Croàcia és un d’aquells territoris que, malgrat els 40 graus que pot assolir fàcilment qualsevol migdia d’agost, continua sent un país considerablement fred. Sembla que el caliu que caracteritza la culturamediterrània acaba a la mar Adriàtica, tot just quan les illes d'Hvar, Vis i Brac claregen a l’est d’Itàlia, anticipant-se a la costa dàlmata. Els residents es troben en una cruïlla de cultures, en situar-se en una destinació geogràficament perfecta per als italians, però també per als habitants de l’Europa de l'Est; tot, en un context en què, tal com asseguren els locals, el turismebarat s’apodera de mica en mica del que són les noves perles de la zona euro: Croàcia és el darrer país en entrar a la UnióEuropea i en adoptar l’euro.
Croàcia és el darrer país en entrar a la Unió Europea i en adoptar l’euro
Croàcia, despoblada pels locals i descoberta pels turistes
Aquest fet explica que a certes botigues de queviures o souvenirs encara es pugui observar el preu en kunes, la moneda croata antecessora a l’euro que fins al 31 de desembre del 2022 feia servir la població croata, i que equival a uns tretze cèntims. Tanmateix, malgrat la recent incorporació de l’euro, Croàcia ja formava part de la Unió Europea des de l’1 de juliol del 2013, un dels motius pels quals Catalunya gaudeix avui dia d’una estreta relació amb aquest país, en disposar a la seva capital, Zagreb, la Delegació del Govern al Sud-est d’Europa. Així, des del 2017, l’organisme representa les institucions catalanes a Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Montenegro, Romania, Sèrbia, Grècia, Xipre i, per descomptat, Croàcia; un seguit de països amb els quals Catalunya explora les possibilitats d’expansió.
Croàcia limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Bòsnia i Hercegovina, un país que envolta territorialment. Sorprèn que un país amb una superfície gairebé el doble de gran que Catalunya -56.594 quilòmetres quadrats, davant els 32.114 catalans- disposi de la meitat d’habitants -3,8 milions de croats, davant els vuit milions de catalans-. Es tracta d’una xifra que reflecteix el fenomen de despoblació que viu Croàcia a conseqüència de la baixa taxa de natalitat i l’elevada emigració cap a països més pròspers de la zona euro, fet que els turistes no dubten a compensar arribant en massa.
Dels prop de quatre milions d’habitants, el 95,6% parla el croat, l’idioma oficial del territori. El serbi queda reservat per a un 1,2% dels habitants, mentre que el 3% restant fa servir altres idiomes. Malgrat que, aparentment, el país croat té una influència exclusivament est-europea, val a dir que Itàlia és el seu principal soci comercial: és el primer proveïdor, en representar un 13,8% de les importacions a Croàcia, per sobre d'Alemanya (12,5%), Eslovènia (10,8%), Estats Units (7,6%) i Hongria (7,3%).
Split i "les Balears croates": de l'escenari de Game of Thrones a Mamma mia!
Si bé explorar el país croat és una tasca igual d’apassionant que senzilla, ja que el territori compta amb 24 aeroports, més de 2.500 quilòmetres de xarxa ferroviària i gairebé 27.000 de carretera, així com els principals ports de Ploce, Rijeka, Sibenik, Split, descobrir les seves illes requereix un cert esperit aventurer: la comunicació en anglès amb els residents és complicada, compten amb una xarxa de transport públic deficient i una única carretera en cada illa on les motocicletes -un mètode de transport força freqüent entre els visitants- estan parcialment restringides a causa del mal estat de la via. Així i tot, els paisatges naturals que s’hi alberguen paguen la pena.
L’accés a Hvar, Vis i Brac és únicament possible amb qualsevol dels ferris que surten des del port de Split -a excepció d’aquesta darrera, on els mesos d’estiu opera l’aeroport de Brac-, la ciutat costanera coneguda per ser un dels escenaris de la popular sèrie Game of Thrones i on els free tours es troben a l’ordre del dia. La sèrie d’HBO ha esdevingut un símbol de la localitat croata, tal com les botigues de souvenirs o el mateix museu de la sèrie ho mostren als turistes des de la principal ciutat de la regió de Dalmàcia i la segona més poblada de Croàcia.
Croàcia compta amb 24 aeroports, més de 2.500 quilòmetres de xarxa ferroviària i gairebé 27.000 de carretera
La localitat es va construir entorn de la residència d’estiu de l’emperador romà Dioclecià, nascut l’any 245, qui ràpidament es va enamorar de la ciutat i va decidir establir-s’hi permanentment fins al final de la seva vida. Ell va demanar construir la torre més alta de Split, el MausoleuDioclecià, i el seu palau, actualment concorregut per milers de turistes. Com en gairebé totes les ciutats emmurallades, els habitants van començar a construir els seus habitatges on podien, dins de la muralla, fet que va donar lloc a una ciutat amb uns carrers especialment estrets alhora que atractius per als visitants de la ciutat croata.
Avui dia, al port de Split operen diàriament diverses companyies de ferri, amb Jadrolinija com la més popular; aquesta cobreix els trajectes en ferri, tant a les illes croates, a poc més d’una hora, com a Itàlia, a gairebé onze. I és que tots els illots que treuen el cap a la costa croata tenen un distintiu que les fa especials; des del Cap Daurat -Zlatni Rat- a l’illa de Brac, passant per Vis, l'illa paradisíaca on s’ha rodat Mamma mia! Here We Go Again, fins a Hvar, coneguda per ser l’epicentre de la festa en territori croat. Una combinació d’atraccions turístiques i paisatgístiques que, a més d’incrementar el turisme considerablement, ha convertit aquestes illes en les noves Balears de la zona euro.
El vincle catalano-croat: una relació desigual
Així mateix, és evident que el turisme és un dels principals motors de l’economia croata. És el segon sector per volum de negoci del país, amb més de 6.000 milions d’euros el 2022, per darrere de les infraestructures i la construcció, que amb gairebé 16.000 milions es posicionen com el principal sector, segons les dades aportades per Acció a través d’Euromonitor. L’energia, la logística de mercaderies i l’alimentació també tenen un pes notori i molt similar al turisme, en una economia en què el PIB creix gradualment -dels 44.761 milions d’euros el 2012 als 68.370 milions del 2022, segons Datosmacro-, però lluny dels prop de 270 milions que Catalunya va registrar precisament fa dos anys.
Hi ha un total de 545 empreses catalanes exportadores regulars a Croàcia
Tornant a l’àmbit català, hi ha un total de 545 empreses exportadores regulars a Croàcia i 17 filials de 12 empreses matriu establertes, entre les quals destaquen Comsa Corporación de Infraestructuras, Fluidra, Mango o Roca. D’altra banda, a Catalunya no hi ha cap empresa croata establerta, fet que representa la desigual inversió entre els dos territoris: mentre la inversió de Catalunya a Croàcia ha estat de 116,6 milions d’euros en els darrers cinc anys, la inversió croata en el territori català ha estat de poc més de 590.000 euros.