Avui en dia, establir la nacionalitat d’una companyia pot resultar un repte dificultós, perquè els elements en joc per decidir-ho són múltiples i no sempre s’interpreten de la mateixa manera. A vegades es pren en consideració la seu social, però des que hi ha deslocalitzacions per raons de caràcter fiscal o polític es fa difícil emprar aquesta variable; els accionistes o la ubicació del principal centre de treball també són dades a tenir en compte, però mai definitives, i és que l’aparició dels fons d’inversió com a protagonistes del món corporatiu també introdueix dubtes sobre d’on és veritablement una empresa. És possible que, si més no en el llenguatge col·loquial, la variable definitiva sigui la simple tradició: tots donem per bo que, posem per cas, la Michelin és francesa, i no mirarem ni accionistes ni seu central. Tot això ve a tomb perquè ara fa un mes es va saber que la companyia de telefonia més emblemàtica de l’Estat, Telefónica, té un màxim accionista de molt lluny, en concret d’Aràbia Saudita, atès que STC Group (Saudi Telecom Company, empresa majoritàriament estatal) ha fet saber que n’havia adquirit un 9,9%. Ben segur que encetar un debat sobre la nacionalitat de Telefónica seria una tasca estèril, però sí que cal tenir present aquests tipus d’operacions perquè tenen una transcendència, diguem-ne, nacional, com veurem més endavant.
El passat 5 de setembre la gran majoria de mitjans informaven del que acabem de dir, que els saudites havien invertit 2.100 milions d’euros per adquirir un paquet de gairebé el 10%, però no del 10%, sinó del 9,9%. Això no és un detall menor. De fet, un 4,9% del capital ja era a les seves mans en forma d’accions i ara l’han ampliat amb cinc punts addicionals a través d’instruments derivats que encara no s’han executat. Això podria ser una operació corporativa més de les moltes que es fan al món, però té una peculiaritat que la fa especial i que és la que ha fet saltar les alarmes a l’Estat. Aquesta singularitat és que Telefónica és considerada “empresa estratègica” per part d’Espanya i, per tant, hi ha limitacions a l’entrada de capitals estrangers. La firma, que un dia va ser pública, però que els governs espanyols van decidir privatitzar, perdent-ne així el control, és una peça clau en la tecnologia de defensa espanyola i manté una col·laboració estreta amb el CNI, el servei d’intel·ligència estatal. Vist això, és comprensible que el govern es posi nerviós davant de la compra per part de STC, i és que, com hem avançat, és una companyia controlada pel govern saudita i, a més, amb el famós 9,9% passaria a ser-ne el màxim accionista.
Telefónica és considerada “empresa estratègica” per part d’Espanya i, per tant, hi ha limitacions a l’entrada de capitals estrangers
L’empresa STC va ser creada el 1998, quan tots els actius de telefonia del ministeri de correus, telègrafs i telèfons d’Aràbia Saudita van ser traspassats a una nova estructura anomenada Saudi Joint Stock Company, que era íntegrament propietat del govern del país. Quatre anys més tard, es va dur a terme una OPV (operació pública de venda) sobre el 30% del capital. En l’actualitat, un 64% de la firma continua en mans de l’Estat, mentre que la resta està molt atomitzat, amb fons d’inversió internacionals que en cap cas arriben a l’1,5%. Té un valor de mercat de 49.000 milions de dòlars, aproximadament el doble que Telefónica.
Tornant a l’operació que ens ocupa, el que diu la legislació en aquests casos (des del 2003, quan la Llei 19/2003 va limitar el règim de liberalització d’empreses clau a inversors estrangers i el Reial Decret 571/2023) és que a partir del 10% del capital es necessita l’aprovació explícita del Govern, mentre que per a paquets entre el 5% i el 9,9% cal una notificació, a més d’assumir una sèrie de compromisos relatius a no fer servir els drets polítics. Si no es produeix aquesta renúncia a exercir els vots que proporcionalment corresponguin en els òrgans, aleshores caldrà que el Consell de Ministres aprovi explícitament l’operació. Tot plegat és el que es coneix com a escut anti-opes, que és més estricte en el cas de les empreses vinculades a Defensa, com és el cas de Telefónica. Per aquest motiu, l’operació també l’està analitzant el CNI, que ha d’aportar informació perquè el govern espanyol es pugui manifestar.
Telefónica és una peça clau en la tecnologia de defensa espanyola i manté una col·laboració estreta amb el CNI, el servei d’intel·ligència estatal
Sobre les intencions dels saudites, l’únic que s’ha fet públic és que “no tenen la intenció d’adquirir el control o una participació majoritària en la companyia”, però no sembla gens clar que hagin renunciat explícitament als seus llocs al consell d’administració. La història difícilment s’allargarà més enllà de tres mesos, que és el temps que disposa legalment el govern per respondre.
Per cert, resulta curiós que hagin coincidit en el temps dues operacions majors en el sector ibèric de les telecomunicacions, com són aquesta de Telefónica i STC, i la sortida del mercat espanyol de la multinacional Vodafone.