Escriuré exclusivament des de la meva experiència personal al programa Escola i Empresa.
En relació amb la percepció que tenen els joves de les classes on vaig participar sobre l’empresa i l’empresari, he de dir que no em vaig endur gaires sorpreses. He de generalitzar, tot advertint que sempre hi havia excepcions amb visions més actuals o més properes a la realitat.
Jo hi anava amb una idea preconcebuda, construïda al llarg dels anys llegint mitjans d’opinió diversos i vivint en societat, sobre què pensen els nois i noies respecte a aquest tema. Crec, i puc dir que ho he confirmat, que els nostres joves veuen l’empresa com quelcom més o menys distant (segons la seva etapa formativa), però que els genera un cert interès.
En termes generals, tenen una opinió bastant neutra del concepte d’empresa. Entenen que poden ser molt diverses entre si, amb cultures i maneres de fer diferents. Algunes els atrauen i d’altres no. Consideren aspectes com la responsabilitat social, la sostenibilitat o el tracte just, segons la informació que reben, que pot estar més o menys esbiaixada depenent dels canals que consumeixin.
Pel que fa a la figura de l’empresari, observen dues visions. D’una banda, encara persisteix, malauradament, la imatge de l’empresari que només busca enriquir-se, sense massa miraments pel bé comú (barret de copa i puro inclosos…). Aquest perfil, generalment, no els agrada. D’altra banda, hi ha un model més aspiracional, amb el qual se senten més identificats: l’emprenedor de startup, jove i brillant. Tot i això, sovint encara no són del tot conscients de l’esforç i el treball que implica fer créixer un projecte així.
Respecte al vincle entre joves i empresa, considero que arriba massa tard. Si entenem que les empreses privades són el motor de la nostra economia i que pretenem preparar els joves per formar-ne part, caldria apropar-los aquest món molt abans. Hem de transmetre que estem tots en el mateix vaixell. Mostrar què pot arribar a ser una empresa i què pot aportar a la societat. Que treballar-hi sigui percebut com un repte estimulant. Escola i Empresa és un pas excel·lent en aquest sentit. Un complement útil podria ser fomentar més les visites directes a empreses.
"Encara persisteix, malauradament, la imatge de l’empresari que només busca enriquir-se, sense massa miraments pel bé comú (barret de copa i puro inclosos…)"
D’altra banda, si parlem de la connexió escola-empresa, amb la formació dual i altres iniciatives similars, cal destacar que tot i ser fonamentals, aquestes solen aparèixer en l’última etapa del recorregut educatiu. Seria molt beneficiós despertar abans l’interès i les vocacions professionals, per ajudar els alumnes a prendre millors decisions quan arribi el moment d’escollir camí.
Quant a la meva participació en el programa, puc afirmar que m’ha enriquit molt. Tenia dos objectius clars. El primer era posar els peus a terra per captar de primera mà l’ambient als centres i instituts. Volia prendre el pols i escoltar les opinions reals dels nois i noies.
Tot i no haver modificat substancialment la meva visió després de les sessions, m’ha agradat constatar la diversitat d’opinions sobre el món empresarial. Això em confirma que, quan les coses s’expliquen bé, amb arguments sòlids i en el context adequat, els joves les escolten. Crec sincerament que val la pena dedicar-hi temps.
"És molt gratificant sortir d’aquella aula amb la sensació d’haver posat un granet de sorra en una causa compartida que hauria de ser responsabilitat de tothom"
El meu segon objectiu era transmetre’ls els valors que considero fonamentals per a les persones que lideren empreses sostenibles i amb propòsit. He insistit molt en els valors, mitjançant exemples i anècdotes reals.
Recomanaria aquesta experiència a tothom que entengui que les empreses són un actiu nacional a preservar, que ens proporcionen feina i ens ajuden a créixer, tant en l'àmbit professional com personal. Molts tenim fills i coneixem la seva visió, però assistir en persona als centres de formació ens obre a un univers més ampli i ens permet percebre la “temperatura mitjana” del moment. Encara que a vegades sigui esgotador (sobretot en alguna sessió doble), ja que s’intenta fer atractiva i requereix una certa implicació emocional, és molt gratificant sortir d’aquella aula amb la sensació d’haver posat un granet de sorra en una causa compartida que hauria de ser responsabilitat de tothom.
Moltes gràcies per organitzar aquest programa!