El Palau de Congressos de Barcelona es va omplir aquest divendres al vespre per celebrar l'Eada Annual Meeting, la trobada anual d’Eada destinada a empoderar el teixit empresarial per liderar "una era de transició". Més de 1.700 professionals, autoritats, agents de l’ecosistema de la sostenibilitat empresarial i membres de la comunitat alumni han pres part de l’esdeveniment de l’any de la prestigiosa escola de negocis catalana, que enguany ha portat com a lema Reskill to Regenerate, temps de readaptar-se per generar impacte positiu. Segons ha apuntat el Dean i director general d’Eada, Jordi Díaz, “una declaració que les coses han de canviar”.
“Estem en moments de transició, i hi ha dos pilars que forcen aquesta necessitat de canvi constant: l’impacte de la sostenibilitat i l’avenç de la tecnologia”, apuntava a VIA Empresa, precisament, fa una setmana Díaz, qui, en sintonia amb l’Eada Annual Meeting, ha posat les joves generacions en el centre de la trobada: “Com a institució, Eada considera essencial la veu dels joves perquè aquests seran els teus clients, col·laboradors, socis i, en definitiva, el futur de la teva organització”.
“La veu dels joves no és escoltada"
Aquest ha estat justament el fil conductor de la trobada, que ha iniciat la trobada amb la ponència Les joves generacions com a agents del canvi. Sapiguem què pensen, a càrrec de Julia Wolny, directora d'Impacte del Sustainability Hub d’Eada, professora de Màrqueting Responsable i líder del projecte Youth Talks a Espanya. “Quan penseu en el futur dels vostres fills, estudiants i noves generacions, què voleu per a ells? Què haurien d’aprendre per decidir sobre aquest futur?”, s’ha preguntat Wolny, qui ha assegurat que, moltes vegades, “la veu dels joves no és escoltada i, fins i tot, és ignorada”.
En els set mesos de durada que la consulta Youth Talks ha destinat a connectar amb joves d’arreu del planeta, ha escoltat més de 45.000 veus d’entre 15 i 29 anys de 212 països d’arreu del món que han aportat “més d’un milió d’idees“. La consulta ha valorat les seves preocupacions principals, entre les quals s’ha imposat la pau mundial, agrupant un 32% dels vots, just al davant de la salut del planeta, amb un 22%, que ha preocupat especialment a territoris de l’Àfrica i Sud-amèrica. “Em preocupa que la gent estigui tan desconnectada de tot allò que succeeix en el seu entorn”, apunta una de les participants.
“Els joves volen reaprendre a viure junts”, ha afirmat la líder Youth Talks a l’Estat, qui ha detallat que aquest és el motiu principal pel qual “reclamen una educació que els permeti comprendre millor el món i la seva manera de funcionar”. A més, Wolny ha posat en valor la predisposició per part de les noves generacions a l’hora de dur a terme els esforços necessaris per encaminar el planeta cap a la direcció desitjada: a Europa, un 40% d’aquests s’ha mostrat a favor de reduir el seu consum material, malgrat que un 26% es resistiria a assumir aquest esforç.
Creix l'economia mundial. Les pràctiques negatives també?
Tanmateix, “per assolir un canvi cal fer un esforç col·lectiu”. Així ho ha indicat Federica Massa-Saluzzo, directora de Màsters Internacionals en Sostenibilitat i Innovació i membre del Sustainability Hub d'Eada, que ha moderat la primera taula rodona de l’Eada Annual Meeting: Ecosistema d'impacte empresarial. Fent referència al teixit empresarial, Massa-Saluzzo ha comentat que, de vegades, moltes organitzacions pretenen entendre les pràctiques sostenibles sense considerar l’impacte negatiu que generen: “Primer ens hem de mirar al mirall”, ha afegit.
“Hem d’actualitzar els marcs mentals, de vegades donem coses per fetes i les hem de reconsiderar”, ha comentat en aquest sentit la cap d’Estratègia Econòmica de la Generalitat de Catalunya, Tatiana Fernández, qui ha recordat que “tant els governs com la societat han d’entendre que els reptes actuals són grans, tenen lloc en sistemes molt complicats i hem d’acceptar la complexitat de la nostra realitat, entenent que la resistència al canvi és forta”.
Fernández: “Hem d’actualitzar els marcs mentals, de vegades donem coses per fetes i les hem de reconsiderar"
Així mateix, Fernández considera que la “prioritat principal” en un context de transformació ha de ser la “creació d’espais col·laboratius d’aprenentatge en què els responsables polítics, juntament amb investigadors, companyies i societat civil explorin i desenvolupin pràctiques sostenibles”. “Si el PIB mundial creix entre un 3 i un 4% cada any, en un termini de 20 a 30 anys haurem doblat l’economia mundial i, consegüentment, les pràctiques negatives també”, ha expressat en el seu torn el president de Capitalisme Conscient, Tim Eaves.
La tecnologia, generadora d'impacte positiu
Els exemples de pràctiques positives s’han reservat per al final de l’Eada Annual Meeting, on la directora PAD Sostenibilitat i membre del Sustainability Hub d'Eada, Desirée Knoppen, ha donat a conèixer alguns exemples a la darrera taula rodona del vespre, Fórmules d'impacte positiu empresarial. Un dels casos exposats ha estat el de Ferrer, la firma catalana que es dedica a regenerar biosistemes: “A Barcelona estem desenvolupant hectàrees d’horts urbans per reduir el CO2 i la temperatura, i generar major biofília”, ha apuntat el CEO de la companyia, Mario Rovirosa, qui ha destacat l’impacte social que també generen els horts, en col·laborar-hi persones amb capacitats diferents o pertanyents a col·lectius vulnerables.
En un context marcat per la tecnologia, aquesta s’erigeix com una de les principals solucions a l’hora de millorar la salut del planeta. “Des de l’organització de la Copa Amèrica com des dels equips que hi participen, promovem les innovacions tecnològiques que no només redueixin impacte negatiu, sinó que també en generin de positiu”, ha comentat Aurora Catà, vicepresidenta de la competició, qui ha posat exemples com ara el foment de l’aigua circular o reciclada, així com una “fita única”: el disseny del primer vaixell lleuger que fa servir l’hidrogen verd com a combustible. “Volem demostrar que reduir l’impacte negatiu i incrementar-ne el positiu és factible i accessible per a tothom”, ha conclòs Catà.