Entre la producció d'una pel·lícula i la seva estrena a les sales de cinema hi ha tot un procés pràcticament desconegut per a la majoria de persones. Es tracta de la distribució cinematogràfica, un dels pilars del negoci cinematogràfic, i el que fa possible que una pel·lícula de qualsevol nacionalitat arribi a les sales de casa nostra. Sense la figura del distribuïdor, molts dels films que es fan arreu del món quedarien per sempre inèdits. Però la feina de les distribuïdores és complicada i no sempre aporta els beneficis esperats. Molts que s'hi dediquen ho fan per amor al setè art.
La primera feina del distribuïdor, explica Carlos R. Ríos de NouCinemart, és aconseguir els drets d'explotació d'una pel·lícula en un territori determinat. Aquests drets s'adquireixen en festivals de cinema i mercats internacionals. El distribuïdor negocia amb els productors o amb agències internacionals i compra els drets d'un film per un temps determinat. En la selecció de les pel·lícules hi intervé "una part d'intuïció" del distribuïdor, explica Ríos, especialment en el tipus d'obres que distribueix NouCinemart, una distribuïdora sorgida sota el paraigua del Festival de Cinema d'Autor de Barcelona (D'A) i que es mou al marge del cinema comercial de Hollywood.
La segona fase és trobar el cinema per projectar la pel·lícula. Un batalla dura, ja que les pantalles estan majoritàriament ocupades per les grans estrenes comercials, i als films alternatius els costa fer-se un espai. "Hi ha moltes pel·lícules i no hi ha prou sales per poder estrenar-ho tot", admet Ríos, afegint que "el joc és complicat per les distribuïdores petites". Els independents acostumen a tenir sales aliades "amb les que ja tenim confiança", si bé tampoc és una garantia. "Pots haver estrenat 15 èxits en una sala que això no t'assegura que t'estrenin la que fa 16", explica Ferran Herranz, de La Aventura, una altra distribuïdora independent nascuda fa tres anys i que també opera des de Barcelona.
A l'Estat espanyol existeixen diferents tipus de distribuïdores. Hi ha les grans majors, com Warner o Paramount, que tenen Hollywood al darrere i controlen la producció, la distribució i l'exhibició en sales pròpies dels films més comercials i esperats pel gran públic. Al seu costat hi ha les grans empreses nacionals, que poden formar part de grups de comunicació, i que també aposten per un cinema més comercial. Seria els casos de DeaPlaneta, Emon o EOne.
Però hi ha un altre tipus de pel·lícules: cinema europeu, d'autor, independent, films premiats als festivals o obres més arriscades que també tenen el seu públic i unes sales de cinema disposades a apostar-hi. En aquest camp, es poden trobar una sèrie de distribuïdores de mida mitjana, com poden ser Vertigo, Golem, Avalon o A contracorriente, la majoria de les quals tenen els quarters generals a Madrid.
Trobar un forat en el mercat
A Barcelona i Catalunya, el negoci de la distribució cinematogràfica es defineix per la presència de petites i mitjanes distribuïdores independents que intenten trobar el seu forat en un mercat dominat per les majors i les grans distribuïdores. Són empreses amb estructures molt reduïdes i que aposten per un tipus de cinema d'autor molt determinat, com en els casos de NouCinemart o La Aventura, que distribueixen cinema d'autor i independent. La majoria ho fan moguts per l'amor al cinema i no tant pels beneficis que en poden treure. A La Aventura, per exemple, fa tres anys que s'hi dediquen i no ha estat fins ara que, gràcies a mantenir una mínima estructura empresarial, han pogut començar a viure, molt modestament, de la distribució, ja que com comenta Herranz, "hem de reinvertir tot el que ens entra".
