BonÀrea és l’empresa més gran de Lleida. Amb 4.187 accionistes i 6.500 empleats, l’any 2024 va assolir unes vendes de 2.680 milions d’euros (-1,5%), amb un benefici net de 89 milions (+9%) i uns dividends de 22,8 milions sobre un valor teòric de 1.045 milions. Amb 8,7 milions de deute financer el 2023, va invertir 116 milions el 2025. El 85% dels locals de les 450 botigues franquiciades són de propietat, igual que el 100% de les benzineres. Oficialment, això es justifica per evitar renovacions de contractes; però també pot servir per mantenir lligat el franquiciat, que no podria continuar al mateix local.
Jaume Alsina (1934) va estudiar Farmàcia per la importància dels animals en l’economia local. Tanmateix, en acabar la carrera, el camp ja s’havia mecanitzat. Juntament amb altres persones, va detectar l’oportunitat d’industrialitzar les explotacions agropecuàries per subministrar aliments a la població emigrada a les ciutats. El 1959 van decidir fer-ho en forma de cooperativa.
Per assegurar la continuïtat de les granges dels socis, amb independència de les crisis cícliques, es van centrar en la comercialització de la producció. Amb una política de reinversió dels retorns cooperatius per superar els “cops de vent”, van aconseguir una integració vertical molt elevada. El seu ADN es basa en preus baixos per adquirir volum. Als anys seixanta van implantar la direcció per objectius i la direcció estratègica a llarg termini, que encara avui s’actualitza cada dos anys. El 1963 van crear la Caixa Rural de Guissona.
El 1995, la negativa de la gran distribució a comercialitzar safates de carn filetejada amb la seva marca i preu va donar lloc al projecte d’obrir botigues pròpies. Davant la dificultat d’obrir franquícies, Mercè, la filla gran de Jaume, va dir: “Papa, si m’ho poses fàcil, jo n’obro dues”. Així va començar la xarxa de botigues BonÀrea.
La fallida de La Comarcal de Reus va posar de manifest que el relleu generacional era un repte i que, per assegurar el futur davant d’una crisi, calia inversió. Això va portar a transformar la cooperativa en una societat anònima l’any 1999. També hi va influir la voluntat d’evitar la intervenció sindical en el moviment cooperatiu. El nombre d’accions de cada soci es va assignar en relació amb el seu percentatge de vinculació amb la cooperativa.
La constitució de Corporació Alimentària Guissona, SA, per part de la Cooperativa Agropecuària de Guissona no va estar exempta de polèmica. Alguns ho van interpretar com una manera de mantenir el control per part de Jaume després de la seva jubilació, especialment a través de la societat Alsicor (acrònim de la primera síl·laba del seu cognom i del de la seva dona). Les aportacions es van fer a valor comptable, i el 62% de les accions corresponents a la cooperativa que no trobessin comprador serien adjudicades pel Consell Rector.
La fallida de La Comarcal de Reus va posar de manifest que el relleu generacional era un repte i que, per assegurar el futur davant d’una crisi, calia inversió
El 2005 es va plantejar la sortida a borsa per donar liquiditat a les accions, que constitueixen el principal patrimoni de molts socis. No obstant això, el canvi legislatiu sobre les accions d’or va avortar el projecte per evitar possibles OPAs hostils. Es va decidir crear un “bolsín”, un mercat intern per facilitar la liquiditat als socis, on actualment hi ha més demanda d’accions que oferta.
Els partidaris de capitalitzar en lloc de repartir dividends consideren que això facilita projectes a llarg termini, com el d’Épila (Saragossa), amb una inversió de 400 milions d’euros, que permetrà l’expansió cap a la resta del quadrant nord-oriental peninsular, Madrid inclòs.
L’any 2009, Jaume va afirmar: “No penso jubilar-me; vaig al 50%. És una injustícia prohibir treballar després de la jubilació”. Com a president no executiu, continua anant cada dia a la seva oficina i encara participa en la fixació d’objectius i estratègies.
Els set fills de Jaume han viscut l’empresa “com un membre més de la família, de la qual es parlava dia sí, dia també”. “La incorporació de fills de directius i treballadors és una font de noves idees”, diu el pare. El seu fill Ramon va entrar directament a la cooperativa en acabar Esade, on ja havia treballat durant els estius, igual que la resta de germans. Actualment és el conseller delegat executiu. “Cap de nosaltres s’havia plantejat mai treballar en una altra empresa. Ho vivim com una empresa familiar, però no ho és, perquè té més de quatre mil accionistes”, afirma.
Victòria és controller, Jaume treballa a la direcció general, Teresa és directora de botigues i Anna al departament d’expansió. Ja hi ha membres de la tercera generació. Algú podria parlar de nepotisme, però res impedeix que els membres de la família siguin excel·lents professionals, com sembla que demostren els resultats.
El consell d’administració està format pels deu principals accionistes, entre els quals hi ha Jaume (en representació de la cooperativa) i els seus fills Ramon, Josep i Xavier.
Tornant al títol de l’article: és BonÀrea una empresa familiar? Fiscalment, només faltaria saber quin percentatge total controla la família (un 10,5% a través d’Alsicor). A la pràctica, es pot considerar que una empresa és familiar quan una família té la capacitat de decidir l’estratègia de l’empresa i la voluntat de continuar sent-ho. Sembla que, de moment, la família Alsina compleix aquest requisit.