L'any 2000, Mayi, després d'estudiar enginyeria en disseny industrial i, seguint el consell dels seus pares que el millor era treballar en l'entorn familiar, s'incorpora amb el primer catàleg i un augment de vendes del 50% aquell mateix any. El 2002, Jordi li va dir al seu pare que ja no volia pujar més a un furgó. Comencen a distribuir amb marca pròpia, Mator, generadors d'aire calent i màquines de neteja. Creen tendes de “Màquines i Màquines” de lloguer de maquinària. Els preocupa ser escombrats del mercat per grans multinacionals. Juanjo fa un MBA i Jordi un màster en màrqueting.
El 2004 van obrir una delegació a Madrid, amb l’Ana Lis al capdavant, acompanyada del seu nuvi, un cosí com a comercial i un oncle en el muntatge. El 2007, el ja matrimoni va tornar a la nova seu, a Vilasar de Dalt (Barcelona). Es va iniciar la línia de negoci de grups electrògens i es va decidir concentrar-ho tot en unes noves instal·lacions, però la Gran Depressió va paralitzar el projecte fins al 2019. La van superar gràcies a la diversificació: el 2009 van entrar en el negoci de fred industrial. Sense èxit, van intentar entrar en el sector del màrqueting olfactori i en el de bicicletes urbanes amb un tricicle elèctric. El 2010 van obrir delegacions a Sevilla i València i van entrar en el negoci de bombament d’aigua.
Com preferien fer més hores que delegar ells mateixos portaven la comptabilitat. El 2009 una inspecció fiscal acaba en una sanció d'1,2 milions, que posa en dubte la continuïtat de l'empresa. No va haver-hi cap retret dins de la família.
Per a millorar la comunicació familiar van contractar els serveis d'un coach.
El 2012, José mor per un virus de quiròfan durant una operació de baix risc. Obren una seu a Bilbao. Jordi afirma: “Som la llet, però ningú ho sap” i dissenya un pla de comunicació basat en la presència visible del Juanjo en totes les associacions sectorials amb clients. El 2014 entren en el negoci d’il·luminació i alta pressió. El 2015 obren una delegació al Marroc i el 2017 a Múrcia, tot i que finalment han de tancar ambdues.
El 2004 van obrir una delegació a Madrid, amb l’Ana Lis al capdavant, acompanyada del seu nuvi, un cosí com a comercial i un oncle en el muntatge
El 2019 mor Juana. La seva obsessió havia estat que els descendents estudiessin, i que “els mesos cauen com l'aigua”. Als 43 anys, quan Juanjo es va fer càrrec de l'administració, va estudiar Graduat Social i després Dret.
Jaime després d'estudiar arquitectura acaba de planificador urbanístic a l'Aràbia Saudita. No rep accions de les empreses operatives, ja que segueixen el principi de “l'empresa per al qual la treballa”.
Amb la covid-19 la facturació va caure un 32% havent de reduir plantilla a 45 persones. El subministrament a hospitals de campanya i morgues provisionals va mantenir part de l'activitat. Van tenir present el consell del seu pare: “és igual que plogui, neu o plogui a semalades; si has quedat a una hora amb el client has de ser al lloc”.
El 2022, pensant en el futur, comencen a incorporar directius no familiars; però no aconsegueixen posar-se d’acord a l’hora de planificar la relació futura entre la família i l’empresa
El 2022, pensant en el futur, comencen a incorporar directius no familiars; però no aconsegueixen posar-se d’acord a l’hora de planificar la relació futura entre la família i l’empresa. Tracten de transmetre als continuadors els valors dels fundadors, però no està clar com s’entendran els onze membres de la tercera generació. Tampoc tenen acordat el pacte de sortida de socis ni el de repartiment de beneficis.
El grup de TST en 2024 ha facturat 15 milions, un ebitda de 4,5 i 132 empleats.
Aquest segon capítol ajuda a reflexionar sobre la necessitat de saber delegar, la importància de la comunicació i la conveniència de diversificació.