En el cas de NouCinemart, explica Ríos, tenen la sort de poder compaginar la distribució amb la feina d'organització del Festival de Cinema d'Autor (D'A). Irene Visa, que ha col·laborat durant anys amb l'empresa de Paco Poch i ara s'ha establert com a distribuïdora freelance, assegura que "no es pot viure d'això" i que cal combinar-ho amb altres activitats, com ella fa com a programadora del Festival In-Edit. Però segons explica Visa, ella mateixa s'hi va posar per distribuir pel·lícules "que m'agradaven i que no trobaven una altra via de distribució".
De tant en tant, apareix un cas com el d'Ida, una petita i estranya pel·lícula polonesa, en blanc i negre, els drets de la qual van costar relativament poc per l'èxit de taquilla que va aconseguir, gràcies a la nominació a l'Oscar i el boca-orella. "Tots els distribuïdors voldríem pel·lícules com aquesta", confessa Ríos. Les distribuïdores independents, que aposten per un cinema d'autor més arriscat, creuen els dits per trobar la "Ida" que faci possible invertir en altres pel·lícules.
NouCinemart va fer fortuna amb la distribució de La Plaga, que va viure una revifada després de guanyar el premi Gaudí, i amb Jauja, gràcies a la presència de Viggo Mortensen, que també va ser el reclam de Lejos de los Hombres, un dels èxits que s'ha marcat La Aventura, de la que van arribar a fer 40 còpies, una xifra enorme per a una empresa de les seves dimensions. "El secret és saber detectar allò que creus que pot generar diners", diu Herranz.
Un cop les pel·lícules esgotin la seva presència en sales, continua el circuit per diferents finestres: canals de televisió, edicions en DVD i Blue-Ray i plataformes de Video on Demand (VOD), si bé aquesta darrera opció encara té poc pes econòmic en relació a com funciona en altres parts del món. Els distribuïdors saben que una de les claus per recuperar la inversió són les televisions. "És el més crucial i el més complicat per a les empreses petites, però han de ser capaces de vendre a teles perquè si no, no existirien", afirma Herranz.
Els distribuïdors, igual que la resta d'actors del negoci cinematogràfic, pateixen especialment els efectes de la pirateria. "En aquest país les operadores de telefonia no ens han acostumat a pagar i s'ha creat una bulímia de descàrregues. La gent es pensa que així foten a les grans majors de Hollywood, però amb la pirateria hi perd tothom", conclou Ríos.
La primera feina del distribuïdor, explica Carlos R. Ríos de NouCinemart, és aconseguir els drets d'explotació d'una pel·lícula en un territori determinat. Aquests drets s'adquireixen en festivals de cinema i mercats internacionals. El distribuïdor negocia amb els productors o amb agències internacionals i compra els drets d'un film per un temps determinat. En la selecció de les pel·lícules hi intervé "una part d'intuïció" del distribuïdor, explica Ríos, especialment en el tipus d'obres que distribueix NouCinemart, una distribuïdora sorgida sota el paraigua del Festival de Cinema d'Autor de Barcelona (D'A) i que es mou al marge del cinema comercial de Hollywood.
La segona fase és trobar el cinema per projectar la pel·lícula. Un batalla dura, ja que les pantalles estan majoritàriament ocupades per les grans estrenes comercials, i als films alternatius els costa fer-se un espai. "Hi ha moltes pel·lícules i no hi ha prou sales per poder estrenar-ho tot", admet Ríos, afegint que "el joc és complicat per les distribuïdores petites". Els independents acostumen a tenir sales aliades "amb les que ja tenim confiança", si bé tampoc és una garantia. "Pots haver estrenat 15 èxits en una sala que això no t'assegura que t'estrenin la que fa 16", explica Ferran Herranz, de La Aventura, una altra distribuïdora independent nascuda fa tres anys i que també opera des de Barcelona.
A l'Estat espanyol existeixen diferents tipus de distribuïdores. Hi ha les grans majors, com Warner o Paramount, que tenen Hollywood al darrere i controlen la producció, la distribució i l'exhibició en sales pròpies dels films més comercials i esperats pel gran públic. Al seu costat hi ha les grans empreses nacionals, que poden formar part de grups de comunicació, i que també aposten per un cinema més comercial. Seria els casos de DeaPlaneta, Emon o EOne.
