El banc lungomare és un dels productes més especials d'Escofet
El banc lungomare és un dels productes més especials d'Escofet

Escofet, 130 anys al terra de Barcelona

Tothom ha trepitjat els paviments de l'empresa de Martorell que ha produït el popular panot de la capital catalana o els terres de les Rambles

Escofet 1886 és una empresa de producció de paviments d'interior i exterior i d'elements constructius per a arquitectura i mobiliari urbà. Tots hem trepitjat Escofet si hem caminat per les Rambles de Barcelona o pel Passeig de Gràcia. En general per qualsevol carrer de Barcelona, ja que Escofet és autor del famós panot barceloní. Amb una facturació anual de 12 milions d'euros i una plantilla de 80 treballadors, l'empresa de Martorell és un referent al terra, parets i fanals dels nostres carrers i part de l'estranger.

L'arquitecte Enric Pericas Bosch és el gestor de disseny d'Escofet, on hi treballa des del 2002. Tal com explica Pericas, Escofet ha lligat la seva història al talent de dissenyadors i arquitectes al llarg del temps. De fet, Escofet és una de les empreses que patrocina el Museu del Disseny de Barcelona i és considerada una de les empreses industrials de referència.

Una petjada de 130 anys

La nissaga dels Escofet s'inicia amb l'avi de la família, en Jaume Escofet i Milà, originari del Pont d'Armentera. La casa Escofet es funda el 1886 en un moment de forta expansió a Catalunya de les indústries derivades del ciment. Escofet i el seu sogre, Teòtim Fortuny aposten per la nova indústria del mosaic hidràulic. De bon començament viatgen a França, on ha arrelat aquest negoci fortament: d'allà arriben les premses i pigments necessaris per a l'empresa. Escofet, Fortuny y Compañía participen l'any 1888 en l'Exposició Universal de Barcelona on recullen ja un premi pels seus dissenys.

"Un dels grans trets diferencials d'Escofet és que des del primer moment es va aliar amb els autors pels seus dissenys", apunta Pericas, "sempre sumat talent extern: tots els grans arquitectes o dibuixants de l'època tenen els seus dissenys en un catàleg d'Escofet". En els seus catàlegs hi ha dissenys de Lluís Domènech i Montaner o Alexandre de Riquer i fins i tot Antoni Gaudí, que va dissenyar el mosaic hexagonal per a l'interior de la Pedrera i que als 90 pavimentaria el Passeig de Gràcia. "El geni Gaudí innova en el sector i en comptes de treballar amb el color s'inventa un producte amb relleu, totalment innovador a l'època", explica el directiu.

El panot hexagonal del Passeig de Gràcia dissenyat per Gaudí i produit per Escofet

El panot hexagonal del Passeig de Gràcia dissenyat per Gaudí i produit per Escofet | iStock

El panot hexagonal del Passeig de Gràcia es va col·locar per les festes de la Mercè de l'any 1997. L'Ajuntament va encarregar a Escofet la producció de la rajola. L'original de dins de la casa Batlló és en relleu, però des de l'empresa van proposar fer el nou paviment de la via barcelonina amb sotarelleu per tal que l'erosió no esborrés el dibuix, que representa el fons marí amb tres criatures marines que es reparteixen el panot en tres parts iguals.

Escofet creix amb l'explosió de l'Eixample de Barcelona i hi pavimenta els terres dels palaus burgesos. Escofet oferia en aquella època un producte, per tant, de luxe, però també de gammes més baixes. Així mateix, la firma va ser pionera en l'exportació dels seus terres a l'estranger: entre el 1910 i 1915 enviaven rajoles a Cuba i Puerto Rico i a Sud-amèrica.

La companyia ha tingut també una estreta relació amb l'espai públic des d'un bon principi. Quan l'Ajuntament va convocar un concurs per "acabar amb la història de can fanga" i enrajolar tota la ciutat, Escofet s'hi va presentar. L'empresa proposa sis models amb geometries molt senzilles i guanya el concurs el 1906.

La firma introdueix el formigó vibroprensat a l'Estat espanyol i reafirma la presència de la companyia a la ciutat comtal amb paviments tant significatius com el de Les Rambles, dissenyat per Adolfo Florensa el 1968. "Molts passejos marítims d'Espanya i carrers majors de tot el país estan fets amb aquesta patent", explica Pericas. L'altre gran vestigi d'Escofet a Barcelona és la plaça d'Espanya, que també és del mateix material. Durant vint anys el vibrazo va ser d'Escofet i en aquesta època la casa va escometre el gran creixement, amb fàbriques a Sevilla, Madrid i Barcelona.

