Llegat amb futur

Avui és el dia de l’empresa familiar. Bon moment per recordar que les empreses en les quals una família té la capacitat d’influir en la seva estratègia, i voluntat de continuar fent-lo són la base del nostre estat de benestar. El 93% de les empreses catalanes són familiars, generen el 74% del VAB i el 79% dels llocs de treball privats. Diferents estudis demostren que la seva rendibilitat és de forma consistent superior a la de les empreses no familiars.

En pensar en les empreses familiars, a molta gent li ve al cap la botigueta de la cantonada; oblidant que també són empreses familiars Mango, Fluidra, Bon Preu, Molins, Planeta o Uriach, entre d’altres La primera empresa familiar sobre la qual hi ha documentació escrita són els Egypi (Babilònia 606 a 486 aC). La més antiga existent els Hoshi (Japó 718 dC), i a casa nostra els Sagalés (1641 dC), encara que potser els Roqueta venen de més lluny (1199 dC).

"Preguntar que és abans si l’empresa o la família, és com preguntar si s’estima més al pare o a la mare"

A l’empresa familiar es troben dues realitats en principi contradictòries: empresa i família. L’empresa cerca la creació de riquesa i ha de regir-se per la meritocràcia. La família cerca la felicitat dels seus integrants i ha de regir-se per l’amor. Preguntar que és abans si l’empresa o la família, és com preguntar si s’estima més al pare o a la mare. Per fer compatibles aquestes dues realitats, fent que sumin, cal tenir clar que el substantiu és empresa, familiar l’adjectiu. Que el que és millor per l’empresa a la llarga és el millor per a la família.

Freud va dir que “l’amor i el treball són els pilars de la nostra humanitat”. A l’empresa familiar es troben poden trobar tots dos.

Si vols saber-ne més

 

   

El mite de la tercera generació i la profecia autocomplerta

Les empreses familiars tenen una llarga llista possibles fortaleses: coneixement, sacrifici, compromís, confiança, capital pacient, agilitat, tradició... i unes possibles amenaces: conflictes, confusió de propietat i capacitat, resistència al canvi, nepotisme... Entre les seves característiques estan la simultaneïtat de rols i el pes més gran dels sentiments. Hi ha molts estereotips, com que “la primera generació la crea, la segona la manté i la tercera la tanca”, però la realitat és que les empreses familiars tenen una vida més llarga que les no familiars.

La meva experiència amb més de cent famílies empresàries m’ha fet veure que no hi ha dos d'iguals, però que totes comparteixen cinc reptes bàsics: que el negoci funcioni, la comunicació empàtica, la professionalització, la implicació dels continuadors i la planificació del relleu. Gràcies a Déu hi ha eines per ajudar a superar aquests reptes, que es poden resumir en la confecció professional d’un pla estratègic de la família empresària.

Per gestionar amb èxit l’empresa familiar cal recordar que, com varen dir Davis&Tagiuri, hi ha tres cercles interconnectats d’interès legítim: empresa, propietat i família. Cada un d’ells té fases evolutives predictibles. Cal recordar a més a més que dins de cada grup el que hi ha persones individuals.

"Les empreses, com les persones, tenen un cicle de vida: neixen, creixen, maduren i..."

Les empreses, com les persones, tenen un cicle de vida: neixen, creixen, maduren i... El 25% de les empreses espanyoles estan en primera generació, el 42% en segona, el 31% en tercera i el 5% en quarta o més. Convé recordar que no és el mateix l’empresa del fundador que la de germans o cosins. El que val per a una generació pot no ser el més adequat per una altra. Cal planificació, emprenedoria i resiliència, per adaptar-se als canvis del mercat i de la família.

Hi ha moltes classificacions d’empresa familiar; la millor és la de bones i dolentes. La meva experiència em fa veure que les primeres comparteixen una sèrie de trets: tenen clar el negoci; es comuniquen de forma empàtica; planifiquen; formen als continuadors; tenen clara la seva missió, visió i valors; professionalitzen; regulen les relacions entre empresa i família; fomenten l’emprenedoria; fan negocis junts més enllà de l’empresa i tenen un fort sentiment de llegat: quelcom que han rebut per traspassar enfortit a les següents generacions.

Cal cuidar el llegat de les empreses familiars; és apostar pel futur del nostre país i de les següents generacions.