Manel Peramola, fill únic d'una família de traginers de Vilafranca del Penedès, estudia als Escolapis d'Igualada i el 1914 comença a anunciar a viva veu amb un carretó de mà pels carrers d'aquesta població, que compra, restaura i ven mobles. Els seus companys d'escola, fills dels propietaris tèxtils, ajuden a fer que el negoci agafi embranzida.
El seu fill únic, Jaume (1920), es fa càrrec del negoci l'any 1940, ja amb carro de cavall. El seu gran èxit és comprar mobles de fusta deteriorats pel transport i deixar-los com a nous. Amb 45 anys mor. Aleshores, el seu fill Jaume té setze anys, i en Manel dotze. La dona i el fill gran es fan càrrec del negoci, i poden tirar endavant gràcies al fet que no hi ha deutes -atès que el pare havia anat fent un patrimoni- i al suport dels amics.
La quarta generació serà de propietari quasi únic, seguint el criteri de "l'empresa per qui la treballa"
Tot el negoci està en una agenda i dos pinxos. En acabar el batxillerat, amb 15 anys, s'incorpora en Manel. Al cap de tres anys, els dos germans se separen amistosament, amb moments difícils. El gran s'hi havia sumat per responsabilitat; el petit, per voluntat. Per això, en Manel considera que l'experiència no és tant una qüestió d'anys com de vivències i aprenentatges. Creu que perquè un negoci es perpetuï cal tenir la humilitat d'aprendre cada dia.
La quarta generació serà de propietari quasi únic, seguint el criteri de "l'empresa per qui la treballa". Jaume (1979) estudia empresarials, treballa al departament d'exportació a Seat durant dos anys i de product manager a una cadena de botigues d’electrodomèstics. Arran de l'aparició d'Amazon es replanteja el seu futur. Per la seva banda, el pare, aprofitant la jubilació d'un encarregat de botiga i un conflicte amb el comptable, li proposa que s'incorpori a l'empresa familiar, on havia col·laborat als estius des dels setze anys i fins a acabar la carrera.
Quan estava a Seat, ja li havia dit al seu pare que voldria afegir-se al negoci, però la resposta d'aleshores va ser clara: "Encara no és el moment". L'any 2002, fa el PDD a l'IESE. Els seus dos germans tindran una participació accionarial testimonial, perquè són part de la família.
El relleu del negoci operatiu de la tercera a quarta generació es produeix amb moments de discussió i altres d'acord. De forma bastant planificada per part del predecessor, amb fites i calendari que el continuador descobreix moltes vegades sense previ avís.
Quan en Jaume fa 38 anys li traspassa part de la propietat i, amb tot, es comunica a l'equip el relleu a la direcció. Mentrestant, el pare, un cop fets els 63 anys, passa a fer d'avi toca, tot mantenint la seva cartera de clients directes. En Jaume agraeix les accions rebudes, però afirma que vol arribar a tenir-ne la majoria. Un temps després, el 2023, finalment succeeix.
L'any 2024, la facturació ja és de 6,8 milions d'euros, amb un total de dinou col·laboradors. La forma de govern és d'administrador únic, ja que la dimensió no justifica un consell d'administració. En Jaume es recolza en la seva germana psicòloga i en un bon amic per evitar la sensació de soledat de l'empresari. L'objectiu és superar de llarg els 10 milions d'euros i tot el que això suposa: començant per les càrregues administratives i continuant amb la creació d'un bon equip directiu que permeti augmentar ubicacions. El pla de creixement encara no està reflectit en fites i calendari.
L'any 2024, la facturació ja és de 6,8 milions d'euros, amb un total de dinou col·laboradors
A 25 anys vista, es creu que el model de negoci continuarà sent vàlid. Agradaria que el negoci fos més gran i que continuï en mans de la família, si hi ha voluntat i capacitat. Però no hi ha planificació perquè sigui així. Al protocol familiar s'exigeix formació universitària i més tres anys de treball a l'estranger. Jaume assegura que mai forçarà als seus continuadors a res, perquè tenen moltes opcions.
Que coneguin l'empresa és inevitable a les sobretaules familiars del diumenge, on pare i fill parlen de feina. "La cinquena generació està amb les antenes posades i fa preguntes". Creu que als estius millor que no treballin a l'empresa familiar, ja que això no farà que coneguin el negoci. "Quan decideixin el que estudiaran pot ser el moment de què comencin a treballar a casa", comenta. A la cinquena generació hi ha de moment cinc integrants, dos dels quals són descendents d'en Jaume, i no es descarta d'entrada a cap com a continuador.
En Jaume creu que quan tingui 55 anys serà el moment de plantejar-se si el millor és planificar continuar o vendre.