Del terra a la paret

Durant els anys 70, els panells de tancament de façanes de formigó armat obren l'activitat de la companyia al món de l'edificació, generant una sèrie de capacitats tècniques i projectuals per a la prefabricació d'elements de construcció. La firma s'endinsa en el formigó arquitectònic amb la Banca March a Mallorca com a element representatiu. Del terra a la paret. "Un dels projectes més antics són els prefabricats industrials per a l'interior de la Sagrada Família", apunta.

La tercera pota d'Escofet es construeix durant els anys 80: el mobiliari urbà. La primera col·lecció d'aquesta línia són els bancs modulars de Ramón Benedito i Josep Lluscà. I a partir d'aquí la llista d'arquitectes que han signat productes amb Escofet és llarga. Aquesta línia de negoci representa actualment el core d'Escofet amb un 75% de la facturació total.

I van arribar les olimpíades i l'Expo de Sevilla. L'anella olímpica, el port olímpic i el paviment de la Cartuja és d'Escofet. L'empresa creix desmesuradament i a final de l'any 1992 han de fer fora la meitat de la plantilla. La crisi colpeja tan fort Escofet que han de tancar les fàbriques de Madrid i Sevilla.

La quarta generació de la família, Emili Ferrer Escofet, amb ajuda de l'ICO i Ciments Molins -Escofet és en un 35% de la multinacional- aconsegueix reconduir la situació apostant pels elements urbans. La plataforma de bus de Barcelona, amb un gran èxit en moltes altres ciutats de l'Estat, va ajudar en aquest sanejament. Una cooperativa de 12 extreballadors es queden amb el negoci de terres i paviments d'Escofet durant 20 anys.
La plantilla es va reduir fins a 26 treballadors. L'any 2001 la firma facturava 10 milions d'euros. El negoci va reviscolar fins a l'any 2011, quan es va esfondrar de nou. Només les comandes exteriors van frenar la crisi mundial. La darrera generació d'Escofets que va dirigir l'empresa va ser la cinquena amb en Marcos López Antic, fins a l'any 2015. El nou director general de la companyia, Andreu Gomà Amat, ja no és de la família des del 2016, quan el consell d'administració decideix professionalitzar la direcció de la firma.

"Gomà entra en un moment delicat per a l'empresa, ja feia uns anys que encadenàvem pèrdues, però s'està reconduint la situació i es nota el canvi", apunta Pericas. En aquesta darrera etapa, l'empresa ha afegit una quarta línia de negoci: il·luminació urbana. El 2013 compra l'empresa DAE, una empresa dedicada a l'enllumenat.

Smart city i exportar façanes

"Ara som una empresa global que ofereix des de paviment a elements tecnològics i d'smart city del mobiliari urbà", explica Pericas. Tot pensat i ensamblat a Martorell.

Amb una plantilla de 80 treballadors i set filials internacionals, Escofet exporta a més de 40 països, sobretot Europa, Estats Units, Canadà, Japó i els països àrabs. L'empresa factura 12 milions d'euros anuals, dels quals el 60% es ven a l'exterior i la resta es queda al mercat europeu. Alhora, el total del volum de negoci se'l reparteixen a mitges l'administració i els projectes privats. "Sempre hi ha dos anys abans de les eleccions que tenim moltes comandes, en canvi el client lineal és molt més lineal", puntualitza.

El futur d'Escofet, apunta el portaveu, és "l'exportació de façanes", degut a l'especialització de la firma i la complexitat d'aquest tipus de treballs, que tenen un pes d'un 20% en la facturació anual. "Fins fa poc temps aquesta divisió només treballava en castellà i ara ja treballa en anglès", riu el directiu. Així mateix, l'enllumenat també, "però en un àmbit més local". Això sí, "Escofet creixerà venent l'extraordinari, fent peces complexes i difícils i prenent riscos, no pas fent bancs senzills, tothom ha après a treballar amb formigó".

Més informació
Raima, la papereria més gran d’Europa
Alquienvas, de la brossa al gronxador
Distform, el forn ‘intel·ligent’ que enamora el Celler de Can Roca
Avui et destaquem
Comentaris