Què se'n faria, del consum, sense l'embalatge? El creixement del comerç electrònic i el delivery com a models de consum generalitzats demanen una nova aproximació a la forma en què es conserven, es protegeixen i fins i tot s'anuncien els productes en el seu embolcall. En el recent informe El packagin, motor d'innovació de les indústries, el congrés Hispack, el representant del sector entre els esdeveniments de Fira de Barcelona, ha estudiat un sector que, segons afirmen, no només innova al mateix ritme que les branques industrials amb què opera, sinó que és en si mateix un motor de l'R+D de l'economia productiva catalana i espanyola. Segons Adrià Llacuna, director de projectes de marketAAD – la consultora que ha elaborat el report – "El sector de l'envàs i l'embalatge és no només un vector de competitivitat, sinó un motor d'innovació indispensable".
Amb una facturació de 19.750 milions d'euros, més del 2,6% del producte interior brut de l'Estat Espanyol, la vertical del packaging és una de les branques industrials més actives del territori. A Catalunya, com subratlla el catedràtic d'Economia i rector de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat, només el sector alimentari, el químic i el farmacèutic aporten més a l'economia que l'envasament i embalatge. Les altes rendibilitats i llargues vides útils de les empreses industrials es veuen accentuades en aquest cas, constata l'economista, per una gran presència d'empreses familiars, encara més resilients que la resta de models. L'aportació al país de l'economia productiva, de la que aquest sector és un actor central, és transformativa. "La indústria aporta per l'I+D, per la innovació, genera més valor afegit i pot pagar millors salaris", celebra Amat.
Llacuna: "El sector de l'envàs i l'embalatge és no només un vector de competitivitat, sinó un motor d'innovació indispensable"
El potencial industrial català – la indústria del país és amb certa diferència la principal font de valor industrial espanyola, amb més de 148.000 MEUR de facturació l'any 2020 – es reprodueix en el sector del packaging. Amb una xifra de negoci propera als 7.300 milions d'euros, el sector català supera amplament Madrid i el País Valencià – aquest darrer, tot i que compta amb un teixit empresarial més dens que la capital de l'Estat, no té les firmes del volum que operen al centre. De les 3.180 empreses de packaging actives a l'Estat, 912 tenen se a Catalunya. Més de la meitat del total de les firmes són pimes, les més castigades per les oscil·lacions econòmiques de la pandèmia. Com constata Llacuna, i amb dades del mateix informe, la variació negativa en el negoci de les empreses que facturen menys de 10 milions es va moure entre el 5,63 i el 10,93%.
Tot i això, el teixit empresarial s'ha mantingut rendible, amb ràtios d'ebitda sobre la xifra de negoci positius en totes les categories – des del 0,06 en les petites empreses fins a un pic d'eficiència del 0,15 entre aquelles que facturen entre 50 i 100 milions d'euros. "Al packaging, la mida importa, i amb la mida augmenta la rendibilitat", subratlla Amat, tot i que dirigeix l'atenció cap al fet que, a partir dels 100MEUR de facturació, la ràtio es manté o fins i tot disminueix lleugerament. Pel que fa a la força de treball, la mitjana de les empreses d'envàs i embalatge és menor als 40 treballadors. Amb una base d'empleats de 113.139 persones al conjunt de la indústria espanyola, el 79% en té menys de 50 treballadors, mentre que només un 7% té més de 250 treballadors.
Una indústria diversa
Els subsectors del packaging cobreixen el conjunt de les necessitats industrials. Més de la meitat de la facturació està a les verticals més tradicionals. El packaging del paper i cartó i el del plàstic el 55% de la xifra de negoci del conjunt de la indústria – 9.043 milions d'euros en el primer cas, 7.502 MEUR en el segon. Només a Catalunya, les 222 empreses de producció de plàstic facturen més de 2.400 milions d'euros, mentre que el paper i cartó supera els 2.110 MEUR. La dimensió de les firmes d'aquests subsectors, més petita en general que la d'altres espais, ha provocat un cop significatiu en l'interanual del primer any de la pandèmia.
"En el metall i el vidre no es redueix tant el volum de negoci, perquè la dimensió de les empreses són molt més grans", comenta Llacuna. En el cas del packaging metàl·lic, Barcelona és la gran capital espanyola, amb 34 firmes, prop d'una quarta part del sector a l'Estat. Les empreses metal·lúrgiques tenen plantilles properes als 70 treballadors, i fins al 10% de les firmes són grans empreses, amb elevats índexs de rendibilitat. De fet, en aquest cas, es reverteix la tendència de l'Ebitda sobre xifra de negoci: les empreses de més de 250 milions d'euros registren un índex proper al 12%, substancialment superior a la resta de facturacions.
En el cas del vidre, les dotze empreses catalanes són un percentatge elevadíssim del sector espanyol. Amb una facturació propera als 1.900 milions d'euros, només un 17% de les empreses tenen menys de 10 treballadors, mentre que les xifres de força de treball més populars són entre 50 i 500 persones. La mitjana de plantilla al packaging de vidre és, de fet, de 146 treballadors, i el seu pic de rendibilitat arriba en les firmes que facturen entre 100 i 250 milions d'euros.
Hispack, al centre
La transformació al packaging ve especialment marcada per les noves demandes d'un consumidor que Llacuna considera "informat, impactat pel seu rol com a actor conscient, que busca saber quins productes compra i d'on venen". En aquest sentit, la innovació en termes d'adaptació a les noves tecnologies i de sostenibilitat esdevé un factor clau per a mantenir el rol de l'envàs i embalatge com a catalitzador industrial. Segons el director d'Hispack, Xavier Pascual, l'objectiu del saló és donar compte d'una "oferta representativa" de noves propostes que s'adaptin a factors conjunturals com el creixement de la logística i el delivery, les noves demandes d'eficiència o la crisi de subministraments.
Puig de Travy: "El packaging és un sector potent, innovador, resilient i de futur importantíssim, perquè acompanya tots els productes"
"El packaging aporta molt de valor, contribueix a millorar l'eficiència dels productes", comenta Pascual. En aquest sentit, el congrés oferirà a Fira de Barcelona fins a 60 "trobades de coneixement", ponències d'experts que posaran sobre la taula les millors pràctiques que ja s'han d'implementar, així com les tendències que encara han de venir. Uns 200 speakers tractaran temes com l'ecodisseny de producte, els nous materials o l'efecte de la nova Llei de Residus i Sòls Contaminats; així com la futura llei d'Envasos i Residus d'Envasos, que marquen el camí de la indústria de l'embalatge cap a la transformació ecològica.
Amb tot, com celebra Pascual, Hispack espera l'assistència de més de 35.000 professionals del sector – així com d'aquelles indústries complementàries que en fan servir els serveis i que hi donen un rol central a l'organigrama de l'empresa, amb figures com el responsable de packaging, una tendència que confirma el seu profund rol a la cadena de valor, segons el director. "El sector porta prop de quatre anys sense trobar-se, i portarem les noves experiències de dos anys de treball individual", confirma Pascual, que troba un aliat per a la promoció en el degà del Col·legi d'Economistes, Carlos Puig de Travy. "El packaging és un sector potent, innovador, resilient i de futur importantíssim, perquè acompanya tots els productes", conclou.