Començar un negoci és molt més difícil del que la majoria es pensa i que perduri en el temps, encara més. Un dels casos més coneguts de "fracàs i reinvenció" és el de la startup catalana Nannyfy. Denominada com “l’Uber de cangurs", ajudava als progenitors quan no es podien fer càrrec dels fills i va ser declarada el 2019 com la millor empresa emergent del sector al nostre país. Fins i tot Google la va considerar una de les cent millors startups del món. Mentre la fundadora Claudia de la Riva era entrevistada pels mitjans de comunicació com a cas d’èxit i participava en taules rodones de debat, pocs mesos després la companyia havia de congelar nòmines i alguns treballadors es van queixar a les xarxes socials.
Un dels primers obstacles que es va trobar de la Riva va arribar amb la pandèmia, el confinament i la transformació del món que coneixíem. En aquells moments s'havia d'entretenir i educar els infants de forma virtual i el negoci havia de canviar. El gener de 2021 l'equip estava format per 14 persones, però es van adonar que només tenien diners fins al mes d'agost i que tocava “buscar més inversors”. Van arribar promeses, fins i tot de tres milions d'euros de finançament, com apunta la fundadora, però no va ser possible.
De la Riva: “Vull explicar la cara B de les startups, hi ha ansietat, renúncies i és important la resiliència”
Van començar a deure nòmines, a tenir deutes amb els accionistes i la catalana es va quedar sola a la companyia. Sortosament, el març de 2022, tot va canviar quan va trobar nous inversors, entre ells el futbolista del Barça Sergi Roberto. En aquests moments són quatre treballadors a Nannyfy i la fundadora de la companyia ho ha plasmat a les xarxes socials: "Vull explicar la cara B de les startups, hi ha ansietat, renuncies i és important la resiliència”.
El fracàs en un absolut silenci
De la Riva no és l’únic cas d’èxit i fracàs en poc temps. Segons el Mapa de l'Emprenedoria de Spain Startup, el 90% de les empreses emergents fracassen al cap de tres anys. Si anem al detall, el 21,5% abandonen els primers dotze mesos, el 29% en el segon any, el 50% en el cinquè i el 70% una dècada després. Les principals causes de posar fi a un projecte té a veure amb un finançament que s'acaba, el mercat equivocat, falta d'investigació, mala associació o pocs recursos en el màrqueting.
El 90% de les empreses emergents fracassen al cap de tres anys
Javier López Menacho, autor del llibre La farsa de las startups, apunta que Silicon Valley ha impactat en la creació d'imaginaris socials emprenedors d'èxits, com un somni americà. "A l'elit econòmica no l'interessa parlar de les empreses que no funcionen i, en especial, a l'Estat Espanyol", destaca López. Els aspectes culturals són molt importants.
Com a conseqüència, una de les principals característiques de la cultura emprenedora als Estats Units és la cultura del reconeixement del fracàs. "A Espanya iniciar i tancar projectes fracassats és un senyal de debilitat. En canvi, als Estats Units demostra que es té un perfil dinàmic i innovador que suma positivament en el currículum", apunta Enric Serradell, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.
L’equip i el pacte de socis
Mario Brassesco, Head of Strategy and M&A - Bit2me i un gran expert del món startupero, té clar que el principal motiu de fracàs d’una empresa tecnològica té a veure amb l’equip i sobretot amb “l’acció dels socis”. Per Brassesco “escollir un soci és com pràcticament un matrimoni, és una aventura a molt llarg termini i has d’escollir un fundador que sigui complementari, amb una mateixa ambició i objectius amb el projecte”. El català apunta que és primordial “formar un equip multidisciplinari amb uns valors principals i similars, ja que les opcions que la teva companyia fracassin són molt elevades”.
Un dels temes més oblidats per a les empreses emergents té a veure amb el pacte de socis que, pels que no ho coneguin, és un document o contracte que regula les regles del joc entre els socis. Per exemple, què pot succeir si un dels socis decideix marxar? I si reben una oferta de compra? I si un dels cofundadors li fa competència a la mateixa companyia? Brassesco afirma que és de vital importància que “si les bases no estan establertes, la companyia pot tenir molts problemes”.
Serradell: “A l'elit econòmica no l'interessa parlar de les empreses que no funcionen”
Una altra problemàtica té a veure amb el que es coneix com a "no trobar el product manager feed", és a dir, que els emprenedors s'enamoren de la seva idea i a vegades no resolgui un problema real. És important que com a companyia es generi valor, retenció i que el que et costi captar un client sigui inferior al que et costa portar a terme el producte. Per a l'expert "molts emprenedors no validen prou la idea, no analitzen el mercat, ni la competència i se centren molt en el producte i molt poc en el canal de venda i distribució”.
Hi ha alguns sectors que sigui més habitual fracassar?
Sense cap mena de dubte, el fracàs en les empreses emergents és comú en la majoria de sectors i esdeveniments, com tot a la vida, apunta Brassesco. "Hi ha sectors més complexos amb productes més difícils on es requereix més capital d'entrada, però si ho aconsegueixes, el retorn és més elevat. Per exemple, el món fintech, la intel·ligència artificial o les criptomonedes. I, per sort, els inversors estan disposats a pagar un major risc per a un major retorn”, destaca.
Brassesco: “Escollir un soci és pràcticament un matrimoni i una aventura a molt llarg termini”
Com a casos interessants a tenir en compte hi ha el de Glovo, que gràcies a disposar d'un pacte de socis ben establert en els seus inicis, un dels socis ho va deixar i Oscar Pierre va poder escalar el projecte sense problemes. O experiències on la construcció de l'equip ha marcat la diferència, com ara amb Housfy, en el que el CEO és Albert Bosch, amb molt coneixement del sector, juntament amb un CTO del món proptech i un soci com Nuclio Venture Builder que ja tenia molta experiència dins el món.