El sector turístic s'està digitalitzant més ràpid que la mitjana de l'economia espanyola, segons apunta el darrer informe sobre l’Índex de Digitalització Sectorial de CaixaBank. Tot i així, a escala estatal encara estem per sota dels altres països d’Europa, d’acord amb dades d’Eurostat. Per exemple, només un 12% dels allotjaments d’Espanya utilitzen la tecnologia big data, mentre que la mitjana a Europa és d’un 16%, i a Dinamarca, el país amb major ús, d’un 39%.
La digitalització és el primer pas (gairebé obligat) per ser més sostenibles i competitius. Però aquest pas no és un camí fàcil. La primera dificultat que ens trobem és que les solucions tecnològiques que tenim per a resoldre diferents desafiaments, difícilment parlen entre sí. Si les solucions no parlen entre sí, com podem extreure’n conclusions si la informació no flueix com caldria? Si el sistema de gestió d’estocs o de gestió de recursos de personal no coneix l’estat de les reserves, mai podrà alertar de possibles problemes que hi pugui haver. I el que acaba passant és que, malgrat la digitalització, moltes tasques passen a realitzar-se de forma manual.
Si som capaços de superar aquesta primera barrera, podem saltar a un altre nivell. I aquí ja sí que parlem de tecnologies més punteres com el big data i la intel·ligència artificial. Aquí parlem, per exemple, de poder realitzar prediccions de demanda més ajustades gràcies a models de forecasting que tenen en compte múltiples factors, detecten patrons ocults i s’adapten als canvis més recents (fet poc factible de realitzar-se de forma manual). Amb una predicció més acurada, podem combinar models d’optimització automàtics que permetin dimensionar els recursos interns diàriament o gestionar l’estoc, reduint, per exemple, la generació de residus alimentaris. La predicció també permet ajustar el preu òptim per a cada dia, producte i segons la propensió de compra d’un client en concret. Un bon exemple el trobem amb la marca hotelera Take Hyatt que, amb un model de predicció de propensió de compra dels seus clients, va incrementar els ingressos postreserva en un 60%. En definitiva, tecnologia que genera un impacte directe en els beneficis de la companyia.
El 76% dels consumidors no està satisfet amb la companyia si aquesta no els ofereix continguts personalitzats
I els clients, què volem? El que està clar és que ens estem acostumant a serveis personalitzats com els que rebem de Netflix, Spotify o Amazon. És més, segons un informe del sector retail de la consultora McKinsey, el 76% dels consumidors no està satisfet amb la companyia si aquesta no els ofereix continguts personalitzats. Tot i que l’encert en els sistemes que recomanen productes personalitzats pot ser a vegades discutible, queda clar quin és el camí a seguir.
I sobre el metavers, què n’esperem com a usuaris? Realment voldrem col·locar-nos unes ulleres de realitat virtual per inspirar-nos sobre a quina destinació o hotel viatjar? Tenint en compte que els sistemes de personalització han aparegut per reduir el temps que destinem a comparar alternatives per decidir on anar o on dormir, estarem disposats a dedicar-hi encara més temps? Tard o d’hora ho veurem. El que sí que veiem és que tothom parla d’aquesta nova realitat virtual, que fins a l’any 2030 no s’espera que arribi al seu màxim potencial, però, en canvi, no es parla gaire d’altres tecnologies, com les lents de contacte intel·ligents de Mojo, que, si arriben a ser un producte consolidat, poden impactar en l’experiència, en aquest cas durant els viatges presencials.
Han sorgit, sorgeixen i sorgiran noves tecnologies. La clau, però, està a detectar quina d’elles ens aporta valor. No és una tasca fàcil i moltes vegades caldrà experimentar i realitzar proves de concepte. Això sí, molt millor si ho experimentem a través d’ecosistemes de col·laboració oberta que permeten compartir idees, coneixement i experiències, sobre noves formes de fer. Perquè si no fem nosaltres el pas per innovar, algú altre el farà.