Fa poc vaig conèixer a un director d’una empresa biomèdica catalana que està introduint unes innovacions en una àrea que, si tot va com és previst, pot ajudar a salvar moltes vides en un futur pròxim. És admirable la capacitat d’innovació que tenen tantes empreses del nostre país en àmbits de tanta complexitat com la biomedicina o la biotecnologia.
Tanmateix, no són gaires les que arriben a un estadi on es veu el final del llarg procés clínic i regulador, però que es troben impediments per continuar avançant a causa de la manca d’accés a més capital. En trobar-se en aquesta tessitura, moltes d’aquestes empreses consideren la possibilitat de vendre’s a grans grups estrangers que desenvoluparan el nou producte derivat d’aquesta innovació catalana sota un segell foraster.
Moltes d’aquestes empreses consideren la possibilitat de vendre’s a grans grups estrangers que desenvoluparan el nou producte derivat d’aquesta innovació catalana sota un segell foraster
Ens trobem, per tant, que Catalunya corre el risc de consolidar-se com una incubadora d’innovacions per grups americans, xinesos o d’altres països. Aquesta situació és imperdonable per diverses raons, però especialment perquè la majoria d’aquestes iniciatives han estat altament subvencionades amb diners públics, pagats pels contribuents catalans i que acabaran beneficiant a corporacions estrangeres.
A hores d'ara, amb un ecosistema d'empreses en biotecnologia tan madur com el del nostre país, no s’entén que projectes innovadors no tinguin accés al capital que els hi cal per enllestir les darreres passes d’aquest llarg procés regulador per així, finalment, poder comercialitzar els productes i consolidar el projecte empresarial a Catalunya. L'objectiu ha de ser permetre créixer aquestes empreses fins al punt de ser elles les que puguin comprar projectes d’innovació estrangera, en comptes de ser comprades.
Segons sembla, hi ha dos reptes que no sabem solucionar. El primer el descriu molt bé un informe d’en Mario Draghi, exprimer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, sobre la competitivitat de la UE, publicat aquest mes en què diu que "Europa depèn excessivament del finançament del deute a través dels bancs". Aquesta anàlisi raona que, de manera general, “els bancs no estan en la millor posició per finançar la innovació, la qual cosa requereix una major presència d'inversors, més tolerants al risc".
L'objectiu ha de ser permetre créixer aquestes empreses fins al punt de ser elles les que puguin comprar projectes d’innovació estrangera, en comptes de ser comprades
El segon obstacle radica en el fet que molts emprenedors catalans, tant petits com grans, semblen reticents a cercar solucions alternatives, com les que ofereixen els mercats de capital.
El Regne Unit podria ser una solució viable per aquests dos reptes. Fixem-nos en la Borsa de Londres. Enguany, les empreses llistades a la London Stock Exchange han accedit a més de 23.000 milions d'euros d'inversió a través de l'oferta d'accions d'aquestes companyies. Aquesta xifra no és insignificant. Després de les borses americanes i de l'Índia, la borsa britànica és la que compta amb un major nivell d'inversió del món, superior a la inversió generada per les borses de Frankfurt, París i Milà juntes, que són les següents borses més importants d’Europa.
Si parem atenció a les dades, veurem que les empreses que ofereixen productes innovadors al sector de la salut i que estan llistades als mercats de la Borsa de Londres, de mitjana, han augmentat la seva capitalització de mercat en un 20,5% durant l'any 2024, enfront del 15,1% dels EUA. El sector sanitari és el que presenta un millor rendiment al FTSE durant el 2024, amb moltes empreses del sector obtenint rendiments positius.
En part, tot plegat és degut a una combinació de factors que els emprenedors catalans haurien de tenir en compte a l'hora de cercar finançament. El Regne Unit fa anys que mira d'ampliar els coneixements tècnics dels seus inversors en aquest sector de la biotecnologia. Han detectat que aquest és un punt essencial per poder fer créixer les inversions en aquest àmbit. Les empreses que operen en el sector de les Ciències de la Salut són diferents de la resta, pel fet que requereixen una forta inversió prèvia abans de veure qualsevol benefici. I això és així perquè, habitualment, calen tot un seguit d'assajos clínics amb resultats exitosos abans no es reben les autoritzacions pertinents per part de les agències reguladores responsables. Per tant, des de la perspectiva de l'inversor, aquestes operacions comporten un risc substancial que, en moltes ocasions, pot comportar, fins-i-tot, la pèrdua de la inversió. Ara bé, quan el producte rep les autoritzacions, l'empresa genera uns guanys més que significatius. En conseqüència, la clau de volta de l’operació és que l'inversor ha de tenir uns bons coneixements previs del sector, del producte i del procediment a l'hora de decidir en quina empresa és adient invertir.
Les empreses que operen en el sector de les Ciències de la Salut són diferents de la resta, pel fet que requereixen una forta inversió prèvia abans de veure qualsevol benefici
Una segona iniciativa que s'ha dut a terme al Regne Unit és la d'eixamplar i simplificar el procés de sortida a les llistes dels mercats públics per donar més garanties als propietaris que no volen perdre el control de l’empresa davant dels inversors. Per exemple, el mercat principal de la Borsa de Londres ara mateix només demana un 10% en accions per sortir al mercat. Aquest percentatge encara és més baix per sortir al seu mercat jove, conegut com AIM, on ara mateix no demana un mínim d’accions. És a dir, que una empresa pot llistar-se al mercat AIM només oferint un 5 o un 10% de la totalitat de l'empresa en accions. Això permet que el 90% de l'empresa pugui seguir en mans dels seus propietaris, si aquests així ho desitgen.
Hi ha un tercer factor a tenir en compte. A la Borsa de Londres hi figura el mateix nombre d'empreses de l'àmbit de la salut amb una capitalització de mercat d'entre zero i 6 milions d'euros que d'aquelles valorades en més de 10.000 milions. És a dir, hi ha suficients inversors per cobrir el gran ventall d'empreses existents en aquest àmbit.
I, finalment, hi ha un darrer punt clau. La Borsa de Londres té un 35% d'empreses llistades i un 60% d'inversors que són de fora del Regne Unit, incloent-hi un 40% d'inversors que són nord-americans. És a dir, la Borsa de Londres és el mercat financer més internacional del món. Aquesta dada és molt important, atès que l'ecosistema que opera a Londres ja està acostumat a acceptar i a invertir en projectes estrangers. Aquesta actitud contrasta amb la de les borses nord-americanes, i amb la dels seus inversors, que tenen preferència per les empreses amb base al seu país. I potser és per aquesta flexibilitat que la Borsa de Londres també permet a les empreses sortir llistades en més d'una borsa. De fet, entre les companyies biotec de la Borsa de Londres n'hi ha que també trobem llistades en altres borses com Nasdaq o Tel-Aviv.
La Borsa de Londres té un 35% d'empreses llistades i un 60% d'inversors que són de fora del Regne Unit, incloent-hi un 40% d'inversors que són nord-americans
En definitiva, i tornant a l’empresa catalana que comentava al principi de l’article, els hi he pogut oferir consell, suport i els meus contactes al Regne Unit, tot esperant que se'n surtin i que continuïn creixent amb un beneficiós i bonic projecte “Made in Catalonia” que podria servir de model a seguir per a moltes altres companyies del país que, ben segur, es troben en una situació molt similar.