Avui dia, el futbol s'ha convertit en un dels negocis més grans del món capitalista en què, la majoria de vegades, prevalen els interessos econòmics. Els clubs es comporten com a empreses, i han de generar ingressos milionaris per afrontar les seves desmesurades despeses i evitar el col·lapse financer. N'és una bona prova el futbol anglès, on els equips modestos, sobretot a la Premier League (la seva primera divisió), semblen ser una excepció.
Tot i això, el futbol britànic segueix convervant cert romanticisme. Com explica Andy Mitten, l'aficionat anglès té un sentit de pertinença important. Mentre la gent de Manchester creix animant un dels dos gegants de la ciutat, els residents del petit poble de Cheltenham no saben altra cosa que no sigui donar suport al Cheltenham Town FC. D’aquest sentiment en neix el protagonista de la història d'avui, el Forest Green Rovers. No és a prop ni de tenir els títols, ni el nombre d'aficionats i, per descomptat, tampoc els ídols de grans equips. Tot i això, si té una peculiar història que, a hores d'ara, hauria de ser exemple per a molts.
Situem-nos
A l'oest d'Anglaterra, a prop de la frontera amb Gal·les, trobem la ciutat de Nailsworth, pertanyent al comtat de Gloucestershire. Amb una població inferior als 6.000 habitants, i on el rugbi és una religió, la metròpolis britànica pot presumir de tenir l'equip de futbol més verd del planeta, el Forest Green Rovers FC.
Vince: “El futbol necessita reverdir-se, però ni més ni menys que qualsevol altre esport o indústria”
Aquest equip anglès va néixer el 1880, de la mà d'E.J.H Peach, que va batejar la institució sota el nom que avui tots coneixem. Després de naufragar durant més de cent anys entre totes les categories del futbol amateur anglès, l'agost del 2010, el llavors president de la institució, Trevor Horsley, va revelar que el club es trobava en una gran crisi financera i que no podia fer-se càrrec dels deutes.
Va ser llavors quan va aparèixer Dale Vince, un multimilionari amant de la natura i fundador d'Ecotricity, una reeixida societat d'electricitat que abasteix més de 150.000 clients al Regne Unit mitjançant aerogeneradors i dona feina a més de 300 persones, no per només dur a terme una gran injecció econòmica, sinó per canviar, també, la filosofia del club de manera radical. “El futbol necessita reverdir-se, però ni més ni menys que qualsevol altre esport o indústria”, deia Vince
El fundador d'Ecotricity, Dale Vince, a l'estadi del Forest Green Rovers | Getty Images
El progrés
Els canvis anaven succeint-se de mica en mica, però no per això deixaven de sorprendre. El 2011, Vince va decretar que estava totalment prohibida la venda de carns vermelles al club per raons de salut i d'ètica, cosa que va fer que el club sortís a tots els mitjans i portades nacionals.
Com us podeu imaginar, aquí no va quedar la cosa. El 30 d'octubre del 2015, la institució es va proclamar com el primer club 100% vegà, la qual cosa va portar a la decisió de substituir les hamburgueses de carn que es venien a l'estadi per equivalents d'origen vegetal. Tot i que això va provocar un cert enuig en una part dels aficionats, Vince explica que el disgust va durar poc: "Van venir, ho van provar i els va encantar. Llavors, la nostra assistència se'n va quadruplicar i les nostres vendes d'aliments es van multiplicar per cinc".
El seu estadi, The Fully Charged New Lawn, compta amb panells solars que li subministren un percentatge de la il·luminació (ajudant el club a generar el 10% de l'electricitat necessària que consumeix l'estadi) i els programes dels partits són impresos en paper reciclat. A més, la pintura de les butaques s'elabora sense químics contaminants i des de fa poc fan servir un autobús elèctric per traslladar-se als partits. Per si tot això semblés poc, Vince va crear una associació de desenvolupament sostenible al futbol.
Un any després, el 2016, es va aprovar la joia de la corona: un nou estadi que substitueixi l'actual. Aquest estarà construït en gairebé la seva totalitat per fusta, i comptarà amb innovacions ecològiques que ho facin 100% autosostentable. Serà el centre d'EcoPark, una zona verda on floriran prop de 500 arbres. També tindrà capacitat per a 5.000 persones, però fàcilment ampliable al doble en funció de les necessitats esportives.
