El mes d’octubre passat vam explicar la situació de l’empresa catalana Grifols, que davant de la pressió dels fons d’inversió per reduir deute, es va veure obligada a substituir el seu president, Víctor Grífols Roura, per donar pas a Steven Francis Mayer, un financer dur provinent, precisament, de l’àmbit dels fons d’inversió i que ja tenia cadira al consell. La voluntat ferma de Mayer de treure les tisores per retallar tota despesa supèrflua va quedar avortada sobtadament quan el passat mes de febrer es va anunciar que plegava per causes poc clares. Aquest moviment va propiciar la pujada al màxim graó de la companyia de Thomas Glanzmann, un home de la casa molt proper als Grífols i, sobretot, a Tomás Dagá Gelabert l’influent assessor i ideòleg de la família. Tres mesos després d’aquell moviment sorprenent han arribat els resultats trimestrals, que sense ser especialment brillants, han estat rebuts pels mercats amb una forta pujada de fins al 9,5%. Poc abans de la presentació de resultats s’havia conegut que Glanzmann assumirà tots els poders executius en detriment de Víctor Grífols Deu i Raimon Grífols Roura.
A primer cop d’ull, els resultats mostren un creixement de la facturació força rellevant (18%, fins a superar els 1.500 milions d’euros), però a baix de tot, a la línia final, hi ha unes pèrdues de 108 milions d’euros (en el negoci ordinari, 26 milions de beneficis), de manera que no sembla que la reacció del mercat sigui gaire proporcional als fets. Això sí, l’empresa es guarda dues bales de plata que poden ser decisives per superar els obstacles que té a l’horitzó. Quins són aquests obstacles? Clarament, els venciments de deute que arribaran en els pròxims anys i que sense canvis de pes a la situació de la companyia seran molt difícils d’afrontar i sortir-ne vius. Els venciments són els següents:
- Any 2025: 2.000 milions d’euros.
- Any 2027: 4.100 milions d’euros.
- Any 2028: 2.100 milions d’euros.
Els gestors de Grifols tenen dos anys per preparar-se per parar el primer (i més decisiu) dels cops
Per tant, els gestors de Grifols tenen dos anys per preparar-se per parar el primer (i més decisiu) dels cops. Per fer això tenen dos comodins que hauran d’aconseguir posar en joc abans del primer gran obstacle que, com hem vist, arribarà el 2025. Aquests dos elements (o bales de plata, com ens hem referit abans) són:
- La venda de la participació a l’empresa xinesa Shanghai RAAS per un preu que, com a mínim, s’aproximi al que van pagar per adquirir-la (uns 1.900 milions d’euros).
- La sortida al mercat del Xembify, un fàrmac contra leucèmia limfocítica crònica que actualment està en fase clínica III i que s’espera que només als Estats Units recapti 1.000 milions de dòlars.
La primera de les dues operacions podria ser propera en el temps, si fem cas de la frase que apareixia a la presentació de xifres d’aquesta setmana, on es deia literalment que “la companyia mantenia el seu compromís de dur a terme una operació corporativa de despalanquejament abans de final del 2023”. Precisament aquesta frase podria haver estat el motiu d’eufòria del mercat, atès de la importància d’una operació que podria reportar més de 1.000 milions d’ingressos per a la firma catalana. El pes de l’empresa xinesa als comptes de Grifols -en el sentit del deute assumit per comprar-la- és una bona mostra d’uns temps passats on la borratxera compradora sense control va acabar portant a l’empresa a la situació límit que viu avui dia. Es pot considerar un greu error de gestió l’existència per a determinats directius clau d’incentius vinculats a la compra de companyies, perquè el resultat és aquest: l’espiral de compres sense aturador.
Els ingressos esperats -que cal veure si s’acaben fent realitat- permetrien reduir deute i continuar amb el procés de despalanquejament, que actualment mostra una ràtio sobre ebitda de set vegades, quan a mitjan any 2022 estava a nou. L’objectiu estratègic de l’empresa és atansar-se a quatre (2024), una xifra màgica que permetria tenir accés a refinançar els venciments futurs. El passiu total del grup és d’uns 13.000 milions d’euros, repartit en 2.000 milions a curt i 11.000 a llarg termini.
El passiu total del grup és d’uns 13.000 milions d’euros, repartit en 2.000 milions a curt i 11.000 a llarg termini
Mentrestant, i pel que pugui passar, la família Grífols està fent caixa liquidant algunes de les seves inversions patrimonials. En aquest sentit, en l’actualitat estan intentant vendre l’hotel Hesperia Presidente, ubicat a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, pel qual van pagar 125 milions d’euros l’estiu del 2021. Difícilment ara en podran treure gaire més de 50 milions.
A la vista de tot plegat, queda clar que Grifols té any i mig per assolir els recursos necessaris per salvar el primer match-ball, aquell que indicàvem dels 2.000 milions de venciments a finals del 2025. En aquest període es juga la viabilitat de l’empresa, que si aconsegueix superar els problemes de deute, fàcilment podria tornar al camí dels beneficis quantiosos perquè el seu negoci és de gran qualitat.