Poc després de la pandèmia, l’experta en màrqueting i comunicació digital Beth Iriarte va dir prou. L’ansietat i l’insomni l’afectaven constantment, i després de consultar-ho amb el psicòleg, aquest va recomanar-li fer més esport. A través de la seva cosina, Iriarte va conèixer l’entrenador i coach Gerard G. Planagumà, qui va guiar-la, a través de l’entrenament físic, la nutrició i la fisioteràpia, a un canvi en la seva vida diària. Un canvi que, després de veure com li havia funcionat, va encendre una bombeta al cap d’Iriarte: “Li vaig dir que volia que això ho conegués més gent”.
D’aquesta història personal neix Fitter Training, el projecte que Iriarte i Planagumà han construït plegats per expandir aquesta metodologia per arribar a tanta gent com fos possible. El que va començar amb Planagumà com a autònom, llogant sales d’entrenament per fer sessions amb els clients que s’anaven aconseguint, a poc a poc va anar creixent fins a l’obertura l’octubre de 2024 d’un centre propi, ubicat al carrer Sant Domènech de Sant Cugat del Vallès, gràcies al qual el seu abast ha crescut considerablement: “El Gerard va tancar el 2024 amb una facturació de 35.000 euros com a autònom, i aquest any, ja formats com a SL, tancarem amb uns 120.000”. Aquest creixement va acompanyat del dels usuaris, que han passat de 30 a gairebé 130 en poc més d’un any.
El que anomenen com a mètode Fitter es basa en els tres pilars ja assenyalats: l’entrenament, la nutrició i la fisioteràpia. El primer dels tres, remarca Iriarte, és un entrenament “funcional”: “Són exercicis que el nostre cos utilitza de manera habitual, com una flexió de cames”. “Sempre hem tingut la sensació que els gimnasos convencionals estan fets per a gent que ja sap com entrenar”, afegeix la cofundadora, una idea que va en contra del seu propòsit: “Volíem apropar-ho a totes aquelles persones que no tenen l’hàbit”.
Iriarte: “Sempre hem tingut la sensació que els gimnasos convencionals estan fets per a gent que ja sap com entrenar”
Aquesta tríada es diferencia també d’altres propostes pel seu enfocament basat en la salut: “La nostra finalitat és que les persones se sentin bé amb si mateixes, físicament i mental. Prescindim de missatges com ‘entrena abans de l’estiu’, perquè generen resultats efímers i frustració”. Un altre punt central de la proposta és la validació científica de tots els plans i exercicis que proposen, tant amb nutricionistes com amb fisioterapeutes. “Per nosaltres, la comunitat científica és superimportant, i volem introduir-nos-hi encara més, buscant aliances amb hospitals i atenció primària”, deixa clar Iriarte.
Per aconseguir que tot això funcioni, l’equip aposta per sessions amb grups reduïts, d'un màxim de quatre persones, en què els entrenadors —liderats per Planagumà— acompanyen de manera personalitzada les persones que venen a entrenar. “Fem coses que al 90% de la població no els agrada, i tenim la filosofia que si ho fem acompanyats, la gent se sent més a gust”, assegura Iriarte. Aquesta manera de pensar es combina amb la promoció d’una competitivitat amb un mateix, diferenciada de la d’altres disciplines esportives: “Això ens ho va dir un usuari, que estava acostumat a anar a crossfit, on o bé competia amb altres, o els altres competien amb ell”.
Del centre d'entrenament a l'aplicació per a mòbils
En veure que el negoci creixia i que els usuaris mostraven satisfacció amb els resultats —la taxa d’abandonament mensual màxima que han registrat ha estat del 5%—, l’equip va començar a pensar en com podien fer el següent pas endavant. I atès el rerefons tecnològic d’Iriarte, la solució va sorgir ràpidament: una app mòbil per expandir el mètode arreu del món. Amb aquesta proposta, els dos fundadors van aconseguir entrar a B-STEP, el programa per a startups del sector esportiu de Barcelona Activa, on van poder estar incubats durant vuit mesos per afinar i arrodonir la proposta.
“Allà vam veure que tenir una aplicació tenia tot el sentit del món”, explica Iriarte. La seva estada a Barcelona Activa els va permetre fer una investigació de mercat i idear el primer prototip, que d’entrada té previst llançar-se amb tres programes específics dissenyats per a persones amb diabetis tipus 2, ansietat i dolor d’esquena crònic, respectivament. “Són malalties en creixement i tres segments que necessiten moure’s cada dia”, justifica la cofundadora. La idea de l’aplicació és intentar generar hàbits saludables, no només a través de plans personalitzats d’exercicis com els que es fan al centre, sinó també amb monitoratges nutricionals o recordatoris per caminar un mínim de passos cada dia, per exemple. “El centre serà un punt de trobada, i l’aplicació, un punt d’acompanyament”, compara.
Fitter ha participat en el programa d'incubació B-STEP de Barcelona Activa per dissenyar un prototip de la seva aplicació mòbil
En aquests moments, Fitter té ja un primer prototip creat, i a partir de novembre, els fundadors començaran a dissenyar el producte digital final, que tenen previst de llançar al mercat pels volts de juny de 2026. De la mateixa manera que amb el centre d’entrenament, la seva idea és apostar per un model B2C basat en una subscripció mensual, això sí, amb un cost menor. “Ara per ara, ens posicionem per no fer res freemium, perquè la salut té un cost de producció, amb moltes hores d’investigació o proves, i perquè els nostres són programes molt específics”, desvela Iriarte.
Amb la mirada ja més posada en el futur, l’equip de Fitter està estudiant com poder patentar la seva metodologia, amb la voluntat que, “a mitjà o llarg termini, puguem formar entrenadors o especialistes en salut” amb l’objectiu “d’expandir aquesta filosofia a qualsevol banda del món”. Una altra de les possibilitats que temptegen, sorgida de la seva estada a Barcelona Activa, és la d’exportar aquest mètode al món empresarial, amb una eina perquè les companyies puguin promoure aquests hàbits saludables entre els treballadors. “Però això seria molt més a futur”, alerta Iriarte. De moment, Fitter continua mirant endavant participant en esdeveniments com el BIZ Barcelona, en el qual han assistit aquesta mateixa setmana amb la voluntat d’aprendre i formar-se en aquelles àrees del món de les pimes en què no tenen encara prou expertesa. Perquè, com succeeix en el món de l’esport, la constància és clau.