Folgarolas, supervivents de la indústria tèxtil vallesana

La indústria tèxtil vallesana va ser un dels puntals del sector a Europa i dos segles després, amb la competència xinesa o turca, són poques les empreses que queden

La nau de Folgarolas Tèxtil a Terrassa | Cedida
La nau de Folgarolas Tèxtil a Terrassa | Cedida

Sabadell, Terrassa i el seu entorn van ser un dels grans focus europeus del sector tèxtil amb la industrialització durant el segle XIX. Dos segles després, la indústria tèxtil ha perdut molta importància a Catalunya i no són moltes les empreses que han mantingut l'activitat, en un món globalitzat on països com Turquia o Xina s'han convertit en uns competidors inabastables pel que fa al preu. "Hem sobreviscut una minoria", sentencia Pepe Garcia, director general de Folgarolas Textil.

Aquesta companyia va iniciar el 1935 la seva activitat tèxtil, amb una indústria al poble de Folgarolas. Als anys 50 es va constituir com a empresa i avui dia encara resisteix, amb facturacions anuals d'entre 7 i 9 milions d'euros, proveint a gegants com Inditex o Mango i exportant una gran part de la seva producció. Compta amb una setzena de treballadors directes, malgrat que dona feina indirectament a una seixantena de famílies del territori.

"El nostre sector s'ha anat reduint molt i ara queda un nucli que intentem que no acabi de morir, perquè està molt sanejat", destaca Pepe Garcia. I per tal de sobreviure, el model de negoci és imprescindible. Folgarolas ha apostat pel quilòmetre zero, per la flexibilitat de la producció i per la innovació.

Teixits quilòmetre zero

Actualment l'empresa té les fàbriques més a prop que abans. La planta que té més llunyana es troba a Bagà. Aquest fet ja posa de manifest l'aposta per la proximitat i pel talent català en el sector del teixit.

El seu model es basa en un treball "tipus clúster". "Donem feina als drapaires, persones que tenen 15 o 20 màquines. És el nostre model de negoci, que per mi ha fet que puguem està vius", assenyala el director general de la companyia. Així, Folgarolas té com a proveïdors petits tallers de l'entorn, que els proporcionen molta agilitat i una estructura més petita. "La supervivència en aquests mercats tan forts com el xinès o el turc, ens ha derivat que les empreses que estem vives ens hem collat molt el cinturó, les estructures són molt petites i tenim agilitat i molta capacitat", resumeix Garcia, que afegeix: "No tenim unes despeses fixes que ens escanyin".

I un aspecte fonamental és tot el coneixement tèxtil que hi ha a la indústria catalana, això és el que queda de desenes d'anys de lideratge mundial en el sector. "Fem servir tota la indústria que queda viva. Si un fa bé el lli, li comprem. Si un fa el cotó, li comprem a ell... Així et rodeges d'un nucli de proveïdors que et fa fort i et fa ser potent, dinàmic i poder competir amb aquests mercats tan agressius on sembla que tot sigui el preu".

Així, empreses com Folgarolas aposten pel "disseny i el timing". Des de grans marques fins a les petites, exigeixen agilitat de producció, ja que volen canviar les col·leccions ràpidament. "No et permet anar a Àsia o Turquia, i nosaltres podem posar en marxa 30-60 màquines amb agilitat".

La ferotge competència asiàtica

I com es pot competir amb Xina o Turquia? "Fem les nostres pròpies col·leccions. Intentem ser molt creatius i constantment estem creant producte. Això ens fa està molt vius". Pepe Garcia destaca que quan poden competir és quan els clients confeccionen el producte final relativament a prop, per Europa o el Magreb.

"Si Inditex ha de confeccionar a Marroc, no pot comprar el teixit a la Xina, l'ha de comprar a prop", destaca. Tot i això, Folgarolas també envia teixit a Singapur, Japó, Estats Units o Mèxic per marques autòctones d'aquells països que valoren la qualitat.

El fet de dissenyar i confeccionar el seu propi producte, amb col·leccions pròpies per abastir les grans cadenes, també és un punt a favor.

La dinastia d'Inditex o Mango

Mentre abans una empresa com Folgarolas podia treballar per desenes de clients, avui s'ha reduït, especialment a l'Estat espanyol. Hi ha dos o tres noms que sobresurten, com són Inditex, Mango i Desigual. "Cadenes com Inditex o Mango volen producte fresc cada setmana, necessiten empreses que dissenyin aquestes produccions i les desenvolupin, i això ho podem fer", relata el responsable de Folgarolas. Així, a banda de produir, Folgarolas també dissenya el producte amb una creativitat constant.

