Una de les característiques més rellevants, complexes i multidimensionals de la societat actual és la globalització, és a dir, el procés pel qual l’economia, la cultura, les societats, la política i el medi ambient traspassen les fronteres nacionals i atenyen una dimensió mundial.
En l’àmbit del comerç internacional, la globalització es caracteritza per la liberalització comercial i l’augment consegüent de les exportacions i les importacions de béns i serveis, que comporta la interdependència comercial dels estats, és a dir, que allò que succeeix en una economia, repercuteix en les altres. En aquest context, els governs adopten mesures de política comercial per tal de regular el comerç exterior, unes mesures que poden oscil·lar entre dos models de mercat oposats: d’una banda, el lliure comerç, basat en el liberalisme econòmic, en què l’intercanvi de béns i serveis entre els països es produeix sense restriccions de cap tipus; de l’altra, el proteccionisme que aposta per la producció nacional i limita la importació per protegir l’agricultura, la indústria o els serveis d’un país de la competència estrangera.
Que un país se situï en un o altre extrem d’aquests models de mercat dependrà de les restriccions que el govern d’aquest país imposi al comerç internacional, especialment a les importacions. Es tracta de restriccions o obstacles que, tot i ser de naturalesa molt diversa, adopten el nom barrera comercial en totes les llengües (barrera comercial, en castellà; barrière commerciale, en francès; trade barrier, en anglès).
Les barreres comercials es poden classificar en barreres aranzelàries, basades en la imposició d'aranzels als productes importats, i barreres no aranzelàries, que consisteixen a posar traves, en quantitats, preus, acords o regulacions, als intercanvis comercials.
Que un país se situï en un o altre extrem d’aquests models de mercat dependrà de les restriccions que el govern d’aquest país imposi al comerç internacional
En el cas de les barreres aranzelàries, segons el procediment de càlcul, ens podem trobar amb diferents tipus d’aranzel: aranzel ad valorem, calculat a partir del valor real d'un producte; aranzel específic, calculat a partir d'una propietat física i quantificable d'un producte, com el pes o el volum; aranzel mixt, calculat a partir de la combinació d'un aranzel ad valorem i d'un aranzel específic, i aranzel compost, calculat a partir de la combinació d'un aranzel ad valorem i un aranzel específic sumats o restat l'un de l'altre. Cal destacar, també, l’aranzel duaner comú que els integrants d'una unió duanera apliquen de manera general a la importació de productes provinents d'estats tercers. A la Unió Europea s’aplica l’aranzel integrat de la Unió Europea o TARIC, fixat d'acord amb el codi duaner de la Unió Europea i la nomenclatura aranzelària, que recull els drets de duana i determinades normes de la Unió Europea aplicables al comerç exterior.
A diferència de les barreres aranzelàries, les barreres no aranzelàries no consisteixen a aplicar aranzels, sinó que es basen en altres mesures que, sota noms i conceptes diversos, també aconsegueixen intervenir en el funcionament del mercat i limitar l’intercanvi de béns que poden perjudicar l’economia nacional.
Són exemples de barreres no aranzelàries el contingent d’importació, l’embargament comercial, el boicot comercial, l’excepció de seguretat o l’impost especial sobre productes com l’alcohol, el tabac o els hidrocarburs. També s’inclouen en aquest grup les barreres tècniques (normes, reglaments tècnics i especificitats de qualitat) i les barreres administratives (tràmits burocràtics, permisos, llicències o controls) quan s'utilitzen per a dificultar el comerç internacional.
Podeu consultar aquests i altres termes de l’àmbit a la Terminologia de les barreres al comerç internacional i al Cercaterm, sense por de trobar-vos cap barrera terminològica pel camí.