La ràpida velocitat amb què s’està desenvolupant la nova revolució, que alguns denominen Quarta Revolució Industrial, ens està obligant a un exercici permanent de posar-nos al dia per tal de millorar la competitivitat de les empreses i per poder actualitzar les capacitats professionals de les persones que conformen els nostres equips.
"La globalització dels mercats i l’aparició de noves tecnologies ens estan exigint una inversió constant en el recurs més important amb què comptem: el capital humà"
La globalització dels mercats i l’aparició de noves tecnologies ens estan exigint una inversió constant en el recurs més important amb què comptem: el capital humà. No hem d’oblidar que el coneixement és un factor de producció que incideix positivament en la productivitat de les empreses, així com en la capacitat d’innovació, element indispensable en una economia del coneixement com l’actual.
No obstant i malgrat això, les grans corporacions i empreses han realitzat ajustos en els seus comptes de resultats mitjançant reduccions en els gestos, amb la finalitat de millorar els seus ràtios d’eficiència. En aquests casos, sempre ha existit la temptació d’efectuar les primeres retallades, en alguns casos “mutilacions”, en els pressupostos dedicats a la formació, sent imprescindible, per tant, pels responsable dels departaments de formació haver de buscar fonts complementàries que els permetin desenvolupar els seus projectes formatius.
Dins les diferents possibilitats que s’ofereixen, es troba el sistema de “Formació de Demanda”, més conegut com a “Formació Bonificada”.
Aquest sistema, posat en marxa, l’any 2004, es finança bàsicament amb els fons que provinent de la quota de formació professional que aporten les empreses i els treballadors i que recapta la Seguretat Social – uns dos milions d’euros l’any 2018 -, si bé és cert que aquest import es destina no només a la formació de treballadors ocupats, sinó també a la d’aturats i a altres polítiques d’ocupació.
Una dels grans avantatges que té aquest sistema és que cada empresa dissenya la seva formació en funció de les seves pròpies necessitats, presents i futures, i la finança amb bonificacions o descomptes en les seves cotitzacions a la Seguretat Social, un cop ja l’ha desenvolupat.
"Sempre ha existit la temptació d’efectuar les primeres retallades, en alguns casos “mutilacions”, en els pressupostos dedicats a la formació, sent imprescindible pels responsable dels departaments de formació haver de buscar fonts complementàries que els permetin desenvolupar projectes formatius"
Potser convé recordar que totes les empreses disposes d’un “crèdit anual” per finançar la formació dels seus treballadors l’import dels quals s’obté en aplicar un percentatge que es determina anualment, sobre la quantia ingressada l’any anterior en concepte de quota de formació professional. Si no apliquen aquest crèdit, durant l’any natural, el perden, la qual cosa resulta una gran pèrdua econòmica i d’oportunitat, tant per l’entitat asseguradora o financera, com per als seus treballadors.
Algunes grans corporacions i empreses, tot i que el coneixen bé i l’utilitzen, no l’optimitzen. És a dir, no aconsegueixen utilitzar-lo adequadament i tampoc s’apropen a aconseguir el 100% d’utilització del seu crèdit anual de formació.
Aquest sistema ha suposat un avanç substancial respecte del model anterior que descansava en un complex procediment de tramitació de subvencions que atorgaven els òrgans bipartits o tripartits que el gestionaven (FORCEM, Fundació Tripartida...), introduint un mecanisme molt més àgil, transparent i automàtic, que permet a les empreses una millor i més contínua planificació de la seva formació.