'Alavés Víctor Laguardia i el president del Deportivo Alavés, Alfonso Fernández de Troconiz | EP Inauguració de la primera botiga de Digi a Vitòria, el gener del 2024, amb l'exfutbolista de l'Alavés Víctor Laguardia i el president del Deportivo Alavés, Alfonso Fernández de Troconiz | EP

En molt poc temps, la presencia de la marca Digi, un operador de telefonia mòbil, s’ha multiplicat per la geografia espanyola i ha arribat a ser la cinquena firma de l’Estat, amb previsions de ser la quarta quan la fusió entre MasMovil i Orange estigui a ple rendiment. Sense fer gaire soroll, l’empresa d’origen romanès ha anat guanyant quota de mercat i ben aviat podrà dir que és el líder dels operadors virtuals (OVM, els que no tenen xarxa pròpia i en lloguen una a la competència).

Quan els temps de la telefonia amb cable de coure ja són passat i la comunicació telefònica es fa mitjançant freqüències de ràdio, arriba a l’elit aquesta firma amb ADN romanès. Tot va començar l'any 2007 quan l’enginyer de telecomunicacions José Manuel Arnáiz de Castro (AT&T, Jazztel, Auna i Ono) va posar en marxa el que poc després seria la branca ibèrica de l’operador romanès Digi Communications, gràcies a un acord amb Telefonica per a l’ús de la seva xarxa.

Més info: Telefonia mòbil: els quatre grans i les engrunes

Els operadors virtuals, com és el cas de Digi, van néixer d’ençà de la liberalització del mercat de les telecomunicacions l’any 2006. Els orígens del grup cal buscar-los l’any 1992 a Brasov (Romania), quan un grup d’inversors liderats per Zoltán Teszári -romanès pertanyent a la minoria hongaresa del país- van posar en funcionament una cadena de televisió per cable a la ciutat i també a Timisoara. Quatre anys més tard es van fusionar amb un altre operador per formar RCS (Romania Cable Systems), que serà l’embrió de la companyia de telefonia que coneixem avui.

Els orígens de Digi cal buscar-los l’any 1992 a Brasov (Romania), quan un grup d’inversors liderats per Zoltán Teszári van posar en funcionament una cadena de televisió per cable

El 2017 i ja amb la nova marca Digi, els accionistes de la companyia van decidir treure-la a borsa a través d’una OPV (operació pública de venda; IPO, en anglès) mitjançant la qual va començar a cotitzar aproximadament una quarta part (el 23,3%) del capital de l’empresa. Els principals venedors d’accions en aquest procés van ser els fons d’inversió que havien donat suport al creixement del negoci: Carpathian Cable Investment i Celest Limited. El fundador, Teszári, va retenir un 56% del capital, equivalent a uns 460 milions d’euros. L’operació va proporcionar uns ingressos de 190 milions als venedors, de manera que la globalitat de la firma va quedar valorada, en aquell moment, en 820 milions d’euros.

Avui dia, Digi factura, a escala mundial, uns 1.670 milions d’euros i proporciona uns beneficis abans d’impostos d’uns 100 milions. El primer executiu, allò que s’acostuma a anomenar CEO, és Serghei Bulgac, un economista romanès que al seu currículum té un MBA al prestigiós Insead de Fontainebleau (França). I al consell també trobem un personatge molt vinculat al propietari; es tracta de Bogdan Ciobotaru, accionista de la firma i banquer de capçalera del màxim accionista. Al llarg de la seva carrera, ha passat pel banc d’inversió rus Renaissance Capital i també, durant una dècada, per la City de Londres treballant per a Morgan Stanley. Pel que fa a l’Estat espanyol, el màxim responsable és Marius Varzaru, que al darrer exercici tancat i publicat, el 2022, va cobrar 1,17 milions d’euros com a retribució.

El conseller delegat de Digi a Espanya, Marius Varzaru | Europa Press
El conseller delegat de Digi a Espanya, Marius Varzaru | Europa Press

En l’àmbit global, un terç del ingressos de l’empresa prové de la telefonia fixa i mòbil, un altre terç de la televisió per cable i el terç restant d’activitats diverses, entre les que destaca la televisió per satèl·lit. Dins de la telefonia, Espanya és el seu segon mercat amb diferència, amb un 36% dels ingressos, després del seu territori natural, Romania, que atresora un 57% del negoci. A l’Estat, la facturació s’enfila fins a gairebé els 650 milions d’euros, amb un generós flux de caixa que arriba als 130 milions, procedents dels seus sis milions i mig de clients. Tornant a la situació actual del mercat espanyol, cal dir que la fusió MasMovil-Orange provocarà que, per primer cop a la història, Telefónica (Movistar) perdi el lideratge del mercat de la telefonia mòbil, que passarà a mans de la companyia fusionada.

Els efectes d’aquesta reestructuració al mercat faran que Digi, com dèiem abans, pugi un graó al rànquing i se situï a la quarta posició. Però la seva escalada no només serà ordinal i simbòlica, sinó que és molt probable que creixi en volum perquè té molts números de comprar els actius dels quals el nou líder se n’hagi de desprendre en virtut de les normatives de competència. En un mercat que està a punt d’arribar a la fita del 60 milions de línies mòbils, el campió del moment serà MasMovil-Orange amb una quota de mercat que quedarà prop del 40%, seguit per Telefonica amb un 28% i de Vodafone, que, com vam explicar aquí, estrena accionista majoritari, amb un 22%. És previsible que amb els nous actius, Digi superi el 6% de quota de mercat.

Més informació
Zegona, el desconegut rei de les telecomunicacions
És Telefònica una companyia àrab?
Fibracat, un desenllaç sorprenent
Avui et destaquem
El més llegit