Galí: "La futura Cambra d'Espanya ens crea interrogants com a figura centralitzadora"

El president de la Cambra de Terrassa creu que la nova figura gairebé monopolitzarà el diàleg de les cambres amb l'Estat

És un moment de canvi per a les cambres de comerç catalanes. Encara tocades per la derogació el 2011 de les aportacions econòmiques obligatòries per part de les empreses, ara treballen per la futura llei catalana, però sobretot estan atentes a l'aprovació en breu al Congrés de la nova norma estatal sobre cambres. El text del govern espanyol crea la Cambra de Comerç d'Espanya com a òrgan superior i també confereix noves funcions a aquestes institucions territorials. El president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, admet certs temors, però també detecta avenços.

Falta l'aprovació al Congrés però, amb una majoria parlamentària del PP, no s'esperen grans modificacions de l'avantprojecte. Ha canviat molt la seva perspectiva de futur abans i després de conèixer el contingut de la nova llei?
Mai hem tingut molta confiança que, amb aquesta nova llei, solucionéssim tots i cadascun dels problemes generats amb l'anterior, que derogava les quotes obligatòries. Sí que és cert que es clarifica l'actuació de les cambres, el que donarà una estabilitat, una garantia de continuïtat i un model de funcionament a seguir de cara el futur.

Ara que parla de les quotes camerals, amb la nova llei milloren o empitjoren les opcions de finançament per a les cambres?
Queda pràcticament igual que després de la derogació de les quotes obligatòries. N'hi hauran de voluntàries per part d'aquelles empreses que puguin o vulguin estar al costat de les cambres de comerç o, fins i tot, formar part dels seus òrgans de govern amb un percentatge dels membres del ple.

Quines són les empreses que ara mateix podrien estar representades a la Cambra de Terrassa per les seves aportacions econòmiques?
Les empreses més properes a la Cambra són, per una banda, aquelles que tenen més arrelament a la demarcació i, per una altra, aquelles empreses que en els darrers anys han avançat en la internacionalització.

Hi ha noms d'empreses concretes que li vénen al cap?
Sí, però he de ser prudent per no dir-ne unes i deixar-me'n unes altres.

El projecte de llei també contempla que els serveis que ofereixen siguin en règim de lliure competència. Com afectarà això al preu que les empreses catalanes paguen per aquests serveis a les cambres?
S'haurà de veure. En tot cas, abans, quan hi havia les quotes obligatòries, aquestes finançaven en part els serveis que prestaven les cambres. El que s'ha fet en els últims temps és adaptar els preus per no treballar sota cost, que és el que passava abans. És una tasca que s'ha hagut de fer, amb molt de tacte comercial, però s'ha hagut d'anar afinant els preus. Encara no s'ha fet tot el camí, perquè estem prestant serveis encara deficitaris.

Entre els serveis, els d'internacionalització són els seus productes estrella en plena crisi al mercat intern?
Bé, són als que hem dedicat més esforços i més innovació. Això sí, de les ja molt tradicionals missions comercials n'hem deixat de fer moltes pel fet de no comptar amb les quotes obligatòries. N'havíem arribat a fer 25 l'any i ara ens trobem amb màxims d'uns 10 anuals. Aquestes missions tenien molt èxit perquè les quotes d'inscripció eren molt baixes i ara, a l'haver de cobrar a preu de cost, les empreses seleccionen molt més les que fan.

Precisament, la creació de la Cambra de Comerç d'Espanya, com a evolució del Consell Supeior de Cambres, els treu competències en l'acció exterior?
Sobre el paper no, però veurem en la realitat. És de les coses que més interrogants ens crea: aquesta figura centralitzadora o recentralitzadora del món de les cambres a escala estatal. Hi ha un cert temor de cara al que pugui fer aquesta cambra d'Espanya, entre altres coses perquè, de la manera que està plantejada a nivell legal en l'avantprojecte de llei, és la interlocutora gairebé única amb l'administració de l'Estat.

Quan parla de temor, es refereix a aquest aspecte centralitzador?
Veurem, encara no hi som en aquesta realitat. Però, si és l'interlocutora amb l'Estat, és la que tindrà la capacitat de negociar possibles encàrrecs de programes de promoció econòmica. I si té la capacitat de negociar, voldrà dir també que serà la que rebrà les compensacions econòmiques corresponents, que després es distribuiran a les cambres.

En aquest avantprojecte de llei, ja no hi ha l'obligació de comptar amb, com a mínim, una cambra per província. Catalunya en té 13. Hi ha massa cambres a Catalunya? Són proporcionals a la realitat econòmica de Catalunya?
Obeeixen a realitats econòmiques certes que han existit i que continuen existint, perquè si no, no hauria perquè haver-hi aquest nombre de cambres. Altra cosa és que la dimensió cada vegada compta més. I en aquest sentit caldria trobar una fórmula que per fer una tasca molt més conjunta i coordinada. Però jo sempre defensaré la fórmula que defensi la idiosincràsia i la territorialitat de cada cambra.

Per tant, descarta les fusions, com s'havia especulat fa dos anys...
En tot cas, és un tema que hauria de venir per iniciativa de les pròpies entitats camerals i d'una forma voluntària.

I també es va parlar el 2011 de mancomunar serveis entre cambres. Després de dos anys llargs, en què s'ha avançat en aquest sentit? 
S'han fet coses, potser no totes les que es van preveure. Per exemple, s'han unificat alguns catàlegs de serveis de comerç internacional, s'han fet programes de forma més coordinada...

Parlant de realitats territorials per a cada institució, quines són ara mateix les grans diferències entre les realitats de Sabadell i Terrassa perquè expliquin l'existència de dues cambres?
És evident és que hi ha unes trajectòries històriques d'arrelament a les dues ciutats, amb un gran passat industrial i que en les darreres dècades han vist créixer molt els seus territoris. Probablement, si ens ho mirem des d'un punt de vista tècnic, no hi ha grans diferències d'una demarcació a una altra. El futur? Ja veurem. A dia d'avui és prematur parlar de moltes coses fins que no es tramiti la nova llei catalana, que serà d'aquí uns mesos i potser a alguna d'aquests qüestions podrem començar a donar una mica més d'opinió.

Avui et destaquem
El més llegit