Però hi ha un altre tipus de pel·lícules: cinema europeu, d'autor, independent, films premiats als festivals o obres més arriscades que també tenen el seu públic i unes sales de cinema disposades a apostar-hi. En aquest camp, es poden trobar una sèrie de distribuïdores de mida mitjana, com poden ser Vertigo, Golem, Avalon o A contracorriente, la majoria de les quals tenen els quarters generals a Madrid.
Trobar un forat en el mercat
A Barcelona i Catalunya, el negoci de la distribució cinematogràfica es defineix per la presència de petites i mitjanes distribuïdores independents que intenten trobar el seu forat en un mercat dominat per les majors i les grans distribuïdores. Són empreses amb estructures molt reduïdes i que aposten per un tipus de cinema d'autor molt determinat, com en els casos de NouCinemart o La Aventura, que distribueixen cinema d'autor i independent. La majoria ho fan moguts per l'amor al cinema i no tant pels beneficis que en poden treure. A La Aventura, per exemple, fa tres anys que s'hi dediquen i no ha estat fins ara que, gràcies a mantenir una mínima estructura empresarial, han pogut començar a viure, molt modestament, de la distribució, ja que com comenta Herranz, "hem de reinvertir tot el que ens entra".
En el cas de NouCinemart, explica Ríos, tenen la sort de poder compaginar la distribució amb la feina d'organització del Festival de Cinema d'Autor (D'A). Irene Visa, que ha col·laborat durant anys amb l'empresa de Paco Poch i ara s'ha establert com a distribuïdora freelance, assegura que "no es pot viure d'això" i que cal combinar-ho amb altres activitats, com ella fa com a programadora del Festival In-Edit. Però segons explica Visa, ella mateixa s'hi va posar per distribuir pel·lícules "que m'agradaven i que no trobaven una altra via de distribució".
De tant en tant, apareix un cas com el d'Ida, una petita i estranya pel·lícula polonesa, en blanc i negre, els drets de la qual van costar relativament poc per l'èxit de taquilla que va aconseguir, gràcies a la nominació a l'Oscar i el boca-orella. "Tots els distribuïdors voldríem pel·lícules com aquesta", confessa Ríos. Les distribuïdores independents, que aposten per un cinema d'autor més arriscat, creuen els dits per trobar la "Ida" que faci possible invertir en altres pel·lícules.
NouCinemart va fer fortuna amb la distribució de La Plaga, que va viure una revifada després de guanyar el premi Gaudí, i amb Jauja, gràcies a la presència de Viggo Mortensen, que també va ser el reclam de Lejos de los Hombres, un dels èxits que s'ha marcat La Aventura, de la que van arribar a fer 40 còpies, una xifra enorme per a una empresa de les seves dimensions. "El secret és saber detectar allò que creus que pot generar diners", diu Herranz.
Un cop les pel·lícules esgotin la seva presència en sales, continua el circuit per diferents finestres: canals de televisió, edicions en DVD i Blue-Ray i plataformes de Video on Demand (VOD), si bé aquesta darrera opció encara té poc pes econòmic en relació a com funciona en altres parts del món. Els distribuïdors saben que una de les claus per recuperar la inversió són les televisions. "És el més crucial i el més complicat per a les empreses petites, però han de ser capaces de vendre a teles perquè si no, no existirien", afirma Herranz.
Els distribuïdors, igual que la resta d'actors del negoci cinematogràfic, pateixen especialment els efectes de la pirateria. "En aquest país les operadores de telefonia no ens han acostumat a pagar i s'ha creat una bulímia de descàrregues. La gent es pensa que així foten a les grans majors de Hollywood, però amb la pirateria hi perd tothom", conclou Ríos.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.