El vodevil de l'Hospital General de Catalunya

El conseller Comín i Quirónsalud protagonitzen un estira i arronsa per la compravenda d'un centre que ha estat rescatat diversos cops amb diner públic

La telenovel·la de la compravenda de l'Hospital General de Catalunya (HGC) ens delecta amb un nou episodi. Aquest dimecres el Grup Quirónsalud ha advertit –de nou- que l'HGC "no està a la venda". La companyia ha reiterat que "no ha rebut cap oferta en ferm de compra del centre per part del departament de Salut de la Generalitat". I mentrestant, els 150 treballadors afectats per l'ERO si es retira el concert veuen com la data de l'exclusió de l'hospital de la xarxa pública s'apropa com una espasa de Damocles.

Una compravenda inexistent en tres actes
Tot va començar quan el conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar que el consell de direcció del Servei Català de la Salut preveia expulsar de la xarxa sanitària pública catalana l'Hospital General de Catalunya, gestionat per Quirónsalud. Això amb l'objectiu de garantir que aquesta xarxa pública no inclogui a centres de titularitat privada i amb ànim de lucre.

I el rebombori va començar. Des de l'Ajuntament de Sant Cugat, l'alcaldessa de la localitat vallesana, Mercè Conesa, va demanar directament la supressió de la decisió pel "greu impacte que tindria per Sant Cugat". Els convergents de la localitat recorden que l'any 2014, l'Hospital General de Catalunya va atendre 2.671 pacients de la sanitat pública, dels quals 636 van ser derivacions per a intervencions quirúrgiques en llista d'espera. Segons fonts consultades per VIA Empresa, el 85% del negoci de l'HGC prové de les mútues i només un 12% del concert públic. Bàsicament els pacients derivats a l'hospital de Sant Cugat són per radioteràpia i hemodinàmica.

Amb la política de treure hospitals privats de la xarxa pública, Comín posa l'HGC entre l'espasa i la paret, perquè aquest centre mai ha estat rendible –sempre ha tingut ales tancades- i sense l'aportació pública és un projecte ruïnós que acumula diversos expedients de regulació d'ocupació.

Un hospital ruïnós per un gran grup
Les mateixes fonts consultades per VIA Empresa detallen que el projecte de l'HGC neix el 1973 de la mà d'un grup d'empresaris i constructors propers a Jordi Pujol. L'hospital es va acabar de construir el 1983, en un moment en què la sanitat privada tenia un bon prestigi, amb les aportacions de 65.000 socis. Els promotors esperaven obtenir un concurs i que la Seguretat Social cobrís l'assistència dels socis de per vida. El projecte no va reeixir com s'esperava i els socis van acabar pagant amb mútues o quotes la seva assistència. L'any 1993 l'entitat va presentar suspensió de pagaments. La situació es va salvar amb quitances dels creditors, avals de la Generalitat, un concert públic i la renúncia dels drets vitalicis dels socis.

Això no obstant, el 1999 l'hospital va presentar la fallida voluntària. Després de descartar l'adquisició pública, l'any 2001 Ibérica de Diagnóstico y Cirugía –amb el fons de capital risc CVC- va adquirir l'hospital. L'any 2014 IDC va comprar Quirónsalud, grup espanyol que s'ha consolidat en poc temps entre les millors empreses del sector al continent europeu, i aquest gestiona l'HGC des del 2015.

Però la fusió només ha durat dos anys. CVC ha venut enguany la seva part al grup alemany Helios, propietat de Fresenius, una unió que donarà lloc al grup sanitari més gran d'Europa, amb més de 100.000 empleats i 155 centres sanitaris.

Possibles acomiadaments

Amb la possible compra i el recent canvi de mans, la incertesa s'ha instal·lat entre els treballadors de l'Hospital, segons ha indicat en roda de premsa CCOO, sindicat majoritari al comitè d'empresa de l'hospital. Per la seva banda, els convergents de Sant Cugat consideren que l'exclusió d'aquest centre hospitalari de la xarxa pública tindria un efecte negatiu en les llistes d'espera a la resta d'hospitals de la comarca. El govern local també mostra la seva preocupació pels possibles acomiadaments que es poden produir. La confrontació entre els convergents de Sant Cugat i el Govern està servida.

Llavors, i com per sortir de l'embroll, Comín ha anunciat aquest divendres passat a Catalunya Ràdio que des de la Conselleria han fet una proposta per adquirir en propietat l'Hospital General de Catalunya a l'empresa Quirónsalud per 50 milions d'euros. Amb la proposta es donaria resposta a la demanda d'hospitals públics a l'àrea de Cerdanyola del Vallès i Rubí, projectes que han estat aturats per falta de pressupost.

Comín garanteix que la plantilla actual mantindria els seus llocs de feina i "hi guanyen perquè passen del conveni privat al públic".

Treballadors, crítics i il·lusionats
Davant l'anunci, la presidenta del comitè d'empresa de l'Hospital General, Roser Morraja, ha acusat el conseller "de vendre fum" amb la seva proposta. Morraja ha convidat Comín a presentar "un projecte viable, no un anunci per fer titulars". Aquest dimecres, CCOO, el sindicat majoritari al comitè d'empresa, ha convidat tots els implicats a seure i negociar. La Unió General de Treballadors també anima "les parts a parlar" i celebra la notícia de la possible compra.

Cap oferta en ferm

Per la seva banda Quirónsalud ja havia negat haver rebut cap oferta de compra del centre per part de la Generalitat divendres passat. "Davant la inexistència d'aquesta oferta de compra plantejada pel senyor Comín, considerem que no es pot estudiar ni analitzar una cosa que no existeix", apuntaven en un comunicat. I ja en van tres.

En resposta, el Departament de Salut va afirmar que va proposar a Quirónsalud la compra de l'HGC en un dinar de treball que es va celebrar el 10 d'octubre amb el director del CatSalut, David Elvira, el sotsdirector, Josep Maria Argimon, el director de l'Hospital General de Catalunya, la Clínica del Vallès i el Sagrat Cor, Xavier Mate, i el conseller delegat de Quirónsalud, Víctor Madera.

Així les coses, el conseller està en una bona posició, perquè sense el concert, l'hospital és difícilment viable. I Comín controla el concert.
Avui et destaquem
El més llegit