Tot va començar el desembre de l’any passat, però fins fa poques setmanes no en vam rebre l’ona expansiva. Els protagonistes de la història són una cadena decadent de videojocs, un fons d’inversió i una munió d’inversors sorgits d’un fòrum d’internet. El cas és que la cadena de venda de videojocs físics GameStop ja feia temps que veia com el seu negoci anava de capa caiguda per la competència del món virtual, una circumstància que, lògicament, estava afectant la cotització de les seves accions, que cada cop valien menys. Aquí és quan entra en escena un altre dels protagonistes, el fons d’inversió Melvin Capital, un vehicle inversor que va fundar l’economista Gabriel Plotkin el 2014. És un home força desconegut, al qual se li atribueix una fortuna d’uns 300 milions de dòlars i que gestionava -abans de la crisi que tot seguit relatarem- prop de 12.500 milions de dòlars a través del seu fons. Al currículum hi té la taca d’haver estat implicat en un cas d’informació privilegiada quan encara treballava per a tercers. Ja gestionant el seu propi fons i a la recerca d’oportunitats, va comprovar que les accions de GameStop venien dibuixant una tendència baixista de la que difícilment es recuperarien, atès l’obsolescència del seu negoci. Si d’unes accions qualssevol que cotitzin al mercat tenim l’expectativa que pujaran, el més raonable és comprar-les i, en conseqüència, si la nostra percepció és que baixaran, el que toca és vendre-les. Però si mai hem invertit ni un euro a unes accions, com les podem vendre? Doncs als mercats financers és possible vendre un actiu que no tens, per comprar-lo en un moment futur a un preu inferior. No entrarem a explicar el mecanisme tècnic pel qual es pot fer aquesta operació, però la realitat és que es pot fer i resulta extremadament freqüent.
El cas és que Plotkin va començar a acumular ingents quantitats de vendes d’accions de GameStop, amb la previsió de comprar-les més endavant i guanyar l’import corresponent a la caiguda del valor dels títols. El negoci semblava de risc mínim, perquè resultava altament improbable que es produís un repunt a les accions d’una empresa moribunda. Però, aleshores, va passar el que ningú podia preveure, i que va transformar una aposta aparentment guanyadora en un malson per al fons Melvin Capital. L’espiral del desastre per al fons es va encetar quan un grup d’aficionats als vídeojocs que circulaven per un dels fòrums del repositori Reddit van començar a comprar accions de GameStop, amb prou volum com per aconseguir que el preu pugés de manera dràstica i compliqués la vida al fons, que tenint pendent la recompra dels títols per tancar la posició oberta veia com el preu era superior al de la venda inicial, de manera que se li començaven a generar quantioses pèrdues.
El cas GameStop pot indicar l'inici d'una era on aquest tipus de casos, en què grups d'inversors es posen d'acord per fer determinades operacions al mercat, poden repetir-se amb certa assiduïtat
L’empenta que els fans van donar a les accions va fer que el preu es multipliqués per trenta en poques setmanes, comportant un gran forat per al fons de Plotkin, que va patir una caiguda del valor dels seus actius superior al 50%. L’èxit de l’operació va animar els inversors revoltats, de manera que l’exemple GameStop es va estendre com una taca d’oli cap a altres empreses amb tendències baixistes a les seves cotitzacions, com és el cas de la mítica BlackBerry, antic líder del mercat dels smartphones. Però després de la febrada, va venir la ressaca i els títols de la firma de videojocs van arribar a caure prop del 90%, tot i que mantenint encara un preu superior al que hi havia quan va començar tot plegat.
L’acció mancomunada de tots aquests inversors ocasionals que ha fet patir a un gran hedge fund ha estat considerada per ells mateixos i també per tercers com un acte de revenja contra les mans fortes que, segons ells, mouen els mercats a la seva voluntat. La banca i els grans fons estan a la diana d’aquest singular activisme. Amb tot, el fenomen ha tingut moltes derivades: per una banda, i origen de tot, les famoses posicions curtes tan difícils d’entendre per als profans (allò de vendre abans de comprar), el funcionament dels quasi totpoderosos hedge funds, la possibilitat que ofereix internet de fer operacions coordinades que abans de l’aparició de les xarxes era una quimera i també l’existència del dark trading, anomenat “mercat gris” per aquestes contrades, consistent en totes aquelles operacions de compravenda tancades fora del mercat regulat.
Més enllà dels danys rebuts per Melvin Capital, el cas GameStop pot indicar l’inici d’una era en què aquests tipus de casos, on grups d’inversors es posen d’acord per fer determinades operacions al mercat, poden repetir-se amb certa assiduïtat, sobretot tenint en compte la pàtina d’activisme amb què s’ha envoltat la trama sobre la cadena de videojocs. Estarem atents per veure més situacions com aquesta.