El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, no detecta una guerra hipotecària al mercat espanyol. El primer executiu del banc català -avui amb seu social a València- ha contradit aquest dijous a la presentació de resultats de l'entitat la tesi defensada per altres competidors com Bankinter. Si bé Gortázar ha ressaltat les condicions "molt atractives" que s'ofereixen a l'Estat, ha matisat que aquesta circumstància ha estat així "gairebé des que tinc ús de raó", a causa de la particularitat que presenta sector financer espanyol: "El producte hipotecari normalment comporta una relació més global amb el client i, per tant, les entitats mirem el conjunt de tot el que ens porta una hipoteca", ha afirmat.
De fet, el banquer ha descartat un canvi d'escenari pròximament. "Crec que continuarem tenint hipoteques molt competitives", ha reiterat un Gortázar que ha fet referència directament a les paraules de la CEO de Bankinter, Gloria Ortiz. La passada setmana, el banc madrileny va anunciar una retallada del 40% del negoci hipotecari. És una tendència radicalment oposada de la del sector financer, que registra un augment mitjà del 6% quant a nova producció, i encara més contrària que la de CaixaBank, que ha repuntat un 12%. L'entitat catalana és líder en concessions d'hipoteques a l'Estat amb una quota de prop del 26%.
Tot i l'increment d'aquest indicador, el conseller delegat de CaixaBank preveu que el ritme es moderi d'aquí en endavant: "La nova producció es va accelerar molt al segon i tercer trimestre de l'any passat per a nosaltres. Per tant, la comparativa haurà de canviar". Un altre factor que s'ha de sumar a aquesta desacceleració serà l'increment dels preus de les hipoteques. Gortázar preveu tres pujades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) -malgrat que ha descartat que la primera es dugui a terme aquest dijous- i, fins i tot, una quarta a principis del 2027.
Aquestes revisions a l'alça portaran el tipus de referència al 2,75% i arrossegaran l'euríbor. Tot plegat, doncs, impactarà en el preu de les hipoteques a tipus variable. Avui, aquesta tipologia ja representa la minoria de la cartera de concessions de l'entitat: en cinc anys, CaixaBank ha passat de tenir un 20% d'hipoteques a tipus fix al 56% que registra en l'actualitat. En aquest sentit, Gortázar ha presumit de tenir el producte "més barat d'Europa" a tipus fix -amb una taxa del 2,56%- i especialment competitiu en comparació amb la mitjana de l'eurozona, que se situa al 3,3%.
Una posició de "gran fortalesa" davant la incertesa
Hi havia una gran expectació respecte al comportament de les entitats financeres més grans de l'Estat. De moment, Santander, BBVA i la mateixa CaixaBank han mantingut els beneficis interanuals a diferents velocitats. El banc català ha estat qui ho ha fet amb menys força (un 7%, pel 10,8% de BBVA i el 12,3% del Santander -excloent-hi la venda del negoci polonès-), però ha superat les previsions dels analistes de Bloomberg, els quals havien estimat uns beneficis molt similars dels 1.480 milions d'euros de l'any passat.
CaixaBank espera que el marge d'interessos "guanyi rellevància" i creixi amb més força a partir del segon trimestre, un cop superat el 'repricing' negatiu
"Tenim un sistema financer i el seu líder, que som nosaltres, en una posició de gran fortalesa per donar-hi suport en moments que no són tan fàcils", ha celebrat Gortázar. El dirigent també s'ha felicitat pel bon moment conjuntural que travessa l'estat espanyol, amb menys endeutament de famílies i empreses i menys exposició a l'escalada del preu de l'energia en comparació amb els socis europeus. A títol individual, CaixaBank recull aquesta fotografia positiva amb un triple repunt: de l'ordre del 8,8% en el cas del crèdit a empreses, del 12,3% al crèdit al consum i del 6,7% per a adquisicions d'habitatge.
Al seu torn, el marge d'interessos ha destacat per tornar a sumar en positiu (+0,6%), malgrat que amb menys força que al tercer (+1,4%) i quart (1,5%) trimestre de l'any passat. Matthias Bulach, director de comptabilitat, control de gestió i capital de l'entitat, ho ha atribuït al repricing negatiu que encara s'arrossega dels tipus d'interès de principis del 2025, i ha pronosticat que l'escenari canviarà a les següents presentacions de resultats. "A partir del segon trimestre d'enguany, el marge d'interessos guanyarà rellevància i els creixements seran més forts", ha avançat un Bulach que ha agregat l'"augment del volum de negoci" i "alguns venciments de cartera de renda fixa i algunes cobertures" com a palanques addicionals de millores futures.
Cautela amb les protestes i escepticisme amb Europa
La presentació de resultats d'aquest dijous ha estat, en part, marcada per les diverses mobilitzacions que els sindicats de CaixaBank han convocat a Barcelona, València, Madrid, Sevilla i Palma. No és la primera protesta que organitza la plantilla de l'entitat aquest 2026: des de fa mesos, reclamen "canvis reals" en el model comercial i organitzatiu del banc, especialment atenent el bon moment que travessen els comptes de CaixaBank.
Gortázar, sobre les protestes de la plantilla: "La traducció d'aquest nivell d'exigència a qüestions més concretes no s'ha entès gaire bé en el passat"
Gortázar s'ha limitat a lloar la feina dels treballadors del banc. "Tenim una plantilla fantàstica, aquests resultats no s'aconsegueixen sense una plantilla fantàstica", ha reblat. El conseller delegat ha admès "diferències en diferents entorns" amb la representació sindical i les ha relacionat amb l'"exigència" que considera que hi ha a la companyia: "La traducció d'aquest nivell d'exigència a qüestions més concretes no s'ha entès gaire bé en el passat. Hem fet canvis significatius i estic convençut que continuarem beneficiant-nos d'aquesta simbiosi tan necessària que tenim".
Una altra qüestió que plana habitualment a les compareixences de Gortázar és la tan desitjada unió bancària a escala europea, plasmada en el projecte d'Unió d'Estalvis i Inversions (SIU, per les sigles en anglès). El passat gener, el primer executiu de CaixaBank ja va distanciar-se d'un discurs optimista; aquest dijous, ha insistit que hi ha "molta feina a fer" en matèria de simplificació. "La Unió Europea (UE) es diu Unió Europea, però dista molt de ser una unió europea efectiva en molts àmbits", ha lamentat. A parer del banquer, el cas del sector financer és especialment flagrant. "No hem aconseguit realment cap avantatge prou significatiu", ha continuat, abans de posar com a exemple les "sinergies evidents" que existeixen entre diferents països, com ara Espanya i Portugal, o bé regions continentals com l'escandinava.