La Companyia de Jesús manté els drets de superfície del complex Creapolis, el hub d’innovació que Esade va posar en marxa a Sant Cugat del Vallès i que està en concurs de creditors des del març passat. Precisament, aquests drets de superfície mediatitzen el concurs perquè l’orde dels jesuïtes, fundadora d’Esade, recuperarà l’edifici de Creapolis dins de 35 anys. Això limita els possibles interessats en quedar-se l’immoble quan s’obri la liquidació.
Fonts properes a la Companyia de Jesús i a la seva escola de negocis confirmen que el 2007, quan es va iniciar la construcció de Creapolis, van signar uns drets de superfície per un període de 50 anys, al final del qual recuperaran les construccions que s’han aixecat en aquests terrenys.
Aquesta situació redueix el valor de l’edifici de Creapolis en el procés de liquidació i en dificulta l’aparició de possibles postors, no només pel temps que queda de concessió (35 anys) sinó perquè obligatòriament hauran de destinar les instal·lacions a activitats d’ensenyament en compliment d’una sentència judicial. Així, Esade parteix d’una posició de privilegi per continuar gestionant aquest actiu. De fet, ja va anunciar que presentarà una oferta en el marc de l’actual procediment concursal.
Administrador concursal
El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona ha nomenat administrador concursal de Creapolis al bufet Figueras Legal, que estarà representant pel seu soci director, Josep Figueras Comas. Aquest encara no ha presentat el pla de liquidació, però, previsiblement, enllestirà tot el procés abans d’acabar aquest any. El jutge ha decretat procés abreujat, un procediment que escurçarà els tràmits.
El jutge també ha mantingut els membres del consell d’administració de Creapolis, format per tres administradors que representen a la Fundació Esade: Koldo Echebarria (director general d’Esade), Josep Franch Bulich (degà) i l’advocat Antonio Delgado, president del Círculo Ecuestre, però també professor i membre de l’equip jurídic de l’escola de negocis.
Amb anterioritat, per aquest consell van passar diversos alts càrrecs de la Generalitat (en representació de l’Institut Català de Finances), de Caixabank, dos alcaldes de Sant Cugat i diversos directius empresarials. A destacar, Pedro Fontana (2012-2014), Ramon Aspa (2017-2019), Eugenia Bieto (2012-2020) o Juan José Brugera (fins 2009).
En el moment de presentar el concurs de creditors, la Fundació Esade n’era l’accionista majoritària amb prop del 82%. En són socis minoritaris Avançsa (hòlding públic de la Generalitat, amb l’11,91%), l’Ajuntament de Sant Cugat (5,95%) i l’associació Sant Cugat Empresarial (0,19%).
Lloguer d’espais a empreses
Esade va posar en marxa Creapolis per atraure empreses tecnològiques, a les quals llogava espais, de manera que ha funcionat com a coworking. Però, precisament, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’octubre de 2021 en limita l’ús únicament a l’ensenyament. Com que el model de gestió s’ha basat fins ara en el lloguer d’espais a empreses, amb el qual aconseguien el 80% dels ingressos, Esade va optar pel concurs de creditors. Això no impedeix que, en aquests moments, es mantinguin les empreses que havien llogat espais a Creapolis amb anterioritat a la sentència. El problema és que no poden fer nous contractes de lloguer.
Creapolis es va acollir el març passat a un concurs voluntari per un deute de 34,1 milions d’euros. D’aquest import, 26,6 milions d’euros corresponen a un crèdit sindicat amb tres entitats bancàries; 1,5 milions a un préstec del Ministeri d’Innovació i Ciència i els altres 6 milions a dos crèdits participatius (cadascun de 3 milions) amb l’ICF i amb la mateixa Fundació ESADE.
La Generalitat, a través de l’ICF, és creditora (amb més de 13 milions d’euros) i sòcia (amb 3 milions més) de Creapolis
Els 26,6 milions del crèdit bancari pendent, que es va emprar per finançar la construcció, es va contreure amb l’ICF, Caixabank i BBVA. Les fonts consultades apunten que la meitat d’aquest deute correspon a l’ICF, entitat financera de la Generalitat que és creditora i sòcia al mateix temps.
Curiosament, quan Esade va iniciar l’any passat les negociacions amb la banca creditora per evitar el concurs de creditors va trobar millor predisposició en els dos grans bancs que en l’ICF. Precisament, per la seva condició d’entitat pública, l’ICF està més limitat per condonar deute. Finalment, no va ser possible l’acord.
El valor de l’immoble de Creapolis ha passat de 32 milions d’euros a només 10 milions
Quan va obrir les portes el 2009, les instal·lacions de Creapolis estaven valorades, en llibres, en 32 milions d’euros. Però la sentència del TSJC de l’octubre passat va depreciar aquest actiu fins els 14 milions, també en llibres, perquè en limitava l’ús únicament a les activitats acadèmiques. Però, segons les taxacions encarregades per Esade, el seu valor de mercat només arribaria en l’actualitat als 10 milions d’euros, import pel qual van formular una oferta a la banca creditora el desembre de l’any passat. No la van acceptar i, a continuació, es va sol·licitar el concurs de creditors.
A conseqüència de la situació generada per la sentència, Creapolis va declarar unes pèrdues de 17 milions d’euros en l’anterior curs acadèmic. Aquesta sentència té l’origen en un plet de Núñez y Navarro contra l’Ajuntament de Sant Cugat, pel pla urbanístic, però qui n’ha pagat les conseqüències és el centre d’innovació impulsat per Esade. Aquesta escola de negocis encara el concurs de creditors amb la intenció de conservar l’immoble de Creapolis per dedicar-lo a activitats acadèmiques.