Primer, un exordium. Amable lector: tu i jo hem nascut creient −perquè ens ho han dit sempre−, que no hi ha estudis més lucrativament inútils que els d’humanitats. Ara que comences aquest article, et prego que l’acabis i que vegis com s’allunya de la veritat aquesta idea que no és res més que una imatge reflectida d’un mirall bonyegut, mal enfocat.
Ara ve la narratio. I perquè vegis com hi van, d’errats de comptes, aquells que creuen que uns estudis com, posem per cas, els de filologia catalana, no tenen futur, exposaré amb detall totes les sortides laborals que tenen els que s’aventuren a cursar-los. Tu, lector avesat a la practicitat de les coses i a no donar res per descomptat que no vegin els ulls i no toquin els dits, comprendràs en l’argumentatio que segueix que els amants (filo) del logos (paraules) són més necessaris que mai, i més encara els amants de la paraula catalana. ¿O és que et pensaves que l’art de persuadir, seduir i satisfer, per exemple en la publicitat, no hi valen les paraules ben posades?
Només cal que atiïs la inventio. ¿T’imagines assessorant lingüísticament mitjans de comunicació, grans organitzacions, administracions o empreses perquè es comuniquin amb correcció? Algunes d’aquestes empreses treballen específicament amb la paraula, com les editorials, que necessiten experts que acompanyin els autors en el procés d’editar un llibre. I no només trobem ficció en els llibres: has pensat a escriure, adaptar o millorar guions de sèries o de pel·lícules? O a subtitular-les? Què me’n dius, lector, d’ajustar text i música en el teatre musical, per exemple?
Si no crees des de zero, pots crear traduint. Avui dia, les tecnologies del llenguatge proporcionen traduccions admissibles, però mai prou bones. Les empreses de màrqueting i de publicitat, per exemple, necessiten localitzar els seus missatges perquè els productes tinguin impacte al mercat català. Una traducció mal feta i tota la campanya se’n va en orris. L’etiquetatge, els manuals d’ús, les notes de premsa... En qualsevol text produït cap a l’exterior, l’empresa s’hi juga la imatge, la credibilitat, el posicionament. Les empreses i les organitzacions van assumint cada vegada més que els plans lingüístics són elements essencials del pla empresarial i de la responsabilitat social.
Es necessiten filòlegs catalans, en definitiva, per produir qualsevol cosa que sigui artificial, és a dir, humana, no natural o propi de la natura. ¿Qui assisteix o entrena, entre d’altres, les màquines en l’adquisició de la intel·ligència artificial en llengua catalana? Qui fa possible que les noves tecnologies puguin estar disponibles en català? Els graduats en filologia catalana. Si encara no ho tens clar, un clic en aquest document t’acabarà de convèncer.
Per últim, la peroratio. La filologia catalana és la solució, doncs, a alguns reptes que s’han detectat en el present. El recent Pacte Nacional per la Llengua assenyala que “Hi ha una demanda creixent de personal amb formació en filologia catalana i disciplines associades que estigui preparat per treballar en tasques de docència, avaluació i dinamització lingüístiques” i, per si no n’hi hagués prou, crearà beques per diversificar el perfil d’alumnat que accedeix al grau de Filologia Catalana. I tingues en compte, amic lector, que ha calgut estudiar filologia catalana, sense anar gaire lluny, per escriure aquest text i ordenar-lo en exordium, narratio, argumentatio i peroratio