L'Eco Park, que acollirà al Forest Green Rovers, serà el primer estadi de fusta del món | Getty Images
L'ambiciós pla dissenyat per l'arquitecta angloiraquià Zaha Hadid té una capacitat per a 5.000 espectadors i serà la peça central d'un parc empresarial de tecnologia verda de 40 hectàrees. Té un valor aproximat de 110 milions d'euros i, per tant, serà finançat per Ecotricity, l'empresa del president Dale Vince.
Alhora, cal destacar que quan els Diables Verds (aquest és el seu sobrenom) no utilitzin el recinte, aquest es podrà adaptar per a altres usos públics. A més, des de ZHA asseguren que, en cas de necessitar-ho en un futur, només caldria un parell de petites obres per ampliar l'aforament fins a 10.000 espectadors sense cap necessitat de demolir el que ja s'ha construït ni talar algun dels cinc-cents arbres que es plantaran al seu voltant ni els gairebé dos quilòmetres de bardisses.
En aquest sentit, l'estadi pot presumir d'una cisterna que acumula aigua de pluja per assegurar una part del reg d'una gespa íntegrament ecològica, que és alimentada per energia solar, i per a la qual els jardiners no fan servir cap mena de pesticides o materials aliens a la pastura. A més, el camp es manté en condicions perfectes gràcies al Mow-bot, una podadora elèctrica dirigida per GPS.
Més enllà del terreny de joc
Així mateix, el Forest també ofereix als seus seguidors la possibilitat de recarregar els seus vehicles elèctrics als afores del The New Lawn. El més cridaner és que el club compensa els fanàtics que viatgen als partits en mitjans de transport elèctrics baixant de forma considerable els preus a les entrades.
Però això no és tot. Un dels seus últims canvis va ser la indumentària esportiva que utilitzen els jugadors, ja que en ser un club vegà no pot fer servir cap classe de llenç d'origen animal. Si es va adoptar la tela de bambú el 2019 per a la samarreta, aquesta temporada va decidir llançar una feta d'un teixit a base de residus de cafè molt i ampolles d'aigua reciclades per generar cada cop menys impacte negatiu al planeta.
Vince: “Ser ecològic com a club de futbol és fàcil. Ho hem demostrat”
Tampoc podia faltar el paper femení en un club amb tints tan progressistes. Hannah Dingley es va convertir a principi de temporada en la primera dona al comandament d'una acadèmia en el futbol anglès. Amb trenta-cinc anys, llicència UEFA com a entrenadora i experiència a Leicester o Nottingham Forest, coordina totes les categories inferiors del club, treballa de costat amb l'entrenador i amb la direcció esportiva i està al comandament de la secció femenina.
El gran treball va donar els seus fruits i l'efecte ecològic (i mediàtic) va ser immediat. El club va passar de desconegut a convertir-se en una institució pionera al sector que atreia milers de fans nous sense importar la seva geografia. Així, es va convertir en un dels 92 clubs professionals d'Anglaterra i avui ja mira la segona divisió anglesa. Els més atrevits, fins i tot, somien codejar-se aviat amb els millors.
Mesures reconegudes globalment
El seu canvi estructural va ser reconegut per grans organismes no governamentals. El 2015 es converteix en la primera entitat completament vegana i és, per a la FIFA, el club més ecològic del món. El 2018 es va convertir en el primer club del món lliure d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, cosa que li va valer per ser el guanyador del Green Heart Hero Sustainability in Sport Award davant del Manchester City i Lords Cricket Ground.
Com explica Vince, la petjada de carboni residual és petita i la compensen utilitzant un esquema certificat per l'ONU, organització que els va premiar amb el Momentum for Change, un guardó que reconeix les accions contra el canvi climàtic.
Peculiar, únic i senzill. Forest Green Rovers. El darrer reducte del futbol romàntic. Un projecte viable per l'interès del propietari patrocinador, que explica que “quan comencem aquest viatge ens van dir que els temes mediambientals no tenien cabuda al futbol i que els aficionats no estarien interessats. Hem demostrat que això no és així”. “Ser ecològic com a club de futbol és fàcil. Ho hem demostrat”, afegeix. Per què no exigir, doncs, al club de la nostra ànima que sigui sostenible?