Per Garcia, l'explosió d'aquests gegants té una doble lectura: "Si no treballem per aquests gegants, no treballaríem. Però si no hi fossin, potser encara hi hauria les marques per les quals abans treballàvem". I és que indica que abans amb 30-40 clients podies fer el mateix volum que fas ara amb una d'aquestes cadenes, amb la diferència que ara concentres molt més el risc. I és que a diferència de països com França o Anglaterra, moltes de les marques de roba espanyoles han desaparegut o, més aviat, "Inditex i Mango se les han carregat".

Director general de Folgarolas: "Depenem més d'aquests clients com Inditex o Mango"

A banda de concentrar el risc, treballar amb grans distribuïdores també redueix el marge, tant econòmic com de temps. "Depenem més d'aquests clients", sentencia.

Tot i això, Folgarolas va tenir clar que no podien pretendre dependre exclusivament d'aquestes companyies i per això ja fa anys que aposten per l'exportació per marques d'altres països. Això fa diversificar el risc i la dependència. Alemanya, Austràlia, Argentina, Bèlgica, Canadà, Xina, Corea del Sud, Uruguai o Nova Zelanda són alguns dels països on envia producte.

Així, l'empresa de Terrassa té dos focus de treball: les grans distribuïdores i marques franceses, italianes, angleses, mexicanes, japoneses... En aquests casos, el marge econòmic és més superior i també es pot treballar amb més qualitat perquè no exigeixen tanta rapidesa i renovació constant de producte.

La sostenibilitat com a bandera

Una de les apostes importants de Folgarolas ha estat la innovació i la recerca de nous teixits i la sostenibilitat. "La innovació és constant. Nosaltres hem entrat molt fort en la sostenibilitat. Ho hem intentat detectar a temps, intentar fer servir cotó orgànic, fils de reciclat de peça... Més d'un 50% dels nostres teixits estan fets amb materials sostenibles, siguin orgànics o reciclats". Això suposa un valor afegit cada vegada més valorat i que els diferencia de les produccions asiàtiques o turques. De fet, Folgarolas compta amb un departament propi de recerca i desenvolupament.

I per què una empresa tradicional aposta tan fort per la innovació? "Perquè és una oportunitat de negoci" i perquè "la necessitat de supervivència et fa està molt viu". "La indústria a Turquia és molt potent i això implica la necessitat de sobreviure i et porta a ser molt innovadors. I ara toca ser sostenible", destaca Pepe Garcia.

Tot plegat és possible també pel coneixement acumulat per companyies al llarg de dos segles. Fins i tot, a Folgorolas disposen d'arxius antics d'on agafar idees per nous teixits.

La preocupant falta de formació

Malgrat ser optimistes amb el present, una de les preocupacions de la indústria tèxtil catalana és la falta de jovent. Un dels motius és que els estudis superiors de disseny tèxtil han disminuït molt i fins i tot a ciutats amb una gran tradició com Sabadell o Terrassa, escoles han anat plegant. "La formació preocupa al sector".

I és que els joves cada vegada més aposten per la moda i el disseny, però no hi ha teòrics amb coneixement de l'ofici tèxtil.

Tot i això, alguns dels proveïdors de Folgarolas són persones relativament joves, amb una mitjana de quaranta anys. També molts directius del sector en general. "És molt motivador, dona esperança de la continuïtat".

La supervivència del sector

Amb tot, el sector tèxtil català "s'ha fet petit, però està sanejat i té ganes de no acabar morint". Una realitat molt diferent de quan, per exemple, va néixer el Banc Sabadell per finançar els fabricants del Vallès que havien de comprar llana a l'exterior.

Una minoria ha sobreviscut, però és un nucli fort. Garcia assenyala que especialment han tirat endavant o bé la indústria dedicada a teixits tècnics (automoció, vestuari laboral com per bombers, hospitalari...) o els que han tirat cap a la moda i pel treball per marques o grans distribuïdores.

"Innovació en el disseny, diversificar amb l'exportació i els productes sostenibles i la cintura del model fa que el sector es vagi mantenint", conclou Pepe Garcia, director general de Folgarolas.

Més Informació
La Fira ITMA reivindica el tèxtil com a sector innovador
80 empreses valencianes, presents a la fira tèxtil Heimtextil 2019
Les exportacions del tèxtil català repunten un 1,3%
El tèxtil català posa fil a l'agulla
Avui et destaquem
Comentaris